Conjuntura


  • L’activitat de la zona de l’euro avança a un ritme menor

    L’expansió global continua a un ritme més moderat. Així ho suggereixen els indicadors d’activitat globals més recents, com l’índex de sentiment empresarial (PMI) compost global, que es troba encara en zona expansiva (per damunt dels 50 punts), però que va disminuir fins als 52,7 punts al desembre, el registre més baix des del setembre del 2016. Així mateix, l’índex IIF Growth Tracker, que tracta d’estimar el creixement dels emergents, va sumar cinc mesos consecutius a la baixa al desembre, tot i que apunta encara a ritmes de creixement sòlids. Aquesta moderació del ritme d’activitat global dels últims mesos s’explica per una conjunció de factors. En concret, elements de caràcter idiosincràtic en economies avançades (en particular a Europa) s’han sumat a l’enduriment de les condicions financeres globals, al deteriorament de la confiança per les tensions comercials i a la incertesa sobre el veritable grau de desacceleració de l’economia xinesa. Atès que esperem que aquests factors es mantinguin en els pròxims trimestres, això avala un escenari de creixement més moderat per a enguany (del 3,4%, segons CaixaBank Research). En la mateixa línia apunta l’FMI, que, en l’actualització de previsions econòmiques del gener, va revisar lleugerament a la baixa les projeccions de creixement econòmic global per al 2019, fins al 3,5% (–0,2 p. p.), i per al 2020, fins al 3,6% (–0,1 p. p.). Així mateix, el Fons va assenyalar que l’escalada de tensions comercials continua sent una font de risc, tot i que la treva de 90 dies entre els EUA i la Xina a la introducció de nous aranzels i el to raonablement positiu en les negociacions posteriors han apaivagat les preocupacions sobre una guerra comercial.

    La incertesa sobre el brexit no es redueix. La Cambra dels Co­­muns del Regne Unit va rebutjar per àmplia majoria l’acord de sortida que el Govern havia acordat amb la UE (vegeu el tercer gràfic). Després de la votació, la primera ministra Theresa May, del partit conservador, ha d’idear un pla alternatiu que aconsegueixi els suports parlamentaris suficients. Amb la finalitat de guanyar el suport de l’ala més euroescèptica del seu partit i del partit irlandès DUP, la primera ministra ha optat per intentar negociar amb Brussel·les noves concessions a la clàusula backstop sobre Irlanda. En aquest context, les dificultats existents per assolir una majoria al Parlament augmenten la probabilitat que el Regne Unit acabi demanant una extensió de les negociacions més enllà del dia del brexit (el 29 de març) i obren la possibilitat a un gran nombre d’alternatives: des de la ratificació d’un acord de sortida esmenat, a un brexit més suau (per exemple, una unió duanera permanent) o a un segon referèndum. D’altra banda, els esdeveniments de les últimes setmanes (com l’aprovació, a la Cambra dels Comuns, de diverses esmenes) suggereixen que hi ha una clara majoria al Parlament britànic a favor d’evitar una sortida de la Unió sense acord.

    L’activitat de la zona de l’euro avança a un ritme menor. En concret, el PIB de la zona de l’euro va registrar un creixement del 0,2% intertrimestral (l’1,2% interanual) en l’últim trimestre de l’any, una xifra coherent amb el que esperava CaixaBank Research i que se suma a l’alentiment gradual del creixement dels últims trimestres. Per al conjunt del 2018, l’economia es va expandir l’1,8%, un ritme favorable però lluny del creixement excepcional registrat el 2017 (el 2,5%). En part, això reflecteix un entorn extern menys favorable, la presència de llastos temporals més persistents del que s’esperava (com la lenta adaptació del

  • La calma torna als mercats

    La volatilitat disminueix al començament de l’any. Després d’un final del 2018 marcat per les pèrdues borsàries, els primers compassos del 2019 han aportat una mica de calma als mercats financers, que han moderat la seva inquietud, gràcies a les negociacions per reconduir les tensions comercials entre els EUA i la Xina i a les mostres de més paciència per part dels principals bancs centrals. En concret, la Fed ha donat senyals de pausar la senda d’increments de tipus (si més no en els pròxims mesos, mentre avalua l’impacte de l’enduriment monetari realitzat fins avui) i el BCE ha reiterat la intenció de mantenir unes condicions financeres acomodatícies a la zona de l’euro. Així, al gener, l’estabilitat va ser la nota dominant als mercats de renda fixa, on els tipus d’interès sobirans es van mantenir en cotes moderades i, fins i tot, van flexionar una mica a la baixa, mentre que, al mercat de divises, es va produir una certa depreciació del dòlar nord-americà. D’altra banda, aquesta calma del sentiment inversor es va reflectir de forma positiva tant a les borses, on els índexs de les principals economies avançades i emergents van avançar amb fermesa, com als mercats de primeres matèries, on va destacar la recuperació del preu del petroli després de la forta caiguda del final del 2018.

