Conjuntura


  • A la zona de l’euro, els indicadors més recents suggereixen un ritme de creixement moderat al començament del 4T

    2018: no estem tan malament. Les dades macroeconòmiques agregades dibuixen un 2018 globalment positiu, d’acord amb les previsions realitzades al final de l’any passat, i tot fa pensar que el creixement global s’haurà situat al voltant del 3,7% en el conjunt de l’any (només 1 dècima per sota del que esperàvem al desembre del 2017). Així, malgrat que han augmentat els focus de risc, la salut macroeconòmica global ha mostrat, ara com ara, una resiliència remarcable. Les perspectives per al 2019 també s’han mantingut gairebé inalterades: ara esperem un creixement del 3,6%, només 1 dècima per sota de la previsió de fa un any. Per països, però, sí que s’han produït algunes sorpreses destacables, algunes de positives i altres de negatives. Començant per les positives, l’evolució de l’economia nord-americana ha estat millor del que s’esperava, amb un creixement que, probablement, acabi sent 0,4 p. p. superior al pronosticat fa un any. De tota manera, és important destacar que això és degut, en gran part, a l’impuls fiscal dut a terme per l’Administració Trump, no a factors estructurals. En canvi, la zona de l’euro ha estat la principal sorpresa negativa, ja que, amb tota probabilitat, el creixement del 2018 serà inferior a l’esperat fa un any. No obstant això, no parlem de cap desastre: la gran sorpresa negativa s’ha produït en el creixement del 3T (s’ha quedat en el 0,2% intertrimestral), però això ha estat, principalment, per factors temporals, i les perspectives per al 2019 continuen sent positives i raonablement semblants a les que estimàvem fa un any.

    Els riscos proteccionistes continuen sent significatius. Les eleccions legislatives dels EUA (midterms) no han comportat un càstig contundent a Trump (la pèrdua de la Cambra de Representants és un toc d’atenció, però el Partit Republicà ha conservat la majoria al Senat), de manera que no s’espera que aquest procés electoral empenyi l’Administració nord-americana a canviar de forma substancial les posicions en política comercial. En aquesta línia, és probable que les tensions comercials entre els EUA i la Xina es mantinguin en cotes elevades en els propers mesos. No obstant això, s’ha obert una finestra d’oportunitat que podria conduir a una certa desinflamació: les converses de representants comercials d’alt nivell de la Xina i dels EUA en el mes de novembre han estat un pas positiu i guanya espai la possibilitat que, en el cimera del G-20 de Buenos Aires al començament de desembre, es produeixi una treva comercial després de la trobada entre Trump i Xi Jinping.

    Es desencalla el preacord pel brexit, però la seva aprovació no està clara. En concret, Londres i Brussel·les han arribat a un preacord per a la sortida del Regne Unit de la UE. El preacord permet allargar el període de transició més enllà del 2020 i estableix la permanència del Regne Unit en una unió duanera amb la UE si no s’arriba a un acord sobre la futura relació econòmica de les dues parts durant el període de transició. Aquest últim és un element certament positiu, ja que implica que, si no s’arriba a un acord durant aquest període, la inestabilitat quedaria atenuada per la permanència del Regne Unit en una unió duanera amb la UE. Ara els parlaments hauran d’aprovar el preacord, la qual cosa sembla complicada en el cas del Regne Unit, a causa de la fèrria oposició de l’ala euroescèptica del Partit Conservador i de la decisió del líder laborista d’oposar-se a l’acord. El desenllaç es coneixerà el proper 11 de desembre, que és quan està

  • Es tanca un any positiu, però els riscos a la baixa no remeten

    2018: no estem tan malament. Les dades macroeconòmiques agregades dibuixen un 2018 globalment positiu, d’acord amb les previsions realitzades al final de l’any passat, i tot fa pensar que el creixement global s’haurà situat al voltant del 3,7% en el conjunt de l’any (només 1 dècima per sota del que esperàvem al desembre del 2017). Així, malgrat que han augmentat els focus de risc, la salut macroeconòmica global ha mostrat, ara com ara, una resiliència remarcable. Les perspectives per al 2019 també s’han mantingut gairebé inalterades: ara esperem un creixement del 3,6%, només 1 dècima per sota de la previsió de fa un any. Per països, però, sí que s’han produït algunes sorpreses destacables, algunes de positives i altres de negatives. Començant per les positives, l’evolució de l’economia nord-americana ha estat millor del que s’esperava, amb un creixement que, probablement, acabi sent 0,4 p. p. superior al pronosticat fa un any. De tota manera, és important destacar que això és degut, en gran part, a l’impuls fiscal dut a terme per l’Administració Trump, no a factors estructurals. En canvi, la zona de l’euro ha estat la principal sorpresa negativa, ja que, amb tota probabilitat, el creixement del 2018 serà inferior a l’esperat fa un any. No obstant això, no parlem de cap desastre: la gran sorpresa negativa s’ha produït en el creixement del 3T (s’ha quedat en el 0,2% intertrimestral), però això ha estat, principalment, per factors temporals, i les perspectives per al 2019 continuen sent positives i raonablement semblants a les que estimàvem fa un any.

