Documents d'Economia


  • La sostenibilitat del dèficit exterior dels Estats Units

    NÚMERO 5

    Enric Fernández

    El dèficit exterior dels Estats Units es va situar al voltant del 6,5% del PIB el 2006, el més elevat en més de cinquanta anys. Tot i que una minoria d'analistes han suggerit que aquesta situació es podria mantenir indefinidament, el cert és que la major part dels especialistes consideren que l'actual dèficit no és sostenible i s'haurà d'ajustar. Aquest estudi aclareix alguns conceptes bàsics d'aquest debat i presenta una anàlisi que corrobora l'opinió d'aquesta majoria. En contraposició a alguns escenaris catastrofistes, aquest estudi argumenta que un ajustament que situï el dèficit comercial al voltant del 2,5% del PIB és suficient per garantir la sostenibilitat. Si l'ajustament es produeix de manera gradual (en 5-7 anys) implicaria una depreciació del dòlar, de mitjana, una mica inferior al 10% des del nivell actual. La depreciació hauria de ser més intensa enfront de les monedes asiàtiques que enfront de l'euro. Aquest és l'escenari que, pel que sembla, anticipen els mercats financers.

  • Xina: Quin és el potencial de comerç amb Espanya?

    NÚMERO 4

    Marta Noguer

    La quota de les exportacions espanyoles al mercat xinès és molt menor que al mercat mundial. Aquest estudi examina si exportem o no a la Xina per sota de les nostres possibilitats. Amb aquesta finalitat, comparem el valor de les nostres exportacions a la Xina amb el nivell que prediu el model de comerç potencial més utilitzat a la literatura. Els resultats indiquen que, entre 1990 i 1999, les exportacions espanyoles a la Xina es van situar per damunt de la predicció del model, mentre que les exportacions xineses a Espanya es van mantenir a la vora de la predicció teòrica. A partir del 1999, els intercanvis comercials en les dues direccions se situen per sota de la predicció del model. Els resultats també suggereixen que les exportacions espanyoles a altres mercats, i no solament les dirigides a la Xina, se situen per sota del que correspondria, atesos els factors fonamentals que expliquen els volums de fluxos comercials.

  • Offshoring i deslocalització: noves tendències de l'economia internacional

    NÚMERO 3

    Clàudia Canals

    Aquest document analitza l'offshoring, entès com la importació de béns o de serveis intermedis. L'article quantifica aquest fenòmen per als Estats Units i Espanya, i mostra que l'offshoring ha crescut de manera continuada en les últimes dècades, en especial l'offshoring de serveis. A Espanya, la taxa anual mitjana de creixement de l'offshoring va ser, en el període 1995-1999, del 3,38%. En particular, la taxa va ser del 10,35% en offshoring de serveis i del 2% en offshoring de manufactures. No obstant això, en el període 2000-2004, aquesta taxa va passar a ser negativa (–1,79%). Sembla, doncs, que la tendència de creixement s'ha estancat en els últims anys. Les reduccions lentes i discontínues en alguns dels costos de transacció podrien ser la causa d'aquest estancament. Aquest document també presenta els resultats dels estudis més recents sobre els efectes de l'offshoring en el mercat laboral local. En concret, aquests resultats mostren un augment del diferencial salarial entre treballadors qualificats i no qualificats i un increment del salari de tots els treballadors locals, a més d'una disminució en la taxa d'ocupació. Finalment, examina altres vies d'impacte sobre l'economia domèstica, com l'augment en la productivitat del país, que assegurarien un efecte net favorable a llarg termini de l'offshoring que compensa els possibles efectes adversos inicials.

  • L'ocupació a partir dels 55 anys

    NÚMERO 2

    Maria Gutiérrez-Domènech

    Aquest estudi analitza l'ocupació de les persones a partir dels 55 anys utilitzant una base de dades de Catalunya. L'anàlisi identifica els grups de persones amb taxes d'ocupació més baixes: les dones, les persones amb algun tipus d'incapacitat i les persones amb escassa educació. Les dades mostren la poca flexibilitat laboral d'aquest grup d'edat i suggereixen que es podrien aconseguir increments en les taxes d'ocupació augmentant la possibilitat de treballar a temps parcial. Finalment, l'estudi avalua la reforma laboral i de les pensions introduïda per la Llei 35/2002. Els resultats mostren que la reforma va incrementar les probabilitats de continuar treballant. S'estima que, sense la reforma del 2002, les taxes d'ocupació del 2004 per al grup d'edat 60-64 haurien estat, com a mínim, 1,6 punts percentuals més baixes.

Pàgines