Documents d'Economia


  • La recuperació del comerç mundial. Allò que la crisi s'endugué

    NÚMERO 21

    Marta Noguer

    L'enfonsament de l'activitat econòmica durant la Gran Recessió va anar acompanyada d'un esfondrament sobtat i dràstic del comerç internacional arreu del globus. Entre el juliol del 2008 i el febrer del 2009, el valor nominal de les exportacions mundials va caure un 36%. Malgrat el caràcter procíclic del comerç, aquest col·lapse desprèn trets d'excepcionalitat i la nostra anàlisi així ho confirma. La caiguda comercial durant la crisi va ser causada, fonamentalment, per un retrocés sincronitzat i generalitzat de la demanda que hauria afectat en bona mesura sectors que pesen més en el comerç que no pas en el producte interior brut. D'altra banda, tot i que la influència de l'escassetat del crèdit hauria estat menor, no en podem descartar un cert impacte. Pel que fa a perspectives futures, preveiem una moderació del ritme de recuperació actual del comerç i un canvi de tendència respecte al cicle anterior a la crisi.

  • Immigració i mercat laboral: abans i després de la recessió

    NÚMERO 20

    Joan Elias

    A partir de la segona meitat dels anys noranta, es va iniciar una onada d'immigració cap a Espanya d'una intensitat tal, que ha provocat uns canvis profunds en la demografi a, la societat i l'economia espanyoles. La població activa estrangera ha arribat a assolir la taxa del 16% sobre els actius totals. Es tracta d'una xifra que supera la de la major part dels països que tradicionalment compten amb més estrangers residents. El gruix d'aquest fl ux migratori ha vingut atret, sobretot, per les oportunitats que presentava un mercat laboral en franca expansió. Aquest document se centra en l'impacte sobre el mercat de treball d'aquest fenomen, a través de les estadístiques i els estudis disponibles, i arriba a tres conclusions generals. En primer lloc, l'afl uència d'estrangers va contribuir a reforçar el cicle expansiu de l'economia espanyola, a costa d'un menor creixement de la productivitat aparent del factor treball. En segon lloc, malgrat la magnitud del fenomen, la gran onada immigratòria no sembla haver alterat els paràmetres en què es desenvolupa el mercat de treball. I en tercer lloc, l'elevada desocupació estrangera amb què s'ha tancat la recessió econòmica amenaça de perdurar en el temps.

  • Globalització i decoupling. Cap a un món emergent desacoblat de les economies avançades?

    NÚMERO 19

    Àlex Ruiz

    La hipòtesi que les economies emergents es desacoblin dels països industrialitzats ha generat forta controvèrsia. Tanmateix, part del problema en aquest debat és que persisteixen problemes de definició i mesura del fenomen del decoupling. En aquest Document d'Economia construïm i calculem un indicador rigorós de desacoblament i l'apliquem tant a les dinàmiques que s'estableixen entre les economies avançades i les grans regions d'economies emergents (Àsia, Europa i Amèrica Llatina), com a les tendències que es registren a l'interior de les mencionades regions. Partint d'aquest exercici és possible constatar en els darrers anys que l'economia tendeix a combinar un alt grau de globalització amb una tendència a la reducció del desacoblament, tot i que aquesta trajectòria s'ha vist afectada per la Gran Recessió. Així mateix, els indicadors de decoupling calculats suggereixen que el cicle xinès està començant a establir-se com a referència a Àsia emergent, mentre que el cicle a Europa emergent s'està sincronitzant amb el dels països industrialitzats.

  • Cap a una nova arquitectura financera

    NÚMERO 18

    Jordi Gual, Matthias Bulach, Oriol Aspachs

    El gran abast de la crisi financera internacional que hem viscut des del 2007 exigeix plantejar-se en quina mesura el que ha passat comportarà una transformació profunda del món financer i els seus principals actors. Amb aquesta finalitat, el present document repassa els mecanismes que han desestabilitzat els sistemes financers i descriu els canvis regulatoris que pretenen assegurar-ne el bon funcionament en el futur. Malgrat que els canvis suggerits fins ara van en la direcció adequada, algunes de les mesures proposades es desvinculen del seu objectiu fonamental i podrien tenir efectes no desitjats. D'aquesta manera, el document analitza també com incidirà tot això en el sector per donar lloc a una nova estructura competitiva. El resultat serà, molt probablement, un sistema financer amb entitats de mida mitjana més gran i una menor diversificació tant horitzontal com geogràfica. Els efectes sobre l'economia real podrien ser significatius durant la transició al nou model, per la qual cosa els detalls i els terminis d'adopció efectiva de la nova regulació seran crucials. A llarg termini, però, la major resistència del sector financer hauria de tenir efectes positius sobre la fortalesa del creixement econòmic.

Pàgines