Conjuntura


  • L’economia espanyola manté el ritme de creixement en un entorn extern advers

    El PIB va créixer en el 3T el 0,4% intertrimestral (el 2,0% inter­anual), el mateix ritme que en el trimestre anterior. Així, si es confirma aquest avanç del PIB de l’INE, l’economia espanyola va créixer en el 3T a un ritme clarament superior al de la zona de l’euro (el 0,2% intertrimestral). Així i tot, l’economia espanyola es troba en fase de desacceleració, amb creixements inferiors als percebuts en els últims anys, amb una demanda interna més moderada i amb un entorn extern més exigent. Pel que fa a la composició del creixement interanual, la del tercer trimestre va ser molt diferent a la del 2T 2019: la demanda interna va augmentar la contribució en 0,8 p. p., fins als 1,8 p. p., mentre que l’externa va disminuir-la en 0,8 p. p., fins als 0,2 p. p. Així, el consum privat es va recuperar d’un mal primer semestre i va créixer l’1,1% intertrimestral (l’1,5% interanual), i la inversió va repuntar després de l’ensopegada del trimestre anterior i va créixer l’1,3% intertrimestral (el 2,0% interanual, amb un rebot del 5,6% de la inversió en equipament), dades que, de cara als propers trimestres, envien un senyal positiu sobre les perspectives de demanda agregada. En canvi, la demanda externa va registrar un comportament mixt, amb un major creixement de les importacions (l’1,3% intertrimestral, 0,4 p. p. més que en el 2T) i una contracció de les exportacions (el –0,8% intertrimestral), que pateixen l’impacte de la guerra comercial i de la desacceleració econòmica dels principals socis comercials.

    Els indicadors fan pensar que l’expansió continuarà a un ritme moderat. El sector industrial travessa un mal període, penalitzat pel deteriorament de l’entorn exterior: la xifra de negocis va disminuir, a l’agost, el 0,3% interanual (mitjana mòbil de tres mesos) i va mantenir l’empitjorament gradual registrat en els mesos anteriors, i, al setembre, l’índex PMI de manufactures va recular fins als 47,4 punts, en zona contractiva (per sota dels 50 punts). En canvi, el sector serveis manté un bon funcionament, tot i que els últims indicadors reflecteixen una certa erosió per la feblesa del sector industrial. Així, a l’agost, la xifra de negocis del sector serveis va avançar el 3,4%, un ritme notable però per sota de la mitjana mensual experimentada entre el gener i el juliol (el 4,7%). Així mateix, al setembre, l’índex PMI de serveis va disminuir fins als 53,3 punts, 1 punt per sota del registre del mes anterior. En conjunt, aquests indicadors apunten a una moderació gradual del ritme d’activitat.

    La desacceleració econòmica es fa més perceptible al mercat laboral en el 3T 2019. Així, segons l’enquesta de població activa, el ritme de creació d’ocupació es va alentir fins al 0,1% intertrimestral (en termes desestacionalitzats), molt per sota del ritme experimentat en els quatre últims trimestres (el 0,6%, de mitjana). En termes interanuals, malgrat que el creixement de l’ocupació (l’1,8%) va ser inferior al del 2T 2019 (el +2,4%), l’ocupació va augmentar en 346.000 persones, fins als 19,9 milions d’ocupats. Per la seva banda, la reducció de l’atur també s’ha alentit: el nombre d’aturats ha baixat en els quatre últims trimestres en 111.600 persones, una xifra molt inferior a la re­gistrada en la mitjana dels tercers trimestres dels cinc últims anys (–294.000), tant per la menor creació d’ocupació com pel major augment de la població activa. Així, la taxa d’atur es va situar en el 13,9% (el 14,6% en el 3T 2018), un nivell molt similar al del trimestre anterior (el 14,0%), però que és el millor registre en un tercer trimestre des

  • Els mercats financers es donen un respir

    L’apetència pel risc es recupera. Després d’un estiu turbulent, des del setembre, els estímuls monetaris acomodaticis adoptats per la Fed i pel BCE han servit de punt de partida per a la millora progressiva del sentiment dels inversors. A més a més, a l’octubre, el to dels mercats financers es va continuar recuperant de forma gradual, a mesura que els inversors van valorar de manera positiva l’acostament comercial entre els EUA i la Xina i els avanços sobre el brexit (vegeu la secció d’Economia internacional). No obstant això, al voltant d’aquesta tendència de millora, la volatilitat de tots els actius financers (i, en especial, dels de deute públic) es va mantenir relativament elevada per l’absència de solucions en ferm en els dos conflictes. Així, en uns mercats sensibles a les declaracions polítiques i als missatges dels bancs centrals, a l’octubre, les principals borses globals van tancar en positiu i van recuperar una part de les pèrdues patides durant l’estiu, els tipus d’interès sobirans van repuntar amb força a les dues bandes de l’Atlàntic i els preus de les primeres matèries es van encarir.

