Documents d'Economia


  • El creixement de la Xina: de quines fonts beu el gegant asiàtic?

    NÚMERO 17

    Clàudia Canals

    El frenètic avanç de la Xina des de finals dels anys setanta ha despertat una gran admiració. Això no obstant, en els últims anys aquesta admiració ha estat acompanyada per certs temors sobre la sostenibilitat del seu patró de creixement a mitjà termini. Particularment, la importància de la inversió com a motor de tracció de l'economia ha suscitat recels pels problemes de sobrecapacitat que aquesta política podria estar generant en alguns sectors. Per ajudar-nos a determinar la capacitat de creixement del gegant asiàtic, aquest document explora quina ha estat la contribució de l'augment en la força laboral, l'acumulació del capital físic i humà, i també els canvis tecnològics al creixement dels darrers trenta anys. La metodologia de la comptabilitat del creixement utilitzada subratlla la transcendència del capital físic, la influència del qual ha anat augmentant, i del factor tecnològic, malgrat una pèrdua de pes recent. Així mateix, l'anàlisi mostra que mentre la rellevància de la força laboral ha estat secundària, les millores en la qualitat dels treballadors comencen a reflectir-se en el progrés del país. El document discuteix les diferents polítiques que han marcat el desigual desenvolupament dels factors i acaba presentant una nova generació de reformes, algunes ja en marxa, que contribuiran a garantir la continuïtat del progrés xinès. Concretament, són mesures que afecten la reestructuració de les empreses estatals, la liberalització i modernització del sistema financer i la fixació del tipus de canvi. Amb la seva ajuda, la Xina podria mantenir unes taxes de creixement superiors al 6% a mitjà termini, la qual cosa li permetria igualar el nivell del PIB dels Estats Units en un termini de vint anys.

  • El retorn del decoupling? Mite i realitat en el desacoblament de les economies emergents

    NÚMERO 16

    Àlex Ruiz
    El debat sobre l'anomenat decoupling, o desacoblament, de les economies emergents respecte a les industrialitzades ha despertat un interès notable. Això no obstant, aquesta abundància d'opinió no ha generat conclusions clares sobre el fenomen a causa dels problemes a l'hora de definirlo, mesurar-lo i interpretar-lo. Aquest estudi presenta el context del debat, aclareix el concepte del desacoblament i proposa un seguit d'indicadors que permetin mesurar-lo i que evitin errors habituals. Com a resultat d'aquest mesurament es constata que el desacoblament s'ha donat, en tot cas, en els darrers exercicis, i ha oscil·lat de manera apreciable durant la fase aguda de la crisi creditícia global.
  • Factors determinants del rendiment educatiu: el cas de Catalunya

    NÚMERO 15

    Maria Gutiérrez-Domènech
    Aquest estudi analitza la relació entre els factors socioeconòmics i el rendiment educatiu dels alumnes de primària a Catalunya. L'anàlisi identifica que els estudiants més joves de la classe obtenen pitjors resultats acadèmics i que aquest desavantatge persisteix al llarg del cicle escolar. També mostra que els alumnes que van començar la seva etapa col·legial més aviat, especialment abans dels tres anys, presenten un millor rendiment. A més, l'estudi indica que un entorn menys favorable, com el que suposa créixer en famílies no nuclears o amb un nivell d'estudis baix, dificulta l'aprenentatge. De la mateixa manera, revela que els immigrants de primera generació tendeixen a obtenir resultats lleugerament pitjors que els dels alumnes nascuts a Espanya. Finalment, l'evidència existent no permet concloure que els estudiants d'incorporació tardana o educació especial exerceixin una influència negativa sobre l'aprenentatge de la resta de la classe. En canvi, l'anàlisi mostra que la lectura, l'estudi de llengües, la informàtica i la música tenen beneficis clars per al rendiment escolar.
  • El caràcter procíclic del sistema financer

    NÚMERO 14

    Jordi Gual
    Aquest article examina les característiques del sistema financer que tendeixen a accentuar les fluctuacions cícliques de l'economia i, en ocasions, arriben a provocar bombolles d'actius i crisis financeres, com la que es va iniciar amb les hipoteques subprime nord-americanes el 2007.
    En primer lloc, es discuteixen alguns trets del negoci bancari que el fan inherentment cíclic. En particular, la competència per quota de mercat en moments d'expansió i les dificultats per avaluar els riscos al llarg del cicle.
    El gruix de l'anàlisi, tanmateix, se centra en els factors procíclics que es deriven del funcionament imperfecte dels mercats financers. Els seriosos problemes d'asimetria en la informació a la disposició dels diversos actors del sector –gestors, prestataris, creditors i propietaris–, provoquen una tendència al palanquejament excessiu en èpoques de bonança i a polítiques massa restrictives en moments adversos del cicle. L'article examina, també, com aquests problemes d'informació units a efectes externs negatius entre entitats, poden conduir a situacions extremes, de greus desequilibris en els mercats (bombolles i crisis). A més, es discuteix en quina mesura algunes de les regulacions actuals contribueixen a agreujar en lloc de mitigar el caràcter procíclic del sector.
    En la conclusió se suggereixen els principis que podria tenir en compte un marc regulador que contribuís a reduir la naturalesa procíclica del sistema financer.

Pàgines