Conjuntura


  • L’activitat es modera en el 2T

    Lleuger deteriorament de l’escenari macroeconòmic global. D’una banda, unes dades de creixement una mica pitjors del que s’esperava en el 1T en algunes economies emergents de pes (l’Índia, el Brasil i Turquia) ens han empès a una petita rebaixa de la previsió de creixement per al 2019 (del 3,3% al 3,2%), la qual cosa confirma que l’economia global reduirà una marxa enguany (recordem que, el 2018, el creixement va ser del 3,6%). De l’altra, hem vist un deteriorament significatiu dels indicadors de sentiment global en el 2T: l’indicador compost global PMI va caure fins als 51,2 punts al maig (52,1 a l’abril) i, a més a més, l’índex de manufactures es va situar per sota dels 50 punts (el llindar que separa la zona expansiva de la recessiva). Així, les dades indiquen que l’activitat econòmica global ha entrat en una senda una mica més feble, afectada per la major incertesa global.

    Augment de les incerteses. Una de les principals raons que fa que assignem una major probabilitat de materialització dels riscos a la baixa és que tot indica que les tensions proteccionistes entre els EUA i la Xina van reaparèixer al maig per quedar-se. Així, les espases continuen enlaire, tal com ho mostra el repunt dels índexs d’incertesa geopolítica, tot i que la represa de les negociacions comercials després de la reunió de Trump i de Xi Jinping durant la cimera del G-20 d’Osaka de final de juny ha suavitzat la situació a curt termini. Així, malgrat que cal esperar algun tipus d’acord entre les dues potències, difícilment serà ambiciós. A més a més, hi ha dos motius que reforcen la visió que la incertesa ha vingut per quedar-se. El primer és que hi ha un risc significatiu que, al final, no s’assoleixi aquest acord: els desacords de fons continuen sense resoldre’s, i la Xina ha publicat un Document Blanc en què rebutja que s’hagi beneficiat de transferències forçoses de tecnologia, un dels punts clau del litigi. El segon és que, fins i tot amb un acord, la incertesa no s’esvairà de la nit al dia: els aranzels implementats difícilment es retiraran de forma immediata i alguns focus d’incertesa d’un conflicte tan complex i amb tantes arestes continuaran latents. Si els riscos es materialitzessin, la desacceleració podria ser molt més intensa del que considerem, en bona part a causa dels efectes indirectes causats per la major incertesa, i tant la Xina com els EUA s’enfrontarien a un peatge onerós en termes de creixement (per a les xifres exactes, vegeu el Focus «L’amenaça del proteccionisme en l’economia mundial», en aquest mateix Informe Mensual).

    A Europa, la incertesa política torna a repuntar. D’una banda, si el Govern italià no presenta un pla fiscal creïble al juliol, la Comissió Europea va camí de recomanar al Consell Europeu l’obertura d’un procediment de dèficit excessiu (EDP) al país transalpí. Això obligaria l’Executiu italià a incloure prou mesures d’ajust per sanejar els comptes sense perjudicar un creixement econòmic ja prou anèmic en el pressupost del 2020, que s’ha de presentar abans de mitjan octubre del 2019. Les negociacions entre Roma i Brussel·les seran llargues (l’EDP és un procés essencialment polític i gradual, que atorga prou marge d’acció perquè els països afectats rectifiquin), però és probable que les tensions guanyin pes en els propers mesos. A més a més, el Govern italià es guarda la carta de convocar noves eleccions al final de l’any, la qual cosa podria allargar el procés i intensificar el conflicte. Al

  • L’economia espanyola trampeja amb solidesa un semestre exigent

    L’activitat manté un bon ritme de creixement. En l’entorn exterior més advers que es descriu en la conjuntura d’economia internacional d’aquest mateix Informe Mensual, els indicadors mostren que l’economia espanyola trampeja millor que els seus socis europeus la desacceleració de l’economia global. En concret, després de créixer un sòlid 0,7% intertrimestral (el 2,4% interanual) en el 1T 2019, el model de previsió a curt termini del PIB de CaixaBank Research apunta a un avanç del 0,6% intertrimestral en el 2T (la primera estimació del PIB es coneixerà el 31 de juliol). Aquest ritme de creixement reflecteix l’elevada generació d’ocupació, la millora de la confiança dels consumidors i el bon ritme d’avanç de les xifres de negocis del sector serveis (el +5,4% interanual a l’abril, mitjana mòbil de tres mesos) i del sector industrial (el +2,4% interanual). A més a més, la producció industrial va rebotar, a l’abril, amb un avanç de l’1,7% (al març havia caigut el 3,0%, arrossegada pel sector de l’energia, especialment volàtil). A l’altre plat de la balança, s’ha produït un cert afebliment de la confiança empresarial (al maig, els PMI de manufactures i de serveis van disminuir en 1,7 i en 0,3 punts, fins als 50,1 i els 52,8 punts, respectivament) i del sector exterior, però, ara com ara, això no impedeix que les taxes de creixement es mantinguin en cotes considerables. D’aquesta manera, malgrat que el creixement continua en una senda de moderació cap a nivells més coherents amb el potencial econòmic, i, per tant, més sostenibles, Espanya es manté com un dels països amb millor ritme de creixement de la zona de l’euro, empesa, en especial, per la contribució de la demanda interna i de la inversió. Així ho reflecteixen també les últimes previsions macroeconòmiques del BCE, que, en el desglossament per països, apunten que el PIB d’Espanya creixerà el 2,4% en el conjunt del 2019, una xifra coherent amb l’escenari de CaixaBank Research (previsió del 2,3%).