    Les borses comencen l’any en positiu. La millora del sentiment inversor, juntament amb la publicació d’uns beneficis empresarials del 4T 2018 raonablement positius (en especial als EUA), va empènyer a l’alça i de manera generalitzada els principals índexs borsaris internacionals al gener. Així, als EUA, l’índex S&P 500 va avançar gairebé el 8% en el conjunt del mes; en canvi, als principals parquets de la zona de l’euro, els guanys es van situar al voltant del 6% (Eurostoxx 50, +5,3%; DAX, +5,8%; CAC, +5,5%; Ibex 35, +6,1%, i PSI 20, +8,4%). Les borses de les economies emergents també van registrar avanços importants (índex MSCI per al conjunt del bloc, +8,7%), en especial a l’Amèrica Llatina (índex MSCI de l’Amèrica Llatina, +14,9%), on va destacar l’auge de la borsa del Brasil (índex Bovespa, +10,8%), i a les economies asiàtiques (índex MSCI de l’Àsia emergent, +7,3%).

    El BCE mantindrà unes condicions financeres acomodatícies. Després de finalitzar les compres netes d’actius al desembre, el BCE va mantenir inalterats els paràmetres de la política monetària en la primera reunió de l’any i la va centrar en l’avaluació de l’estat del cicle econòmic de la zona de l’euro. Davant la persistència d’incerteses relacionades amb les tensions geopolítiques globals, les vulnerabilitats en algunes economies emergents i els repunts de volatilitat financera, el BCE va assenyalar que el mapa de riscos ha empitjorat i ha passat de considerar-lo «equilibrat» a «esbiaixat a la baixa». A més a més, el BCE també es va mostrar caut davant uns últims indicadors d’activitat més febles del que s’esperava. Malgrat que Draghi va reiterar que la probabilitat de recessió és baixa i que les perspectives, a mitjà termini, continuen tenint el suport de la solidesa de la demanda domèstica, també va assenyalar que és probable que, a curt termini, el creixement es mostri menys dinàmic. Atesa aquesta valoració de l’escenari, doncs, el BCE va reiterar la intenció de mantenir un entorn financer acomodatici mitjançant uns tipus d’interès oficials fixos en els nivells actuals i la reinversió, durant un període llarg de temps, dels actius en balanç que vagin vencent.

    La Fed pausa les pujades de tipus. En la primera reunió del 2019, la Fed va mantenir els tipus d’interès

  • La fermesa de la demanda interna compensa un entorn exterior menys favorable

    L’economia espanyola modera de forma molt gradual el ritme de creixement. El PIB va acabar l’any amb un bon to i, en el 4T, va créixer el 0,7% intertrimestral i el 2,4% interanual. Així, doncs, per al conjunt de l’any 2018, l’economia espanyola va avançar el 2,5% (el 3,0% el 2017) i, d’acord amb el que esperava el conjunt dels analistes, va confirmar la desacceleració gradual de l’activitat cap a cotes de creixement més sostenibles. Per components, la demanda interna va ser el principal suport del creixement (+2,9 p. p.) i va compensar la contribució negativa neta del sector exterior (–0,4 p. p.), llastat per un context internacional que s’ha deteriorat arran de les tensions comercials entre els EUA i la Xina i de les incerteses a nivell europeu (brexit, conflicte entre Itàlia i la Comissió Europea, llastos sobre el creixement de la zona de l’euro, etc.). Per al 2019, esperem que l’activitat continuï avançant a un ritme una mica més moderat que en els últims anys, però en cotes superiors a les de la majoria de països de la zona de l’euro. L’activitat tindrà el suport del creixement robust de l’ocupació i d’unes condicions financeres encara acomodatícies a la zona de l’euro, que continuaran donant suport al consum i a la inversió. No obstant això, la persistència d’un entorn exterior menys favorable i envoltat d’incerteses de naturalesa geopolítica i macrofinancera suggereix que la demanda externa mantindrà una contribució neta molt limitada al creixement.

    Els indicadors d’activitat emeten senyals mixtos. D’una banda, diferents indicadors reflecteixen un menor dinamisme de la indústria, derivat del funcionament negatiu dels sectors energètic (sector molt volàtil) i automobilístic (afectat per la nova regulació europea sobre emissions i pel clima de tensions comercials). En particular, al novembre, l’índex de producció industrial va recular el 2,6% interanual (desestacionalitzat i corregit per efectes de calendari) i la xifra de negocis del sector va caure el 2,7% interanual (mitjana mòbil de tres mesos). Així mateix, al desembre, l’índex PMI per al sector manufacturer va perdre 1,5 punts i va baixar fins als 51,1 punts. En canvi, els indicadors del sector serveis van mostrar un bon to, amb un augment de la xifra de negocis al novembre (el +6,1% interanual) i un índex PMI de serveis que, al desembre, es va mantenir en uns confortables 54,0 punts per tercer mes consecutiu.