    Els riscos proteccionistes continuen sent significatius. Les eleccions legislatives dels EUA (midterms) no han comportat un càstig contundent a Trump (la pèrdua de la Cambra de Representants és un toc d’atenció, però el Partit Republicà ha conservat la majoria al Senat), de manera que no s’espera que aquest procés electoral empenyi l’Administració nord-americana a canviar de forma substancial les posicions en política comercial. En aquesta línia, és probable que les tensions comercials entre els EUA i la Xina es mantinguin en cotes elevades en els propers mesos. No obstant això, s’ha obert una finestra d’oportunitat que podria conduir a una certa desinflamació: les converses de representants comercials d’alt nivell de la Xina i dels EUA en el mes de novembre han estat un pas positiu i guanya espai la possibilitat que, en el cimera del G-20 de Buenos Aires al començament de desembre, es produeixi una treva comercial després de la trobada entre Trump i Xi Jinping.

    Es desencalla el preacord pel brexit, però la seva aprovació no està clara. En concret, Londres i Brussel·les han arribat a un preacord per a la sortida del Regne Unit de la UE. El preacord permet allargar el període de transició més enllà del 2020 i estableix la permanència del Regne Unit en una unió duanera amb la UE si no s’arriba a un acord sobre la futura relació econòmica de les dues parts durant el període de transició. Aquest últim és un element certament positiu, ja que implica que, si no s’arriba a un acord durant aquest període, la inestabilitat quedaria atenuada per la permanència del Regne Unit en una unió duanera amb la UE. Ara els parlaments hauran d’aprovar el preacord, la qual cosa sembla complicada en el cas del Regne Unit, a causa de la fèrria oposició de l’ala euroescèptica del Partit Conservador i de la decisió del líder laborista d’oposar-se a l’acord. El desenllaç es coneixerà el proper 11 de desembre, que és quan està

  • L’economia espanyola es mostra sòlida

    Cap a una desacceleració suau del creixement. Gairebé amb l’any acabat, i amb dades oficials de creixement del PIB per a tres dels quatre trimestres de l’any, tot fa pensar que l’economia espanyola haurà crescut al voltant del 2,5% el 2018, una xifra molt coherent amb el 2,4% considerat pel nostre escenari fa un any. Això representa una desacceleració suau després de tres anys excepcionalment positius creixent per damunt del 3%, durant els quals l’economia espanyola es va veure afavorida per una sèrie de factors que van donar més impuls a la recuperació que ja estava en marxa (com la reducció del preu del petroli, la compressió dels tipus d’interès o la depreciació de l’euro). Aquesta dinàmica de moderació suau del creixement tindrà continuïtat el 2019, quan esperem que l’economia creixi lleugerament per damunt del 2%, una cota més moderada que la dels anys anteriors, però superior a la prevista per a la majoria d’economies desenvolupades i més sostenible a llarg termini. En la mateixa direcció apunten les últimes previsions del Fons Monetari Internacional (FMI), publicades al novembre passat en l’anàlisi que realitza de forma anual (l’anomenat «Article IV»), en què pronostica un avanç del 2,2% per al 2019 i destaca que la moderació del creixement respon a una menor embranzida dels factors de suport cíclics i a un context internacional més advers. Així mateix, l’FMI també destaca la necessitat de reduir el deute públic, que es manté en nivells elevats (prop del 98% del PIB) malgrat l’ajust del dèficit dels últims anys. Una reflexió que coincideix amb les valoracions realitzades per la Comissió Europea en la seva opinió sobre els pressupostos del 2019 presentats pel Govern a Brussel·les.

    Els indicadors d’activitat assenyalen un bon ritme d’avanç. A l’octubre, l’índex de sentiment empresarial PMI per al sector manufacturer es va situar en els 51,8 punts, un registre molt similar al del setembre (51,4 punts) i proper a la mitjana del 3T (52,4 punts). Per la seva banda, l’índex PMI del sector serveis va repuntar fins als 54,0 punts, +1,5 punts en relació amb el registre del mes anterior i lleugerament per damunt de la mitjana del 3T (52,6 punts). En canvi, l’avanç de la producció industrial al setembre va ser una mica inferior a l’esperat, amb un creixement nul en termes interanuals. Finalment, les vendes al detall van créixer un significatiu 1,8% interanual a l’octubre, molt per damunt del registre del mes anterior (el –0,4%) i de la mitjana del 2017 (el 0,9%), i apunten al manteniment del bon to del consum privat en l’últim trimestre del 2018. En conjunt, doncs, els indicadors suggereixen que el creixement del 4T es manté en cotes similars a les del trimestre anterior (del 0,6% intertrimestral).

