Conjuntura


  • Persisteixen els riscos en un entorn de desacceleració mundial

    Moderació de l’activitat global en el 3T. En un context amb notables focus d’incertesa geopolítica, que es van intensificar durant l’estiu, els diferents indicadors publicats en l’últim mes han confirmat la moderació de l’activitat econòmica mundial en el 3T 2019. Així ho reflecteixen indicadors d’activitat com l’índex global de sentiment empresarial (PMI) compost, que, a l’agost, es va situar en un nivell contingut (51,3 punts, lleugerament per sota de la dada del juliol). Per components, l’índex de manufactures es va mantenir per sota del límit dels 50 punts (49,5), indicatiu de contracció en l’àmbit manufacturer, mentre que l’índex de serveis va continuar per damunt dels 50 punts (51,8), però cada vegada més a la vora d’aquest llindar. En aquest sentit, el mes passat, a CaixaBank Research vam reduir lleugerament les nostres previsions per al creixement mundial el 2019 i el 2020: ara en el 3,0% i en el 3,2%, respectivament, 2 dècimes menys del que es preveia abans de l’estiu.

    Una de freda i una de calenta en la guerra comercial que mantenen els EUA i la Xina. Els EUA van imposar, al començament de setembre, la primera ronda dels aranzels que havia anunciat a l’agost, i la Xina va fer el mateix sobre les importacions nord-americanes. En concret, els EUA han aplicat aranzels del 15% sobre 112.000 milions d’importacions xineses en la primera ronda fins als 300.000 anunciats, i la Xina va imposar aranzels del 5% i del 10% sobre gairebé 2.000 productes nord-americans. Malgrat l’escalada proteccionista que això representa, al setembre, també va haver-hi alguns elements amb un to més constructiu en el pla comercial: els EUA i la Xina van acordar reiniciar les negociacions a l’octubre, els EUA van anunciar l’ajornament d’alguns dels aranzels sobre les importacions xineses i la Xina va retirar de la seva llista aranzelària 16 productes nord-americans. En aquest sentit, cal continuar esperant que les dues parts puguin assolir un acord de mínims. Així i tot, la incertesa ja ha afectat el sentiment econòmic, i no és clar que un acord eventual sigui estable a mitjà termini, de manera que la confiança erosionada només es restaurarà de forma gradual i els efectes negatius de les tensions comercials sobre l’activitat econòmica es mantindran fins al final d’enguany i al llarg del 2020.

    A Europa, el brexit no dona respir, mentre que, a Itàlia, es redueix la incertesa política. Al Regne Unit, tot fa pensar que és difícil que es produeixi un brexit dur al final d’octubre. El motiu és que la Cambra dels Comuns va aprovar una llei que obliga a demanar una nova extensió del brexit si no s’assoleix un acord amb la UE abans del 19 d’octubre. A més a més, la suspensió del Parlament del país fins al 14 d’octubre va quedar anul·lada pel Tribunal Suprem, la qual cosa reforça l’escenari d’extensió al final d’octubre. Una sortida sense acord, però, no queda descartada, i unes eleccions que desemboquessin en un nou Parlament amb una majoria pro-brexit podrien donar suport a aquesta opció. D’altra banda, a Itàlia, i després del col·lapse del Govern a l’agost, l’aliança entre el Moviment 5 Estrelles i el Partit Demòcrata va permetre una nova formació de Govern durant el mes passat, amb una coalició que redueix els riscos d’un nou enfrontament amb la UE en l’àmbit fiscal. Malgrat tot, això no canvia de forma substancial l’escenari macroeconòmic d’Itàlia, amb uns indicadors que continuen sent febles.

    EUROPA

    A la zona de l’euro, la feblesa continua sent la tònica. Els

  • A la zona de l’euro, la feblesa continua sent la tònica

    Moderació de l’activitat global en el 3T. En un context amb notables focus d’incertesa geopolítica, que es van intensificar durant l’estiu, els diferents indicadors publicats en l’últim mes han confirmat la moderació de l’activitat econòmica mundial en el 3T 2019. Així ho reflecteixen indicadors d’activitat com l’índex global de sentiment empresarial (PMI) compost, que, a l’agost, es va situar en un nivell contingut (51,3 punts, lleugerament per sota de la dada del juliol). Per components, l’índex de manufactures es va mantenir per sota del límit dels 50 punts (49,5), indicatiu de contracció en l’àmbit manufacturer, mentre que l’índex de serveis va continuar per damunt dels 50 punts (51,8), però cada vegada més a la vora d’aquest llindar. En aquest sentit, el mes passat, a CaixaBank Research vam reduir lleugerament les nostres previsions per al creixement mundial el 2019 i el 2020: ara en el 3,0% i en el 3,2%, respectivament, 2 dècimes menys del que es preveia abans de l’estiu.