    Les borses pugen de manera generalitzada. A més de la recuperació del sentiment, l’octubre va oferir, als mercats de renda variable, un altre argument per donar suport a la millora de les expectatives: l’inici de la campanya de resultats empresarials del 3T 2019. La majoria dels beneficis presentats fins a la data de tancament d’aquest Informe Mensual van superar amb escreix les previsions dels analistes, en especial als EUA (tot i que cal recordar que, des del començament d’enguany, els analistes han rebaixat de manera generalitzada les projeccions, arran de l’empitjorament de les perspectives del creixement econòmic). Així, els índexs borsaris de les economies desenvolupades van registrar avanços en el conjunt del mes (S&P 500, +2,0%; Euro­Stoxx 50, +1,0%). A nivell sectorial, la recuperació del sentiment dels inversors es va reflectir en la revaloració de les companyies financeres (afavorides per l’augment dels tipus d’interès sobirans) i de les cícliques (companyies en què els beneficis són més sensibles al cicle econòmic). Per la seva banda, els índexs borsaris de les economies emergents també van experimentar alces (MSCI Emerging Markets, +4,1%), atesa l’expectativa d’una millora de les relacions comercials entre Washington i Pequín.

    Els tipus sobirans es continuen recuperant. Malgrat que, al començament d’octubre, els tipus d’interès sobirans dels EUA i de la zona de l’euro van tornar a disminuir, arran de la publicació d’algunes dades d’activitat febles, al llarg del mes, es van tornar a recuperar, gràcies als esdeveniments positius al voltant de les negociacions comercials entre els EUA i la Xina i del brexit. A més a més, als EUA, la corba sobirana es va desinvertir per primera vegada des del juny, en situar-se el tipus d’interès a 10 anys per damunt del tipus a 3 mesos (històricament, una corba invertida ha anticipat una entrada en recessió al cap d’uns trimestres). Així mateix, a Europa, la millora de l’apetència pel risc va comportar un augment de la rendibilitat del bund alemany (aproximadament de +20 p. b.) i la reducció de les primes de risc de la perifèria de la zona de l’euro fins a nivells mínims de l’any.

    La lliura esterlina s’enforteix amb els acords del brexit. L’optimisme dels inversors sobre el brexit es va estendre també al mercat de divises a través del tipus de canvi de la lliura, que es va apreciar més del 4% (en relació amb el dòlar i l’euro) després de la publicació de l’acord

  • A Europa, la saga del brexit s’allarga i s’allarga

    El creixement es modera en la segona meitat del 2019. Així ho reflecteixen indicadors com l’índex global de sentiment empresarial (PMI) compost, que manté una tendència a la baixa des de fa ja uns mesos i que, al setembre, es va situar en un nivell contingut (51,2 punts). En gran part, això és degut a l’afebliment del comerç mundial i al refredament generalitzat del sector manufacturer (l’índex PMI de manufactures es manté per sota del llindar dels 50 punts que separa la zona expansiva de la contractiva). No obstant això, ara com ara, el sector serveis manté la seva resiliència (l’índex PMI de serveis es manté per damunt dels 50 punts), la qual cosa mitiga la desacceleració del ritme d’activitat. Aquest entorn de menor dinamisme també es reflecteix en l’última actualització del quadre macroeconòmic de l’FMI, on la institució va tornar a reduir les previsions de creixement per a l’economia global el 2019 (del 3,2% del juliol al 3,0%), tant per a les economies avançades com per a les emergents, i va mantenir el balanç de riscos esbiaixat a la baixa. En bona part, la revisió del Fons reflecteix l’efecte negatiu de les mesures proteccionistes implementades fins ara pels EUA i per la Xina i les conseqüències negatives indirectes de les tensions comercials entre els dos països. Malgrat aquesta revisió, l’FMI espera un lleuger repunt del creixement mundial de cara al 2020, fins al 3,4% (raonablement en línia amb la previsió del 3,2% de CaixaBank Research), esperonat per la millora de l’activitat a diverses economies emergents.

    Les tensions comercials es mantenen com el principal focus de risc per a l’economia global. D’una banda, els EUA i la Xina van anunciar un acord (dins el marc d’una primera fase de negociacions) que va suspendre l’augment aranzelari sobre les importacions xineses previst per al 15 d’octubre, tot i que els detalls d’aquest acord encara no han estat definits. Així i tot, malgrat aquest acord i malgrat la intenció de les dues parts de continuar negociant en una segona fase, la incertesa continuarà llastant el creixement econòmic en els propers trimestres (ja que les negociacions han patit més d’un vaivé en els últims trimestres i la confiança de les empreses i dels consumidors es restaurarà només de forma molt gradual). De l’altra, les tensions comercials entre els EUA i la UE es van intensificar després que l’Organització Mundial del Comerç (OMT) dictaminés que la UE havia atorgat ajudes il·legals a Airbus i autoritzés els EUA (com a compensació) a introduir aranzels per valor de 7.500 milions d’euros sobre un ventall de productes europeus (la major part agroalimentaris). Malgrat que aquests aranzels poden ser eliminats en qualsevol moment, la seva introducció (efectiva el 18 d’octubre) pot contribuir al deteriorament del sentiment econòmic.

