Compartir: 
Setmana negra als mercats financers globalsSetmana negra als mercats financers globalsSetmana negra als mercats financers globals

Setmana negra als mercats financers globals. El ràpid avanç del COVID-19 per la geografia mundial i les conseqüències sobre l’activitat econòmica que es preveuen van alimentar l’aversió al risc dels inversors. A això es van afegir aspectes com el conflicte entre l’OPEP i Rússia sobre els nivells de producció diària de cru, que va generar la caiguda del preu del barril de Brent fins als 33 dòlars. Davant d’aquest escenari, els principals bancs centrals (vegeu la notícia següent) van prendre mesures de caràcter extraordinari per tal de donar suport a l’economia, tot i que els inversors les van considerar insuficients a falta de més ambició pel flanc fiscal. Així, els principals índexs borsaris van experimentar fortes caigudes setmanals (S&P 500 –8,8%, EuroStoxx 50 –20,0% i MSCI Emerging Markets –11,9%) i les pèrdues des de començaments d’any en tots els índexs superen el 20% (MSCI All-Country World –24%). En la renda fixa, la intensa aversió al risc es va traduir en el descens fins a mínims històrics dels tipus sobirans als EUA i Alemanya. Per la seva banda, les primes de risc de la perifèria de la zona de l’euro es van ampliar notablement. Finalment, al mercat de divises, el dòlar va continuar actuant com a valor refugi davant la resta de monedes, aspecte que es va reflectir en la intensa depreciació d’algunes divises emergents.

Els bancs centrals bomben liquiditat contra el coronavirus. El BCE va deixar clar en la reunió del març que l’emergència sanitària s’ha convertit en la principal preocupació de l’escenari. En concret, el BCE ha assenyalat que, tot i que sigui transitori per naturalesa, el COVID-19 tindrà un impacte significatiu sobre l’activitat a través de les disrupcions causades en la producció, la cadena de subministraments i la demanda, tant interna com externa. En aquest sentit, el BCE va manifestar que la política fiscal ha de ser la que lideri la resposta de la política econòmica i va demanar a governs i altres institucions una acció coordinada i ambiciosa. Pel que fa a la política monetària, el BCE va defensar que aquesta s’ha de centrar en evitar riscos de liquiditat, assegurar que el crèdit continuï fluint en l’economia i mitigar les turbulències financeres. D’aquesta manera, va mantenir inalterats els seus tipus d’interès i va llançar mesures enfocades a garantir tant l’abundància de liquiditat com unes condicions favorables d’accés al crèdit per a empreses i llars (amb ajustos a les TLTRO-III, majors compres d’actius i la flexibilització de requisits reguladors sobre el sector bancari). D’altra banda, la Fed es va reunir d’urgència el diumenge passat i va decidir reduir el tipus d’interès oficial en 100 p. b., fins a l’interval 0,00%-0,25%. A més a més, va aprovar diverses mesures destinades a augmentar la liquiditat disponible a l’economia, entre les quals destaca la compra de 500.000 milions de dòlars en treasuries i 200.000 milions en MBS.

Compartir: