Conjuntura


  • Un any de transició?

    Punt d’inflexió en la senda de desacceleració global? Després d’uns trimestres complicats, en què els indicadors de sentiment econòmic anaven cedint a nivell global, recentment alguns indicadors de confiança representatius han flexionat a l’alça. Per exemple, l’indicador compost PMI global del novembre es va situar en els 51,5 punts (+0,7 punts en relació amb l’octubre). Una lectura similar es pot extreure del PMI de manufactures a nivell mundial, que, per primera vegada des de l’abril, es va situar en zona expansiva (per damunt dels 50 punts), gràcies al fet que les economies emergents ja es recuperen de l’ensopegada del sector (no així les avançades). Aquestes dades són un auguri esperançador de cara a la lleugera millora prevista per l’any que comencem: esperem que el creixement del PIB global passi del 2,9% el 2019 al 3,3% el 2020, en especial pel rebot dels emergents que ho van fer pitjor el 2019 (el Brasil, l’Índia, Rússia i Turquia), amb una desacceleració controlada de les economies nord-americana i xinesa i amb la continuïtat d’un creixement en cotes baixes però positives a la zona de l’euro.

    Els riscos comercials continuen aquí, però s’han mitigat en l’últim mes. El procés de desacceleració econòmica global dels últims trimestres s’explica per una conjunció de factors de diferent naturalesa que actuen de forma simultània i que s’espera que continuïn llastant el creixement de les principals economies (els EUA, la zona de l’euro i la Xina) en els pròxims temps. Aquests factors són ben coneguts pels nostres lectors: el conflicte comercial entre els EUA i la Xina, el brexit i els problemes del sector de l’automòbil europeu. En l’últim mes, s’ha produït una millora en les perspectives de dos d’aquests factors, el conflicte comercial (en especial) i el brexit. Pel que fa al conflicte comercial, els EUA i la Xina van anunciar cap a la meitat de desembre un primer acord comercial (la primera fase d’un total de tres) amb el qual la Xina es compromet a incrementar de forma substancial les compres de béns i serveis nord-americans, després del qual els EUA van suspendre un increment aranzelari previst per al 15 de de­sembre i van rebaixar els tipus aranzelaris aplicats al setembre del 2019 (per a més detalls, vegeu el Focus «Comerç internacional: primera impressió de la Primera Fase», en aquest mateix Informe Mensual). El balanç de l’acord és positiu, ja que ajuda a reduir la incertesa comercial que tant mal ha fet el 2019 i, a més a més, també és una primera aproximació a elements més profunds del contenciós entre els dos països, com la propietat intel·lectual i la transferència tecnològica. Tot i que és un primer pas positiu, és convenient mantenir la cautela: s’haurà de veure com es desenvolupen les negociacions de les següents fases i cal tenir en compte que es necessitarà temps perquè els consumidors i les empreses recuperin la confiança.

    S’esvaeix la incertesa del brexit... de moment. Les eleccions generals al Regne Unit del 12 de desembre van atorgar al Partit Conservador de Boris Johnson una folgada majoria absoluta (amb 365 dels 650 escons de la Cambra dels Comuns). Així, el resultat dels comicis va permetre, el 20 de desembre, una ratificació ràpida a la Cambra del projecte de llei de l’acord de sortida que Johnson va pactar amb la UE. En aquest sentit, el brexit es farà efectiu, com a molt tard, el 31 de gener del 2020, per donar pas a un període de transició en què el Regne Unit es mantindrà dins el mercat

  • 2020: a les portes d’un any exigent, de nou

    Punt d’inflexió en la senda de desacceleració global? Després d’uns trimestres complicats, en què els indicadors de sentiment econòmic anaven cedint a nivell global, recentment alguns indicadors de confiança representatius han flexionat a l’alça. Per exemple, l’indicador compost PMI global del novembre es va situar en els 51,5 punts (+0,7 punts en relació amb l’octubre). Una lectura similar es pot extreure del PMI de manufactures a nivell mundial, que, per primera vegada des de l’abril, es va situar en zona expansiva (per damunt dels 50 punts), gràcies al fet que les economies emergents ja es recuperen de l’ensopegada del sector (no així les avançades). Aquestes dades són un auguri esperançador de cara a la lleugera millora prevista per l’any que comencem: esperem que el creixement del PIB global passi del 2,9% el 2019 al 3,3% el 2020, en especial pel rebot dels emergents que ho van fer pitjor el 2019 (el Brasil, l’Índia, Rússia i Turquia), amb una desacceleració controlada de les economies nord-americana i xinesa i amb la continuïtat d’un creixement en cotes baixes però positives a la zona de l’euro.

    Els riscos comercials continuen aquí, però s’han mitigat en l’últim mes. El procés de desacceleració econòmica global dels últims trimestres s’explica per una conjunció de factors de diferent naturalesa que actuen de forma simultània i que s’espera que continuïn llastant el creixement de les principals economies (els EUA, la zona de l’euro i la Xina) en els pròxims temps. Aquests factors són ben coneguts pels nostres lectors: el conflicte comercial entre els EUA i la Xina, el brexit i els problemes del sector de l’automòbil europeu. En l’últim mes, s’ha produït una millora en les perspectives de dos d’aquests factors, el conflicte comercial (en especial) i el brexit. Pel que fa al conflicte comercial, els EUA i la Xina van anunciar cap a la meitat de desembre un primer acord comercial (la primera fase d’un total de tres) amb el qual la Xina es compromet a incrementar de forma substancial les compres de béns i serveis nord-americans, després del qual els EUA van suspendre un increment aranzelari previst per al 15 de de­sembre i van rebaixar els tipus aranzelaris aplicats al setembre del 2019 (per a més detalls, vegeu el Focus «Comerç internacional: primera impressió de la Primera Fase», en aquest mateix Informe Mensual). El balanç de l’acord és positiu, ja que ajuda a reduir la incertesa comercial que tant mal ha fet el 2019 i, a més a més, també és una primera aproximació a elements més profunds del contenciós entre els dos països, com la propietat intel·lectual i la transferència tecnològica. Tot i que és un primer pas positiu, és convenient mantenir la cautela: s’haurà de veure com es desenvolupen les negociacions de les següents fases i cal tenir en compte que es necessitarà temps perquè els consumidors i les empreses recuperin la confiança.

    S’esvaeix la incertesa del brexit... de moment. Les eleccions generals al Regne Unit del 12 de desembre van atorgar al Partit Conservador de Boris Johnson una folgada majoria absoluta (amb 365 dels 650 escons de la Cambra dels Comuns). Així, el resultat dels comicis va permetre, el 20 de desembre, una ratificació ràpida a la Cambra del projecte de llei de l’acord de sortida que Johnson va pactar amb la UE. En aquest sentit, el brexit es farà efectiu, com a molt tard, el 31 de gener del 2020, per donar pas a un període de transició en què el Regne Unit es mantindrà dins el mercat

  • Espanya: un any de transició

    Una moderació gradual del creixement. Amb les dades disponibles de tres dels quatre trimestres de l’any 2019 que acabem de tancar, tot fa preveure que el creixement de l’economia s’haurà situat el 2019 prop de l’1,9% anual, un ritme més contingut que el de l’any passat (el 2,4%), però clarament per damunt de la mitjana de creixement previst per a la zona de l’euro (l’1,1%). Aquesta moderació del creixement s’explica tant per l’esvaïment de l’impuls cíclic que ofereix la fase inicial de la recuperació econòmica com pel deteriorament de l’entorn comercial global. Aquest deteriorament, producte d’elements com el pols comercial entre els EUA i la Xina, les incerteses relacionades amb el brexit i les dificultats que travessa el sector de l’automòbil a nivell europeu (per la introducció de noves regulacions i pel canvi tecnològic que experimenta el sector), ha tingut un impacte sobre les exportacions espanyoles de béns i serveis pel canal de la demanda, però no és un senyal de pèrdua de la competitivitat en termes relatius. Així, la desacceleració que observem representa, en gran part, un procés de convergència del creixement cap a cotes més coherents amb el creixement potencial de l’economia. De cara a l’any vinent, preveiem que aquest procés de convergència tindrà continuïtat i que l’economia creixerà a taxes properes a l’1,5%.

    L’activitat manté el to en el tram final de l’any. L’evolució del conjunt dels indicadors al llarg de l’últim mes ha estat mixta. D’una banda, la confiança del consumidor al novembre va cedir 1,2 punts, fins als –10,3 punts, i la producció industrial a l’octubre va caure l’1,3% interanual (el +0,6% al setembre). En contraposició, tant el PMI de manufactures com el de serveis del novembre van registrar una lleugera millora i van pujar 0,7 i 0,5 punts, respectivament, fins als 47,5 i els 53,2 punts. Quan incorporem tot el conjunt d’indicadors en el model Nowcasting de projecció a curt termini del PIB, obtenim una previsió de creixement intertrimestral del 0,4% per al 4T 2019, un registre similar al del trimestre anterior. A més a més, aquesta taxa seria coherent amb la nostra previsió de creixement anual de l’1,9% per al 2019.

