Conjuntura


  • 2019: un inici d’any millor del que s’esperava, però els riscos a la baixa persisteixen

    L’expansió de l’economia mundial continua, però les perspectives de creixement s’han moderat. Arran de la maduresa mateixa del cicle, de la incertesa geopolítica, de les tensions comercials i dels llastos temporals sobre economies clau, en els últims trimestres, l’activitat global avança a un ritme més contingut. Així ho reflecteixen indicadors com l’índex de sentiment empresarial (PMI) compost, que, tot i que al març va augmentar lleugerament (52,8 punts), gràcies a la millora als serveis, continua llastat per la feblesa del sector industrial (el PMI de manufactures es va mantenir en els 50,6 punts i va vorejar el límit dels 50). Aquest entorn de creixement més moderat també es reflecteix en el nou quadre macroeconòmic que l’FMI va presentar a l’abril, en què va reduir les previsions de creixement mundial (del 3,5% per al 2019 previst al gener al 3,3%), en especial entre les economies avançades, i va mantenir el balanç de riscos esbiaixat a la baixa. Malgrat aquesta revisió, i com ho destaca el mateix FMI, el ritme d’activitat econòmica podria mostrar un to millor a mesura que avanci l’any, gràcies a la pausa en l’enduriment de la política monetària dels grans bancs centrals, al manteniment d’una política fiscal expansiva en països com la Xina, a la distensió en el conflicte comercial entre els EUA i la Xina, i a l’esvaïment dels llastos temporals.

    Del destensionament comercial a la incertesa del brexit. En l’àmbit comercial, els EUA i la Xina s’apropen cada vegada més a un acord que afavoriria una reducció de la incertesa a nivell global. En aquest sentit, Robert Lighthizer, representant comercial dels EUA, i Steven Mnuchin, secretari del Tresor, van viatjar a la Xina al final d’abril amb la intenció de tancar les negociacions comercials entre els dos països. Des dels EUA ja s’ha anunciat que una part de les negociacions cobreixen aspectes com la propietat intel·lectual, la transferència forçosa de tecnologia o les barreres no aranzelàries. Però mentre els EUA i la Xina canalitzen les tensions comercials, la incertesa sobre el brexit es manté. En concret, la UE va concedir al Regne Unit una nova extensió de l’article 50, aquest cop fins al 31 d’octubre, amb la finalitat de deixar més temps per reconsiderar l’estratègia de sortida. El Regne Unit tindrà fins llavors per ratificar l’acord de sortida, tot i que continua obert un ampli ventall de possibilitats (des de revocar íntegrament l’article 50 i cancel·lar el brexit fins a una sortida sense un acord). No obstant això, l’extensió redueix els temors a un brexit desordenat (una opció que, a més a més, ha estat rebutjada per una àmplia majoria del Parlament britànic).

    ZONA DE L’EURO

    L’activitat a la zona de l’euro va sorprendre a l’alça en el 1T 2019. En particular, el PIB va avançar el 0,4% intertrimestral, 2 dècimes per damunt de la dada del 4T 2018 i per damunt de les nostres previsions i de les del consens d’analistes. La dada va sorprendre en positiu, ja que els modestos registres d’alguns indicadors de sentiment i els problemes del sector industrial en el primer tram de l’any apuntaven al fet que la moderació de la segona meitat del 2018 es mantindria en el 1T. De fet, l’economia de la zona de l’euro havia passat de taxes del 0,4% intertrimestral al començament del 2018 a cotes properes al 0,2% al final de l’any. Una part d’aquest alentiment reflecteix l’impacte d’un element temporal: les disrupcions al sector de l’automoció arran de la nova normativa europea d’emissions. No obstant això, dos factors de

  • L’activitat a la zona de l’euro va sorprendre a l’alça en el 1T 2019

    L’expansió de l’economia mundial continua, però les perspectives de creixement s’han moderat. Arran de la maduresa mateixa del cicle, de la incertesa geopolítica, de les tensions comercials i dels llastos temporals sobre economies clau, en els últims trimestres, l’activitat global avança a un ritme més contingut. Així ho reflecteixen indicadors com l’índex de sentiment empresarial (PMI) compost, que, tot i que al març va augmentar lleugerament (52,8 punts), gràcies a la millora als serveis, continua llastat per la feblesa del sector industrial (el PMI de manufactures es va mantenir en els 50,6 punts i va vorejar el límit dels 50). Aquest entorn de creixement més moderat també es reflecteix en el nou quadre macroeconòmic que l’FMI va presentar a l’abril, en què va reduir les previsions de creixement mundial (del 3,5% per al 2019 previst al gener al 3,3%), en especial entre les economies avançades, i va mantenir el balanç de riscos esbiaixat a la baixa. Malgrat aquesta revisió, i com ho destaca el mateix FMI, el ritme d’activitat econòmica podria mostrar un to millor a mesura que avanci l’any, gràcies a la pausa en l’enduriment de la política monetària dels grans bancs centrals, al manteniment d’una política fiscal expansiva en països com la Xina, a la distensió en el conflicte comercial entre els EUA i la Xina, i a l’esvaïment dels llastos temporals.