    El mercat laboral va acabar l’any 2018 amb molta embranzida. Segons les dades de l’enquesta de població activa (EPA), el nombre d’ocupats va augmentar en 566.000 persones en el 4T (acumulat de quatre trimestres), una xifra similar a l’augment d’afiliats a la Seguretat Social en el mateix període (564.000). Així, segons l’EPA, el ritme de creació d’ocupació es va accelerar fins al 3,0% interanual en el 4T 2018 després de diversos trimestres de lleugera desacceleració (el 2,5% en el 3T 2018), en part pel gir que ha fet la creació d’ocupació pública, que va augmentar el 4,4% interanual (el +3,0% interanual en el 4T 2017). Per la seva banda, l’atur va baixar de forma molt significativa el 2018, fins al 14,4% en el 4T 2018 (una disminució de 2,1 p. p. en els quatre últims trimestres). De cara al 2019, s’espera que la bona evolució del mercat laboral perduri, però que, després d’un final d’any excepcionalment bo, perdi una mica d’intensitat, arran de l’esperada suavització del ritme de creixement de l’economia espanyola.

    La inflació es modera pel preu de l’energia. Al

  • El creixement global redueix una marxa

    L’expansió global continua a un ritme més moderat. Així ho suggereixen els indicadors d’activitat globals més recents, com l’índex de sentiment empresarial (PMI) compost global, que es troba encara en zona expansiva (per damunt dels 50 punts), però que va disminuir fins als 52,7 punts al desembre, el registre més baix des del setembre del 2016. Així mateix, l’índex IIF Growth Tracker, que tracta d’estimar el creixement dels emergents, va sumar cinc mesos consecutius a la baixa al desembre, tot i que apunta encara a ritmes de creixement sòlids. Aquesta moderació del ritme d’activitat global dels últims mesos s’explica per una conjunció de factors. En concret, elements de caràcter idiosincràtic en economies avançades (en particular a Europa) s’han sumat a l’enduriment de les condicions financeres globals, al deteriorament de la confiança per les tensions comercials i a la incertesa sobre el veritable grau de desacceleració de l’economia xinesa. Atès que esperem que aquests factors es mantinguin en els pròxims trimestres, això avala un escenari de creixement més moderat per a enguany (del 3,4%, segons CaixaBank Research). En la mateixa línia apunta l’FMI, que, en l’actualització de previsions econòmiques del gener, va revisar lleugerament a la baixa les projeccions de creixement econòmic global per al 2019, fins al 3,5% (–0,2 p. p.), i per al 2020, fins al 3,6% (–0,1 p. p.). Així mateix, el Fons va assenyalar que l’escalada de tensions comercials continua sent una font de risc, tot i que la treva de 90 dies entre els EUA i la Xina a la introducció de nous aranzels i el to raonablement positiu en les negociacions posteriors han apaivagat les preocupacions sobre una guerra comercial.

    La incertesa sobre el brexit no es redueix. La Cambra dels Co­­muns del Regne Unit va rebutjar per àmplia majoria l’acord de sortida que el Govern havia acordat amb la UE (vegeu el tercer gràfic). Després de la votació, la primera ministra Theresa May, del partit conservador, ha d’idear un pla alternatiu que aconsegueixi els suports parlamentaris suficients. Amb la finalitat de guanyar el suport de l’ala més euroescèptica del seu partit i del partit irlandès DUP, la primera ministra ha optat per intentar negociar amb Brussel·les noves concessions a la clàusula backstop sobre Irlanda. En aquest context, les dificultats existents per assolir una majoria al Parlament augmenten la probabilitat que el Regne Unit acabi demanant una extensió de les negociacions més enllà del dia del brexit (el 29 de març) i obren la possibilitat a un gran nombre d’alternatives: des de la ratificació d’un acord de sortida esmenat, a un brexit més suau (per exemple, una unió duanera permanent) o a un segon referèndum. D’altra banda, els esdeveniments de les últimes setmanes (com l’aprovació, a la Cambra dels Comuns, de diverses esmenes) suggereixen que hi ha una clara majoria al Parlament britànic a favor d’evitar una sortida de la Unió sense acord.

    ZONA DE L’EURO

    L’activitat de la zona de l’euro avança a un ritme menor. En concret, el PIB de la zona de l’euro va registrar un creixement del 0,2% intertrimestral (l’1,2% interanual) en l’últim trimestre de l’any, una xifra coherent amb el que esperava CaixaBank Research i que se suma a l’alentiment gradual del creixement dels últims trimestres. Per al conjunt del 2018, l’economia es va expandir l’1,8%, un ritme favorable però lluny del creixement excepcional registrat el 2017 (el 2,5%). En part, això reflecteix un entorn extern menys favorable, la presència de llastos temporals més persistents del que s’esperava (com

Pàgines