    Una de freda i una de calenta en la guerra comercial que mantenen els EUA i la Xina. Els EUA van imposar, al començament de setembre, la primera ronda dels aranzels que havia anunciat a l’agost, i la Xina va fer el mateix sobre les importacions nord-americanes. En concret, els EUA han aplicat aranzels del 15% sobre 112.000 milions d’importacions xineses en la primera ronda fins als 300.000 anunciats, i la Xina va imposar aranzels del 5% i del 10% sobre gairebé 2.000 productes nord-americans. Malgrat l’escalada proteccionista que això representa, al setembre, també va haver-hi alguns elements amb un to més constructiu en el pla comercial: els EUA i la Xina van acordar reiniciar les negociacions a l’octubre, els EUA van anunciar l’ajornament d’alguns dels aranzels sobre les importacions xineses i la Xina va retirar de la seva llista aranzelària 16 productes nord-americans. En aquest sentit, cal continuar esperant que les dues parts puguin assolir un acord de mínims. Així i tot, la incertesa ja ha afectat el sentiment econòmic, i no és clar que un acord eventual sigui estable a mitjà termini, de manera que la confiança erosionada només es restaurarà de forma gradual i els efectes negatius de les tensions comercials sobre l’activitat econòmica es mantindran fins al final d’enguany i al llarg del 2020.

    A Europa, el brexit no dona respir, mentre que, a Itàlia, es redueix la incertesa política. Al Regne Unit, tot fa pensar que és difícil que es produeixi un brexit dur al final d’octubre. El motiu és que la Cambra dels Comuns va aprovar una llei que obliga a demanar una nova extensió del brexit si no s’assoleix un acord amb la UE abans del 19 d’octubre. A més a més, la suspensió del Parlament del país fins al 14 d’octubre va quedar anul·lada pel Tribunal Suprem, la qual cosa reforça l’escenari d’extensió al final d’octubre. Una sortida sense acord, però, no queda descartada, i unes eleccions que desemboquessin en un nou Parlament amb una majoria pro-brexit podrien donar suport a aquesta opció. D’altra banda, a Itàlia, i després del col·lapse del Govern a l’agost, l’aliança entre el Moviment 5 Estrelles i el Partit Demòcrata va permetre una nova formació de Govern durant el mes passat, amb una coalició que redueix els riscos d’un nou enfrontament amb la UE en l’àmbit fiscal. Malgrat tot, això no canvia de forma substancial l’escenari macroeconòmic d’Itàlia, amb uns indicadors que continuen sent febles.

    A la zona de l’euro, la feblesa continua sent la tònica. Els indicadors

  • L’economia espanyola creix a un ritme més moderat del que s’havia anticipat

    La revisió estadística del PIB reflecteix un creixement més moderat. El mes de setembre ha estat marcat per un conjunt de revisions de sèries històriques de variables macroeconòmiques que han modificat, en certa manera, l’anàlisi de la conjuntura actual. L’Institut Nacional d’Estadística (INE) va revisar a la baixa el creixement anual del PIB entre el 2016 i el 2018 i, més concretament, va disminuir en 0,2 p. p. el creixement de l’ac­­ti­­vi­­tat el 2018, fins al 2,4%. Així mateix, la institució va revisar a la baixa en 0,2 i en 0,1 p. p. el creixement intertrimestral del PIB en el 1T i en el 2T 2019, respectivament. Per components, el principal factor que explica la revisió a la baixa del creixement el 2018 és el consum privat, que passa de créixer el 2,3% anual a l’1,8%. Aquest menor creixement del consum en un context domèstic favorable, de funcionament ferm del mercat laboral i de condicions financeres acomodatícies (sustentades pel BCE) podria reflectir que els consumidors van reaccionar a l’augment de la incertesa en l’entorn exterior i van modificar les decisions de despesa per dotar-se d’una major solidesa financera davant l’augment dels riscos baixistes. En aquest sentit, l’INE també ha revisat la sèrie de la taxa d’estalvi, que ara mostra que l’estalvi de les llars se situa, tal com veurem més endavant, en cotes més altes de les estimades amb anterioritat. En conjunt, les noves dades ens mostren una demanda interna que avança a ritmes més moderats del que s’havia previst, arran d’un entorn internacional més exigent, i ens empenyen a revisar les nostres previsions de creixement a la baixa en 0,4 p. p. (respecte de les nostres previsions de juliol) el 2019 i el 2020, fins a l’1,9% i l’1,5%, respectivament.

    Els indicadors d’activitat apunten a un creixement moderat en el 3T. Els últims indicadors d’activitat mostren que el comportament dispar entre el sector serveis i el sector industrial (que hem observat des del final del 2018) es manté. Així, mentre que el PMI del sector manufacturer de l’agost es va situar en els 48,8 punts, encara per sota del llindar de creixement dels 50 punts, l’homòleg del sector serveis va pujar 1,4 punts, fins als 54,3 punts. De la mateixa manera, mentre que, al juliol, la producció industrial va mantenir un to moderat i va créixer el 0,8% interanual, un ritme contingut i similar a la mitjana de la primera meitat de l’any (el 0,7%), les vendes minoristes van créixer a un ritme notable, del 3,2% interanual. En conjunt, atesos aquests i altres indicadors, el model de previsió del PIB de CaixaBank Research apunta al fet que el creixement del PIB en el 3T se situarà al voltant del 0,3%-0,4% intertrimestral.