    Del destensionament comercial a la incertesa del brexit. En l’àmbit comercial, els EUA i la Xina s’apropen cada vegada més a un acord que afavoriria una reducció de la incertesa a nivell global. En aquest sentit, Robert Lighthizer, representant comercial dels EUA, i Steven Mnuchin, secretari del Tresor, van viatjar a la Xina al final d’abril amb la intenció de tancar les negociacions comercials entre els dos països. Des dels EUA ja s’ha anunciat que una part de les negociacions cobreixen aspectes com la propietat intel·lectual, la transferència forçosa de tecnologia o les barreres no aranzelàries. Però mentre els EUA i la Xina canalitzen les tensions comercials, la incertesa sobre el brexit es manté. En concret, la UE va concedir al Regne Unit una nova extensió de l’article 50, aquest cop fins al 31 d’octubre, amb la finalitat de deixar més temps per reconsiderar l’estratègia de sortida. El Regne Unit tindrà fins llavors per ratificar l’acord de sortida, tot i que continua obert un ampli ventall de possibilitats (des de revocar íntegrament l’article 50 i cancel·lar el brexit fins a una sortida sense un acord). No obstant això, l’extensió redueix els temors a un brexit desordenat (una opció que, a més a més, ha estat rebutjada per una àmplia majoria del Parlament britànic).

    L’activitat a la zona de l’euro va sorprendre a l’alça en el 1T 2019. En particular, el PIB va avançar el 0,4% intertrimestral, 2 dècimes per damunt de la dada del 4T 2018 i per damunt de les nostres previsions i de les del consens d’analistes. La dada va sorprendre en positiu, ja que els modestos registres d’alguns indicadors de sentiment i els problemes del sector industrial en el primer tram de l’any apuntaven al fet que la moderació de la segona meitat del 2018 es mantindria en el 1T. De fet, l’economia de la zona de l’euro havia passat de taxes del 0,4% intertrimestral al començament del 2018 a cotes properes al 0,2% al final de l’any. Una part d’aquest alentiment reflecteix l’impacte d’un element temporal: les disrupcions al sector de l’automoció arran de la nova normativa europea d’emissions. No obstant això, dos factors de caràcter més durador també

  • L’economia espanyola manté un pols ferm

    El creixement guanya tracció en el 1T 2019. Segons les dades de l’INE, el PIB va créixer el 0,7% intertrimestral (el 2,4% interanual) en el primer trimestre de l’any, un ritme superior al creixement mitjà de la zona de l’euro (el 0,4% intertrimestral). En el detall per components, les dades mostren que la demanda interna es va mantenir com el principal motor de creixement, esperonada, sobretot, per la inversió. Així, després de la caiguda puntual del 4T 2018 (el –0,2% intertrimestral), la inversió va repuntar amb força i va créixer l’1,5% intertrimestral. Així mateix, el consum privat va mantenir un creixement sòlid, però una mica més moderat que en el trimestre anterior (–0,1 p. p., fins al 0,3% intertrimestral), i, malgrat que contrasta amb el fort creixement de l’ocupació que van mostrar les dades de l’enquesta de població activa (EPA), això entra dins la normalitat, atesa la volatilitat inherent de la sèrie. A més a més, la dada és coherent amb l’escenari de CaixaBank Research, que preveu que els consumidors moderaran el ritme de despesa el 2019 després d’haver materialitzat, al llarg dels últims anys, decisions de consum ajornades durant la crisi. Per la seva banda, en termes intertrimestrals, la demanda externa va mantenir la millora mostrada en el trimestre anterior i va aportar 0,2 p. p. al creixement del PIB. No obstant això, aquesta contribució va ser deguda al fet que les importacions van caure més que les exportacions (el –1,1% i el –0,5% intertrimestral, respectivament). D’aquesta manera, veiem que els fluxos comercials es continuen moderant, tal com esperaríem en l’actual context mundial de tensions comercials i de moderació del creixement de la zona de l’euro. En conjunt, la incorporació de la dada ens ha empès a revisar lleugerament a l’alça la previsió de creixement del PIB per al 2019 en 0,2 p. p., fins al 2,3%.