    El mercat laboral avança amb dinamisme. El creixement de l’ocupació va ser del 2,8% interanual al maig (dades desestacionalitzades), percentatge que representa un bon ritme de creació d’ocupació, tot i que lleugerament inferior al 3,0% registrat a l’abril (una moderació que, d’altra banda, és coherent amb la senda cap a un creixement més suau de l’activitat comentada més amunt). Així, el nombre total d’afiliats a la Seguretat Social es va situar en 19.442.113 persones, una xifra molt propera al màxim històric assolit al juliol del 2007. Per sectors, va destacar l’augment de l’afiliació als serveis, en especial als turístics (el +3,4%). Per la seva banda, l’última enquesta trimestral de cost laboral mostra que, en el primer trimestre, el cost laboral per hora efectiva va augmentar el 2,4% interanual, de manera que va registrar una acceleració de +0,5 p. p. en relació amb el segon semestre del 2018, la qual s’explica, en part, per l’increment de les cotitzacions socials al començament d’enguany (augment del salari mínim interprofessional i eliminació del topall de les cotitzacions màximes). A més a més, aquesta evolució dels costos laborals és coherent amb les pujades salarials pactades als convenis col·lectius (el 2,2% de mitjana del gener al maig).

    Espanya surt del procediment de dèficit excessiu, després de situar el dèficit per sota del 3% el 2018 (en concret, el 2,5%), i entra en el braç preventiu del Pacte d’Estabilitat i Creixement. Això implica un canvi en l’enfocament per monitorar els comptes públics per part de la Comissió Europea cap

  • Els mercats financers completen un semestre de contrastos

    Borses a l’alça, tipus en mínims i bancs centrals a escena per tancar un semestre agitat. Al juny, els mercats financers van tancar amb to constructiu un semestre marcat per la successió de períodes de calma i episodis d’aversió al risc i de volatilitat. En concret, després d’un final del 2018 amb fortes pèrdues borsàries i amb caigudes dels tipus d’interès, en els primers mesos del 2019, els mercats van exhibir una dinàmica constructiva, amb el suport de la reconducció de les tensions comercials, de la frenada en l’enduriment de la política monetària dels principals bancs centrals i d’unes dades econòmiques favorables. No obstant això, la placidesa i els forts avanços borsaris registrats van virar bruscament al maig, quan es van trencar les negociacions comercials entre els EUA i la Xina i es van despertar de nou els temors a una desacceleració intensa de l’economia mundial. Aquest gir va desembocar en un repunt de l’aversió al risc i en les consegüents caigudes borsàries i en l’enfonsament dels tipus d’interès. En aquest context, al juny, els principals bancs centrals van obrir la porta a relaxar la política monetària com a mesura preventiva per combatre la intensificació dels riscos sobre l’activitat econòmica. Malgrat que aquests missatges van ser rebuts amb una recuperació del sentiment als mercats, les cotitzacions financeres reflecteixen l’expectativa d’una política monetària molt més acomodatícia del que assenyalen en l’actualitat els bancs centrals, un desajustament que pot generar nous episodis de volatilitat en els propers trimestres.