    La creació d’ocupació manté un bon to. El nombre d’afiliats a la Seguretat Social va augmentar en 110.567 persones a l’octubre (dades desestacionalitzades), xifra que representa un avanç del 3,1% interanual en l’ocupació (el 2,9% al setembre) i situa en 562.544 persones la creació d’ocupació acumulada en els 12 últims mesos. Aquesta dada s’afegeix a la bona evolució de l’EPA i a les dades de la comptabilitat nacional del 3T. Així, cal recordar que, en el 3T, la taxa d’atur es va situar en el 14,6%, el nivell més baix des del 4T 2008, mentre que la remuneració per assalariat a temps complet va pujar l’1,1% interanual, una taxa superior a la mitjana del 2017 i a la de la primera meitat del 2018.

    La moderació del superàvit exterior continua. Al setembre, el saldo per

  • La inestabilitat perdura al novembre

    Els mercats financers s’abonen a la volatilitat en el tram final de l’any. Després d’un mes d’octubre marcat per les pèrdues a les borses internacionals, sobretot als EUA, al novembre, els mercats van mantenir una dinàmica erràtica. Les tensions comercials entre els EUA i la Xina i les tensions polítiques a Europa (concentrades a Itàlia i en les negociacions sobre el brexit) continuen marcant l’evolució de la majoria dels actius financers. A més a més, a això s’ha d’afegir el temor, entre els inversors, que el 2019 l’economia mundial es desacceleri més de l’esperat (la qual cosa ha penalitzat, en especial, el preu del petroli). Atesa aquesta inquietud als mercats financers, tant la Fed com el Banc Central Europeu mantenen una visió positiva de l’escenari macroeconòmic per a les respectives regions i man­­tenen les estratègies de normalització de la política mo­­netària.

    Les principals borses internacionals no aconsegueixen defugir el to negatiu de l’octubre. Les tensions comercials entre la Xina i els EUA, amb el temor que erosionin el creixement de la demanda global, van provocar descensos a les principals borses internacionals. A més a més, a Europa, els índexs també es van veure llastats per unes dades de creixement econòmic una mica decebedores, en especial a Alemanya, i per les tensions entre Itàlia i la Comissió Europea arran de la política fiscal italiana. No obstant això, en el tram final del mes, els parquets dels EUA i d’Europa van recuperar una part del terreny perdut les setmanes anteriors (alguns, fins i tot, van aconseguir tancar el mes en positiu), empesos per l’esperança, entre els inversors, que les tensions comercials entre la Xina i els EUA, d’una banda, i a Itàlia, de l’altra, es podrien moderar. Per la seva banda, a les economies emergents, l’índex MSCI per al conjunt de la regió va tenir un comportament molt volàtil i va aconseguir tancar el mes en positiu, tot i que el funcionament va ser dispar entre con­­tinents (els índexs asiàtics van avançar, mentre que els llatinoamericans, liderats per Mèxic, van registrar pèrdues).

    L’euro es manté feble en el canvi amb el dòlar. Les tensions polítiques al voltant d’Itàlia i la decepció dels indicadors d’activitat de la zona de l’euro també van incidir en el mercat de divises, on l’euro es va depreciar i es va apropar als 1,12 dòlars, el mínim des de l’inici de l’any. D’altra banda, els diferents moviments en les negociacions del brexit van comportar una depreciació de la lliura britànica enfront de la majoria de les divises internacionals. Així, malgrat que la Comissió i el Regne Unit van assolir un acord de sortida que minimitza les disrupcions, les cotitzacions financeres es van veure més afectades pel temor que l’acord no sigui aprovat pel Parlament del Regne Unit i generi un impasse d’incertesa. Per la seva banda, a les economies emergents, les divises llatinoamericanes, liderades pel peso argentí i pel real brasiler, es van depreciar, mentre que la majoria de les divises asiàtiques van guanyar terreny al dòlar.

    Els principals bancs centrals mantenen el full de ruta. Als EUA, en la reunió del 8 de novembre, la Fed va mantenir els tipus d’interès inalterats en l’interval 2,00%-2,25%. Així mateix, el comunicat de premsa posterior a la reunió va reiterar una visió positiva sobre el creixement de l’activitat econòmica i va destacar que la solidesa del mercat laboral, juntament amb una inflació al voltant de l’objectiu del 2%, reforça l’estratègia d’augments graduals dels tipus d’interès. Per la seva banda, el BCE va publicar les

Pàgines