Documents d'Economia


  • Ajuts públics en el sector bancari: rescat d'uns en perjudici d'altres?

    NÚMERO 13

    Jordi Gual
    En el context actual d'incertesa extrema, hi ha poderoses raons d'eficiència que poden justificar el recurs a plans d'avals públics i recapitalitzacions preventives d'entitats solvents. Els primers permeten combatre els greus problemes d'informació asimètrica entre les entitats financeres i els seus creditors. Les segones permeten a les entitats restablir el coixí de capital desitjat sense haver de recórrer a una contracció de l'oferta de crèdit, que impediria la realització de projectes rendibles, o a una venda massiva d'actius, que podria tenir conseqüències sistèmiques. Això no obstant, les recapitalitzacions preventives presenten seriosos problemes de competència que, pel que sembla, la Comissió Europea no ha sabut contrarestar. D'una banda, aquest tipus d'ajuts públics distorsionen el risc relatiu entre entitats beneficiàries i no beneficiàries, bo i encarint el finançament a llarg termini per a aquestes últimes. De l'altra, atorguen una capacitat més gran d'implantar estratègies competitives agressives que només són rendibles a llarg termini, amb la qual cosa es distorsiona la competència en els mercats detallistes i de banca corporativa.
  • Conseqüències econòmiques dels cicles del preu de l'habitatge

    NÚMERO 12

    Oriol Aspachs
    El sector immobiliari de diversos països desenvolupats es troba en recessió i l'efecte que això tindrà sobre l'economia en general és encara desconegut. Per respondre aquesta pregunta s'utilitzen dades de 18 països des del 1970 i s'estudia la resposta de tres variables macroeconòmiques clau –el PIB, el crèdit i la taxa d'atur– a una caiguda del preu de l'habitatge. De mitjana, trobem que els països han patit més de dos episodis de deflació en el sector immobiliari. A més, durant aquests episodis, el preu real de l'habitatge cau un 23% en 5 anys, el PIB registra  una taxa de creixement negativa de l'1,5% durant un any, el crèdit es contrau un 3% anual durant prop de 2 anys i la taxa d'atur gairebé es duplica en 3 anys. Finalment, observem que hi ha una associació positiva entre la magnitud i la profunditat d'un boom del preu de l'habitatge i el col·lapse posterior.
  • Quant costa anar a la feina? El cost en temps i diners

    NÚMERO 11

    Maria Gutiérrez-Domènech

    El valor del temps dels trajectes a la feina i de tornada a casa constitueix una part important de la despesa total d'aquests viatges. Aquest document estima que, de mitjana, un treballador hi dedica 57 minuts diaris, la qual cosa equival a un valor de 8 euros al dia. Aquest cost varia segons la zona geogràfica, de manera que els treballadors que resideixen a la Comunitat de Madrid i a la ciutat de Barcelona són els que incorren en una despesa més gran. L'anàlisi mostra que els usuaris del transport públic hi dediquen, de mitjana, al voltant de 40 minuts més, la qual cosa equival a un cost addicional en termes de temps de 4,7 euros diaris, que els usuaris de transport privat. Finalment, s'estima que el cost del component temps dels viatges a la feina per a l'economia espanyola en el seu conjunt és equivalent a prop del 3,5% del PIB.

  • Llums i ombres de la competitivitat exterior d'Espanya

    NÚMERO 10

    Clàudia Canals, Enric Fernández

    Molts observadors creuen que el gran dèficit exterior de l'economia espanyola és el símptoma d'una pèrdua de competitivitat. Per contrastar aquesta hipòtesi, aquest estudi examina un conjunt d'indicadors que s'utilitzen habitualment per avaluar la competitivitat exterior. El primer és la quota de les exportacions al món, que durant els anys dos mil ha caigut, amb la qual cosa s'ha truncat la seva tendència a l'alça. De tota manera, aquesta caiguda no ha estat tan significativa com la que ha experimentat el conjunt de països de la UE-15. En segon lloc, hi ha la competitivitat-preu de les exportacions espanyoles, que s'ha deteriorat significativament com a conseqüència del diferencial d'inflació amb els nostres socis comercials, el baix creixement de la productivitat i, més recentment, l'apreciació de l'euro. Finalment, s'examina el contingut tecnològic de les exportacions i s'observa una millora notable en les exportacions de serveis, mentre que en béns s'ha mantingut en un nivell mitjà-baix en els últims vint anys, la qual cosa suggereix certs problemes de competitivitat. En definitiva, sembla que Espanya ha perdut competitivitat exterior en els darrers anys, si bé l'anàlisi també revela algunes fortaleses, especialment en l'exportació de serveis. Corregir aquesta situació requereix millorar el creixement de la productivitat, reduir el diferencial d'inflació amb la zona de l'euro i establir un entorn que incentivi la innovació.

Pàgines