    La Fed obre la porta a una baixada dels tipus d’interès. En la reunió del juny, la Fed va presentar una valoració positiva de l’economia nord-americana i va reiterar unes perspectives favorables per a l’escenari econòmic a mitjà termini. Així, va mantenir els tipus d’interès de referència en l’interval 2,25%-2,50%. No obstant això, els membres de la Fed van posar més èmfasi en la persistència i en la intensificació dels riscos (com el repunt de les tensions comercials o la incertesa que envolta la desacceleració de l’economia global). Amb aquestes preocupacions, i atès que les pressions inflacionistes continuen sent moderades, la Fed va obrir la porta a una baixada dels tipus d’interès de referència en els propers mesos, en afirmar que està preparada per oferir nous estímuls si els riscos continuen afectant negativament la confiança econòmica. En concret, en la reunió, també es va presentar l’actualització trimestral de les previsions macroeconòmiques, en què, malgrat no fer canvis gaire rellevants en les projeccions d’activitat i d’inflació, es va observar una forta rebaixa de les previsions de tipus d’interès: ara gairebé la meitat dels membres de la Fed preveuen com a mínim una baixada de tipus enguany (vegeu el segon gràfic). Així, en les cotitzacions financeres, es reflecteix una probabilitat del 100% que la Fed redueixi en 25 p. b. els tipus d’interès al juliol. Malgrat que aquesta expectativa és coherent amb les pistes que ha donat la Fed, les cotitzacions financeres van més enllà i apunten, amb una probabilitat elevada, al fet que, cap al final del 2020, s’hauran rebaixat els tipus al voltant de 100 p. b. (una senda de reduccions molt més agressiva que la que reflecteixen les expectatives dels membres de la Fed).

    El BCE emfatitza les incerteses i accentua el missatge acomodatici. Igual que la Fed, en la reunió del juny, el BCE va mantenir una visió relativament positiva de l’escenari a mitjà termini, però, ateses la persistència i la intensificació dels riscos, va recalcar la necessitat de preservar un entorn financer acomodatici que doni

  • L’expansió global continua, però els riscos augmenten

    Lleuger deteriorament de l’escenari macroeconòmic global. D’una banda, unes dades de creixement una mica pitjors del que s’esperava en el 1T en algunes economies emergents de pes (l’Índia, el Brasil i Turquia) ens han empès a una petita rebaixa de la previsió de creixement per al 2019 (del 3,3% al 3,2%), la qual cosa confirma que l’economia global reduirà una marxa enguany (recordem que, el 2018, el creixement va ser del 3,6%). De l’altra, hem vist un deteriorament significatiu dels indicadors de sentiment global en el 2T: l’indicador compost global PMI va caure fins als 51,2 punts al maig (52,1 a l’abril) i, a més a més, l’índex de manufactures es va situar per sota dels 50 punts (el llindar que separa la zona expansiva de la recessiva). Així, les dades indiquen que l’activitat econòmica global ha entrat en una senda una mica més feble, afectada per la major incertesa global.

    Augment de les incerteses. Una de les principals raons que fa que assignem una major probabilitat de materialització dels riscos a la baixa és que tot indica que les tensions proteccionistes entre els EUA i la Xina van reaparèixer al maig per quedar-se. Així, les espases continuen enlaire, tal com ho mostra el repunt dels índexs d’incertesa geopolítica, tot i que la represa de les negociacions comercials després de la reunió de Trump i de Xi Jinping durant la cimera del G-20 d’Osaka de final de juny ha suavitzat la situació a curt termini. Així, malgrat que cal esperar algun tipus d’acord entre les dues potències, difícilment serà ambiciós. A més a més, hi ha dos motius que reforcen la visió que la incertesa ha vingut per quedar-se. El primer és que hi ha un risc significatiu que, al final, no s’assoleixi aquest acord: els desacords de fons continuen sense resoldre’s, i la Xina ha publicat un Document Blanc en què rebutja que s’hagi beneficiat de transferències forçoses de tecnologia, un dels punts clau del litigi. El segon és que, fins i tot amb un acord, la incertesa no s’esvairà de la nit al dia: els aranzels implementats difícilment es retiraran de forma immediata i alguns focus d’incertesa d’un conflicte tan complex i amb tantes arestes continuaran latents. Si els riscos es materialitzessin, la desacceleració podria ser molt més intensa del que considerem, en bona part a causa dels efectes indirectes causats per la major incertesa, i tant la Xina com els EUA s’enfrontarien a un peatge onerós en termes de creixement (per a les xifres exactes, vegeu el Focus «L’amenaça del proteccionisme en l’economia mundial», en aquest mateix Informe Mensual).

    A Europa, la incertesa política torna a repuntar. D’una banda, si el Govern italià no presenta un pla fiscal creïble al juliol, la Comissió Europea va camí de recomanar al Consell Europeu l’obertura d’un procediment de dèficit excessiu (EDP) al país transalpí. Això obligaria l’Executiu italià a incloure prou mesures d’ajust per sanejar els comptes sense perjudicar un creixement econòmic ja prou anèmic en el pressupost del 2020, que s’ha de presentar abans de mitjan octubre del 2019. Les negociacions entre Roma i Brussel·les seran llargues (l’EDP és un procés essencialment polític i gradual, que atorga prou marge d’acció perquè els països afectats rectifiquin), però és probable que les tensions guanyin pes en els propers mesos. A més a més, el Govern italià es guarda la carta de convocar noves eleccions al final de l’any, la qual cosa podria allargar el procés i intensificar el conflicte.

Pàgines