    La creació d’ocupació es desaccelera de forma gradual, però els salaris continuen a l’alça. Les dades d’afiliació a la Seguretat Social mostren que l’ocupació va créixer el 2,55% interanual a l’agost, un ritme lleugerament inferior al del mes anterior (el 2,6%). D’aquesta manera, es va materialitzant una desacceleració del mercat laboral que era més gradual del que s’esperava en la primera meitat de l’any. Per la seva banda, l’augment progressiu dels costos laborals va continuar en el 2T 2019. Així, segons l’enquesta trimestral, el cost laboral per hora efectiva va avançar el 3,1% interanual en el 2T, un registre +0,6 p. p. superior al del 1T 2019. Al seu torn, el cost salarial per hora efectiva, que representa més de dues terceres parts del total del cost laboral, va augmentar el 2,7% (el +2,2% en el 1T 2019). D’aquesta manera, prossegueix

  • Els bancs centrals agafen les regnes

    Els mercats tanquen amb calma un trimestre turbulent. Després d’un estiu de volatilitat, protagonitzat per caigudes borsàries i per descensos en els tipus d’interès sobirans, el mes de setembre es va caracteritzar per una recuperació del to als mercats financers. Els principals catalitzadors d’aquesta millora van ser l’anunci formal de la represa de les negociacions comercials entre els EUA i la Xina i les mesures acomodatícies dels principals bancs centrals (amb una retallada de tipus de la Fed i un nou paquet d’estímul del BCE). Així, l’aversió al risc, que havia imperat durant una gran part dels mesos de juliol i d’agost, va afluixar la pressió sobre la majoria d’actius i va propiciar una recuperació cautelosa de les borses i dels tipus d’interès sobirans. Només en la part final del mes, la concurrència de diversos esdeveniments puntuals de naturalesa geopolítica (com els atacs amb drons a la major refineria de l’Aràbia Saudita) i la publicació d’alguns indicadors econòmics una mica decebedors, principalment a la zona de l’euro, van avivar el nerviosisme d’uns mercats que continuen susceptibles a les declaracions polítiques, als missatges dels bancs centrals i a la incertesa sobre la desacceleració de l’economia global.

    La Fed abaixa els tipus d’interès en resposta a les fonts de risc. En la reunió del setembre, la institució monetària dels EUA va retallar els tipus d’interès en 25 p. b. (fins a l’interval 1,75%-2,00%) i va basar la decisió en unes pressions inflacionistes contingudes i en la persistència dels riscos sobre l’escenari (principalment, la incertesa sobre les negociacions comercials entre els EUA i la Xina i la moderació de l’activitat global). Igual que en la reunió del juliol, la decisió no va ser unànime, i els presidents de les Fed regionals de Kansas i de Boston van votar a favor de mantenir els tipus, mentre que el de la Fed de St. Louis va defensar una retallada de 50 p. b. Aquesta divisió es va reflectir, també, en la senda de tipus d’interès esperada en els propers trimestres: en concret, l’anomenat dot plot mostra que 7 dels seus membres apunten a una nova retallada abans d’acabar l’any, mentre que els 10 restants es troben dividits entre mantenir-los o tornar-los a apujar. Pel que fa al quadre macroeconòmic, tant la descripció de l’escenari econòmic com les noves projeccions d’activitat per a l’any vinent es van mantenir favorables i sense canvis destacables, tot i que els membres de la Fed van remarcar la feblesa percebuda en la inversió privada i en el sector exterior. D’altra banda, la Fed de Nova York, per primera vegada en més de 10 anys, va realitzar diverses injeccions de liquiditat en el sistema interbancari, atès el repunt en els tipus d’interès interbancaris a molt curt termini. El drenatge gradual de les reserves que els bancs domèstics dipositen a la Fed, arran de la disminució de la dimensió del balanç de la Reserva Federal en els últims mesos, va provocar tensions de liquiditat en les jornades en què les empreses havien d’afrontar les obligacions tributàries.

    El BCE rellança l’estímul monetari. En resposta a un escenari econòmic més decaigut a la zona de l’euro, en l’última reunió, el BCE va oficialitzar el nou programa d’estímuls monetaris que havia preanunciat en la reunió del juliol. Les noves mesures van consistir en la retallada del tipus d’interès de la facilitat de dipòsit de 10 p. b. (fins al –0,50%) i en la represa de les compres netes d’actius (que havien finalitzat al desembre) a partir del novembre a un ritme mensual de 20.000

Pàgines