    A Europa, la saga del brexit s’allarga i s’allarga. En particular, el primer ministre britànic Boris Johnson i la UE van assolir un nou acord per a la sortida del Regne Unit. No obstant això, la Cambra dels Comuns va deixar en suspens la ratificació d’aquest acord de sortida en requerir que, abans, s’aprovi la legislació necessària per fer-lo efectiu. Així mateix, ja que no es va ratificar cap acord abans del 19 d’octubre, Johnson es va veure forçat per llei a demanar a la UE una nova extensió (i ja en van tres) del brexit, aquest cop fins al final de gener del 2020, tot i que amb l’opció de sortir abans si l’acord de sortida aconsegueix ser ratificat en les properes setmanes. Tot i que aquesta extensió

  • La incertesa erosiona l’expansió global

    El creixement es modera en la segona meitat del 2019. Així ho reflecteixen indicadors com l’índex global de sentiment empresarial (PMI) compost, que manté una tendència a la baixa des de fa ja uns mesos i que, al setembre, es va situar en un nivell contingut (51,2 punts). En gran part, això és degut a l’afebliment del comerç mundial i al refredament generalitzat del sector manufacturer (l’índex PMI de manufactures es manté per sota del llindar dels 50 punts que separa la zona expansiva de la contractiva). No obstant això, ara com ara, el sector serveis manté la seva resiliència (l’índex PMI de serveis es manté per damunt dels 50 punts), la qual cosa mitiga la desacceleració del ritme d’activitat. Aquest entorn de menor dinamisme també es reflecteix en l’última actualització del quadre macroeconòmic de l’FMI, on la institució va tornar a reduir les previsions de creixement per a l’economia global el 2019 (del 3,2% del juliol al 3,0%), tant per a les economies avançades com per a les emergents, i va mantenir el balanç de riscos esbiaixat a la baixa. En bona part, la revisió del Fons reflecteix l’efecte negatiu de les mesures proteccionistes implementades fins ara pels EUA i per la Xina i les conseqüències negatives indirectes de les tensions comercials entre els dos països. Malgrat aquesta revisió, l’FMI espera un lleuger repunt del creixement mundial de cara al 2020, fins al 3,4% (raonablement en línia amb la previsió del 3,2% de CaixaBank Research), esperonat per la millora de l’activitat a diverses economies emergents.

    Les tensions comercials es mantenen com el principal focus de risc per a l’economia global. D’una banda, els EUA i la Xina van anunciar un acord (dins el marc d’una primera fase de negociacions) que va suspendre l’augment aranzelari sobre les importacions xineses previst per al 15 d’octubre, tot i que els detalls d’aquest acord encara no han estat definits. Així i tot, malgrat aquest acord i malgrat la intenció de les dues parts de continuar negociant en una segona fase, la incertesa continuarà llastant el creixement econòmic en els propers trimestres (ja que les negociacions han patit més d’un vaivé en els últims trimestres i la confiança de les empreses i dels consumidors es restaurarà només de forma molt gradual). De l’altra, les tensions comercials entre els EUA i la UE es van intensificar després que l’Organització Mundial del Comerç (OMC) dictaminés que la UE havia atorgat ajudes il·legals a Airbus i autoritzés els EUA (com a compensació) a introduir aranzels per valor de 7.500 milions d’euros sobre un ventall de productes europeus (la major part agroalimentaris). Malgrat que aquests aranzels poden ser eliminats en qualsevol moment, la seva introducció (efectiva el 18 d’octubre) pot contribuir al deteriorament del sentiment econòmic.

    EUROPA

    A Europa, la saga del brexit s’allarga i s’allarga. En particular, el primer ministre britànic Boris Johnson i la UE van assolir un nou acord per a la sortida del Regne Unit. No obstant això, la Cambra dels Comuns va deixar en suspens la ratificació d’aquest acord de sortida en requerir que, abans, s’aprovi la legislació necessària per fer-lo efectiu. Així mateix, ja que no es va ratificar cap acord abans del 19 d’octubre, Johnson es va veure forçat per llei a demanar a la UE una nova extensió (i ja en van tres) del brexit, aquest cop fins al final de gener del 2020, tot i que amb l’opció de sortir abans si l’acord de sortida aconsegueix ser ratificat en les properes setmanes. Tot i

Pàgines