Documents d'Economia


  • L'enigmàtic món dels hedge funds: beneficis i riscos

    NÚMERO 9

    Marta Noguer

    L'origen dels hedge funds (HF), que acaben de complir el seu primer any a Espanya, es remunta a mitjan segle XX. De llavors ençà, la indústria dels fons d'inversió lliure (FIL), designació oficial dels HF a Espanya, no ha deixat de créixer a nivell internacional i ha passat de tenir uns quants fons en mans de cèlebres gestors a milers de fons operant en un heterogeni univers d'estils inversors, actius i mercats. Tot i tanta heterogeneïtat, conserven un seguit de  característiques distintives: l'accés restringit a inversors qualificats, una regulació mínima, l'enorme flexibilitat de les polítiques d'inversió i l'escassa transparència. Aquesta opacitat i la complexitat d'algunes de les operacions han convertit els HF en una de les figures més enigmàtiques del panorama financer modern. Aquest document discuteix les principals característiques dels HF i la seva interacció amb els mercats financers. En els últims anys, sembla que la vulnerabilitat del sistema financer a episodis aïllats de col·lapse d'un HF s'ha reduït, tot i que això no evita les creixents pressions per a una regulació més estreta de les activitats. Així i tot, els beneficis que s'atribueixen a aquest tipus de fons impedeixen el consens en aquest punt i exigeixen sospesar de manera adequada els costos i els beneficis de qualsevol mesura que limiti la flexibilitat inversora de la qual gaudeixen en l'actualitat.

  • Telecomunicacions: som davant d'una nova etapa de fusions?

    NÚMERO 8

    Jordi Gual

    El sector de les telecomunicacions és, habitualment, un dels sectors més concentrats d'una economia. Malgrat tot, les fusions i les adquisicions se succeeixen des del final dels anys noranta i, pel que sembla, s'han reactivat després de l'esclat de la bombolla tecnològica. Davant d'aquest fet, cal preguntar-se si aquesta tendència a la concentració continuarà en el futur. Aquest document presenta una avaluació crítica d'aquesta probabilitat i identifica els segments de negoci més proclius a acollir noves operacions. Per aquest motiu, s'exposen les principals justificacions teòriques de les operacions de concentració. Aquesta anàlisi, juntament amb un estudi comparatiu dels casos europeu i nordamericà, permet argumentar que les fusions són una conseqüència lògica de l'intens procés de canvi tecnològic i de les successives reformes reguladores experimentades pel sector. L'existència de noves operacions de concentració dependrà, doncs, de la direcció que prengui la regulació del sector i del ritme de canvi tecnològic: en concret, la regulació de les xarxes de nova generació i la qualitat amb què es puguin transmetre continguts en temps real són, entre d'altres, variables que cal seguir de prop per avaluar la probabilitat de noves fusions.

  • La inversió estrangera directa a Espanya: què podem aprendre del tigre celta?

    NÚMERO 7

    Clàudia Canals, Marta Noguer

    En l'últim decenni, Espanya ha passat de ser un receptor net a ser un proveïdor net d'inversió estrangera directa (IED). Aquest canvi no s'explica solament per un major dinamisme de les sortides d'IED, sinó també, des del 2002, per una reculada de les entrades. Atès el potencial dinamitzador sobre la resta de l'economia que s'atribueix a la IED, és rellevant preguntar-se què determina la capacitat d'un país per atreure aquest tipus d'inversió estrangera. Aquest document compara l'experiència irlandesa amb l'espanyola i tracta de discernir quins factors expliquen les tendències divergents dels dos països i cap a quina direcció ha d'apuntar Espanya per no perdre el tren de la IED tecnològica. La resposta passa per millorar la productivitat, la qualitat de l'educació i el coneixement d'altres idiomes, en especial l'anglès. Així mateix, un entorn més favorable a l'exercici de l'activitat empresarial –amb menys burocràcia i menys càrrega impositiva– també contribuiria a l'atractiu d'Espanya com a país de destinació d'IED.

  • El temps amb els fills i l'activitat laboral dels pares

    NÚMERO 6

    Maria Gutiérrez-Domènech

    Aquest estudi analitza la relació entre l'activitat laboral dels pares i el temps que dediquen als seus fills a Espanya. L'anàlisi identifica que hi ha diferències importants entre homes i dones pel que fa al temps primari bàsic i al secundari, però no pel que fa al temps primari de qualitat. L'estudi també mostra que el temps primari de qualitat és similar entre els pares i mares que estan ocupats i els que no ho estan. A més, l'anàlisi indica que els pares i mares amb nivells d'educació més alts dediquen més temps primari als seus fills. Finalment, dels resultats de l'estudi es desprèn que es podria aconseguir augmentar el temps que els pares i mares ocupats dediquen als seus fills si la jornada laboral no s'acabés després de les sis de la tarda.

Pàgines