    La desacceleració gradual del mercat laboral es dona un respir al novembre. En concret, l’afiliació a la Seguretat Social va augmentar el 2,3% interanual, el mateix ritme d’avanç que un mes enrere, tot i que per sota de l’experimentat al novembre del 2018 (el 2,9% interanual). D’aquesta manera, malgrat el context de desacceleració, el ritme de creació d’ocupació es manté robust i continuarà oferint suport al creixement dels ingressos i del consum. D’altra banda, es preveu que el creixement dels ingressos es basi cada vegada més en una recuperació gradual dels salaris, que les dades ja mostren des de fa diversos trimestres. Així, si el 2017 els salaris per hora efectiva de treball es van mantenir estancats (creixement del –0,1% anual), el 2018 van repuntar fins a l’1,5%, i, en el 3T 2019, el crei­­xement es va accelerar fins a l’1,9% interanual.

    L’estalvi es manté estable en el 3T. El bon ritme d’avanç del creixement de l’ocupació i la recuperació dels salaris s’han vist reflectits en el creixement de la renda disponible bruta de les llars, que, en el 3T 2019, es va situar en el 4,2% interanual. Així mateix, el consum va créixer a una taxa notable, tot i que una mica més modesta del 2,6% interanual, de manera que la taxa d’estalvi es va situar en el 7,0% de la renda disponible bruta (acumulat de quatre

  • El retorn de l’apetència pel risc tanca un any amb vaivens en el sentiment inversor

    Bon to dels mercats al final d’any. Enrere queda el 2019, un any en què els principals catalitzadors dels mercats financers van ser les tensions comercials entre els EUA i la Xina, la resolució del brexit, la desacceleració del creixement mundial i el retorn a escena dels estímuls monetaris per part dels principals bancs centrals. El desembre no va ser una excepció, i l’any va acabar amb avanços en el terreny comercial (amb un primer acord entre els EUA i la Xina) i en la situació política britànica (on el Parlament ja ha aprovat l’acord de sortida de la UE). A més a més, els bancs centrals van reforçar el compromís amb les mesures acomodatícies dels mesos anteriors. Així, al desembre, en un escenari d’estabilització de les perspectives econòmiques, es va reduir la volatilitat als diferents mercats financers i els inversors van mostrar una major apetència pels actius de risc, la qual cosa es va traduir en increments generalitzats a les borses i en els preus de les primeres matèries i en una certa recuperació dels tipus d’interès. No obstant això, i malgrat el funcionament més positiu en els últims compassos de l’any, els riscos que planen sobre l’escenari econòmic i financer continuaran presents el 2020, i la sensibilitat que han mostrat els mercats al llarg del 2019 als esdeveniments geopolítics i als missatges dels principals bancs centrals suggereix que aquests esdeveniments continuaran marcant l’ànim dels inversors en el nou any.

    Un bon any per a les borses, malgrat els vaivens. Si el 2019 va començar amb la por al fet que les turbulències de les acaballes del 2018 continuessin arrossegant les cotitzacions, finalment l’any ha acabat amb uns guanys notables i generalitzats: propers al 30% acumulat en el cas de les economies avançades i al voltant del 15% en el de les emergents. Aquestes xifres van més enllà de l’efecte rebot de les fortes turbulències registrades a la tardor del 2018, i, de fet, els principals índexs se situen clarament per damunt dels màxims de l’estiu del 2018: els superen en més del 10% a les economies avançades i al voltant del 6% a les emergents. Els guanys s’han basat en les mesures acomodatícies adoptades pels bancs centrals al llarg de l’any i en una certa calma en les incerteses geopolítiques al voltant dels EUA i la Xina i d’Europa (brexit i Itàlia), així com en la constatació que els riscos de recessió econòmica s’han vist apaivagats per la re­siliència de la demanda domèstica. No obstant això, l’any no ha estat exempt de turbulències, i, en diferents ocasions, les borses han registrat correccions destacables arran de les tensions geopolítiques (com en l’episodi d’aversió al risc de l’estiu passat). A més a més, a aquest factor de risc se sumen els elevats múltiples en algunes borses occidentals (com les ràtios price-to-earnings), que evidencien el temor de sobrevaloració d’alguns actius emfatitzat de forma reiterada per institucions com l’FMI o el BIS.

    Els tipus d’interès arrelen en terreny acomodatici. En les reunions del desembre, tant el BCE com la Fed van transmetre un missatge de continuïtat de les mesures acomodatícies adoptades al llarg del 2019. D’una banda, en el debut de Christine Lagarde com a nova presidenta, el BCE va decidir mantenir sense canvis la política monetària i va reiterar el compromís amb el paquet d’estímul anunciat al setembre (retallada del tipus depo fins al –0,50%, represa de les compres netes d’actius i condicions més favorables per a les TLTRO). Així mateix, basant-se en la seva lectura d’un escenari de creixement feble

Pàgines