    Els indicadors d’activitat mantenen un bon to. Malgrat que encara no es coneixen les dades d’activitat del segon trimestre d’enguany, els últims indicadors disponibles mostren que l’activitat ha anat de menys a més des del començament de l’any. Així, el PMI del sector serveis va repuntar al març 2,3 punts, fins als 56,8 punts, el valor més alt des del febrer del 2018, i l’homòleg del sector manufacturer, tot i que es manté contingut, va pujar 1 punt, fins als 50,9 punts. Per la seva banda, les vendes al detall van créixer l’1,7% interanual al març, 0,3 p. p. més que al febrer i per damunt de la mitjana del 2018 (el 0,7%). Finalment, la dada més modesta correspon a la producció industrial, que va continuar estancada (el –0,2% interanual). Aquesta dada reflecteix, si més no en part, el mal moment que travessa el sector de l’automòbil, que continua patint els canvis a nivell europeu en la regulació del sector i el menor impuls de la demanda externa.

    El mercat laboral ofereix un pilar de creixement. El mercat laboral va tenir un comportament molt bo en el primer trimestre de l’any, tal com ho mostra el fet que la creació d’ocupació repuntés 0,2 p. p., fins al 3,2% interanual (597.000 llocs de treball creats en els 12 últims mesos), el ritme més intens dels tres últims anys. Per la seva banda, les últimes dades de l’enquesta trimestral del cost laboral han confirmat la lleugera tendència a l’alça dels salaris. Més concretament, el cost laboral per hora efectiva va augmentar l’1,4% el 2018 (el 0,0% el 2017). Així mateix, els increments salarials pactats en convenis col·lectius es van situar en el 2,2% al març, 0,7 p.

  • Els mercats financers continuen dinàmics

    Els inversors recuperen l’optimisme. A l’abril, la publicació de les dades d’activitat econòmica i de beneficis empresarials po­­sitius va contribuir a la recuperació d’un sentiment inversor que, al març, s’havia mostrat una mica recelós. Sumat al progrés en les negociacions comercials entre els EUA i la Xina i a uns bancs centrals que continuen mostrant la intenció de no endurir la política monetària en els propers trimestres, això va donar suport, a l’abril, a una reducció de la volatilitat als mercats fi­­nan­­cers, a una recuperació dels tipus d’interès (que s’havien enfonsat al març) i a un major dinamisme de les borses. No obstant això, com van emfatitzar el BCE (en la reunió de l’abril) i les diferents comunicacions d’altres grans bancs centrals, els principals riscos per a l’escenari de creixement continuen esbiaixats a la baixa i, com ja va succeir en trimestres anteriors, poden ge­­nerar nous repunts de volatilitat.

    Les borses avancen amb més dinamisme. La recuperació del sentiment inversor es va notar, en especial, als mercats de renda variable, els quals, a més a més, es van veure beneficiats per un bon inici de la temporada de publicació dels resultats empresarials del 1T 2019, ja que, en especial als EUA, la majoria dels beneficis presentats fins a la data de tancament d’a­­quest Informe Mensual van superar les expectatives del mercat (cal recordar que, al final del 2018, els analistes van rebaixar de manera generalitzada les expectatives per la perspectiva de la desacceleració de l’activitat mundial). Així, després de completar un primer trimestre fort (el +13% en el cas de l’índex mundial MSCI World Index), que, no obstant això, havia acabat amb un mes de març dubitatiu, a l’abril les principals borses internacionals van reprendre el dinamisme. En concret, l’S&P 500 nord-americà va avançar gairebé el 4% i va superar el màxim històric que havia registrat al setembre del 2018. Per la seva banda, a Europa, l’Eurostoxx 50 va avançar al voltant del 5%, arran d’un bon comportament tant a les economies del nucli de la zona de l’euro com a les de la perifèria.

    Els tipus d’interès del deute sobirà es recuperen. Mentre que, al març, els tipus d’interès sobirans es van enfonsar pels dubtes dels inversors sobre el creixement global, a l’abril, es van recuperar gràcies a la millora del sentiment i, en concret, per la pu­­blicació de dades positives de creixement econòmic a la Xina, als EUA i a la zona de l’euro (vegeu la secció d’Economia in­­ternacional en aquest mateix Informe Mensual). En concret, els tipus d’interès sobirans d’Ale­­manya i dels EUA van repuntar de forma sostinguda, i el tipus d’interès a 10 anys d’Alemanya va tornar al terreny positiu. A més a més, es va desfer la inversió de la corba sobirana nord-americana (que va durar només una setmana, un període molt més breu que en les anteriors ocasions en què la inversió de la corba havia predit una recessió amb un any d’antelació, aproximadament). Per la seva banda, a la perifèria de la zona de l’euro, les primes de risc d’Espanya i de Portugal es van reduir gairebé en 20 p. b., mentre que el diferencial d’Itàlia es va mantenir estable, a causa de la persistència dels dubtes sobre la política fiscal transalpina.

    Un BCE en pausa posa el focus en els riscos a la baixa. Com s’esperava, en la reunió de l’abril, el BCE no va modificar els pa­­rà­­metres de la política monetària i va centrar l’atenció en l’anàlisi de l’estat de l’economia de la zona de l’euro. La

Pàgines