Documents d'Economia


  • Ensenyaments llatinoamericans per a una crisi europea

    NÚMERO 25

    Àlex Ruiz

    La gravetat de la crisi del deute sobirà a la zona euro ha conduït a l'estudi de precedents històrics que ajudin a entendre quines vies de solució poden ser les més adients. En aquest Document d'Economia s'exploraran les analogies que es poden establir entre aquest episodi contemporani i la crisi del deute llatinoamericà que es va produir fa tres dècades. Després de revisar-ne la gènesi, el desenvolupament i les estratègies de solució, es constata que hi ha dues grans conclusions d'aplicació a l'actual conjuntura europea. La primera, que la resolució defi nitiva de la crisi del deute a la zona euro exigirà probablement un període relativament dilatat de temps. La segona, que les vies de solució haurien d'evitar deprimir el creixement, per tal com aquest és clau per millorar la sostenibilitat futura del deute.

  • Els requisits de capital de Basilea III i el seu impacte en el sector bancari

    NÚMERO 24

    Jordi Gual

    Aquest document discuteix els raonaments teòrics i les evidències empíriques que s'argumenten per proposar l'augment dels requisits de capital en la normativa de Basilea III. L'anàlisi en detall de la teoria i l'evidència empírica posa en dubte els efectes benefi ciosos de Basilea III. Es mostra que no és probable que les noves normes reguladores redueixin l'assumpció de riscos en el sector bancari i que molt probablement l'increment dels requisits de capital ocasionarà elevacions dels costos de fi nançament dels bancs, amb conseqüències desfavorables per a l'economia real.

  • Perspectives de despalanquejament a Espanya

    NÚMERO 23

    Jordi Gual, Oriol Aspachs

    Aquest article intenta acotar la durada i la profunditat del procés de despalanquejament en el qual estan immersos la majoria de països desenvolupats i, especialment, l'economia espanyola. Per això es fan servir dues aproximacions diferents. D'una banda, s'estima el nivell sostenible a llarg termini de la ràtio de palanquejament fent servir dades de setze països desenvolupats. El resultat mostra que el palanquejament de l'economia espanyola, com a la majoria de països, es troba per damunt del seu nivell sostenible a llarg termini. D'altra banda, s'analitzen quines han estat les característiques dels processos de despalanquejament durant els últims 30 anys. Se n'obté que un procés de despalanquejament típic dura al voltant de 5 anys, i durant aquest període de temps la ràtio de palanquejament recula 19 punts percentuals. Els episodis associats a una crisi immobiliària i bancària són més severs: de mitjana duren 7 anys i presenten una caiguda de la ràtio de palanquejament de 32 punts percentuals. Aquestes estimacions es fan servir per avaluar el possible ritme i la magnitud del despalanquejament a Espanya.

  • Diferencial d'inflació amb l'eurozona: millora sostenible?

    NÚMERO 22

    Pere Miret

    Des de l'entrada d'Espanya a l'àrea de l'euro el 1999 el diferencial d'inflació amb l'eurozona s'havia mostrat persistentment desfavorable a l'economia espanyola, amb una mitjana anual d'un punt percentual fins al 2008. Això suposava un problema, ja que comportava una erosió de la competitivitat. No obstant això, des del final del 2008 fins al final del 2009 el diferencial d'inflació amb l'eurozona segons l'índex de preus de consum harmonitzat (IPCH) va ser negatiu, marcant un canvi del patró de comportament. El 2010 el diferencial d'inflació ha tornat a ser positiu, però en nivells més moderats. L'objectiu del document és esbrinar els principals factors que han motivat que aquest diferencial hagi estat negatiu durant tretze mesos i a partir d'aquí suggerir escenaris probables per al futur. Es fan consideracions sobre si aquesta millora és sostenible.

Pàgines