Compartir: 
Un any de transició?Un any de transició?Un any de transició?Un any de transició?Un any de transició?Un any de transició?Un any de transició?Un any de transició?Un any de transició?Un any de transició?

Punt d’inflexió en la senda de desacceleració global? Després d’uns trimestres complicats, en què els indicadors de sentiment econòmic anaven cedint a nivell global, recentment alguns indicadors de confiança representatius han flexionat a l’alça. Per exemple, l’indicador compost PMI global del novembre es va situar en els 51,5 punts (+0,7 punts en relació amb l’octubre). Una lectura similar es pot extreure del PMI de manufactures a nivell mundial, que, per primera vegada des de l’abril, es va situar en zona expansiva (per damunt dels 50 punts), gràcies al fet que les economies emergents ja es recuperen de l’ensopegada del sector (no així les avançades). Aquestes dades són un auguri esperançador de cara a la lleugera millora prevista per l’any que comencem: esperem que el creixement del PIB global passi del 2,9% el 2019 al 3,3% el 2020, en especial pel rebot dels emergents que ho van fer pitjor el 2019 (el Brasil, l’Índia, Rússia i Turquia), amb una desacceleració controlada de les economies nord-americana i xinesa i amb la continuïtat d’un creixement en cotes baixes però positives a la zona de l’euro.

Els riscos comercials continuen aquí, però s’han mitigat en l’últim mes. El procés de desacceleració econòmica global dels últims trimestres s’explica per una conjunció de factors de diferent naturalesa que actuen de forma simultània i que s’espera que continuïn llastant el creixement de les principals economies (els EUA, la zona de l’euro i la Xina) en els pròxims temps. Aquests factors són ben coneguts pels nostres lectors: el conflicte comercial entre els EUA i la Xina, el brexit i els problemes del sector de l’automòbil europeu. En l’últim mes, s’ha produït una millora en les perspectives de dos d’aquests factors, el conflicte comercial (en especial) i el brexit. Pel que fa al conflicte comercial, els EUA i la Xina van anunciar cap a la meitat de desembre un primer acord comercial (la primera fase d’un total de tres) amb el qual la Xina es compromet a incrementar de forma substancial les compres de béns i serveis nord-americans, després del qual els EUA van suspendre un increment aranzelari previst per al 15 de de­sembre i van rebaixar els tipus aranzelaris aplicats al setembre del 2019 (per a més detalls, vegeu el Focus «Comerç internacional: primera impressió de la Primera Fase», en aquest mateix Informe Mensual). El balanç de l’acord és positiu, ja que ajuda a reduir la incertesa comercial que tant mal ha fet el 2019 i, a més a més, també és una primera aproximació a elements més profunds del contenciós entre els dos països, com la propietat intel·lectual i la transferència tecnològica. Tot i que és un primer pas positiu, és convenient mantenir la cautela: s’haurà de veure com es desenvolupen les negociacions de les següents fases i cal tenir en compte que es necessitarà temps perquè els consumidors i les empreses recuperin la confiança.

S’esvaeix la incertesa del brexit... de moment. Les eleccions generals al Regne Unit del 12 de desembre van atorgar al Partit Conservador de Boris Johnson una folgada majoria absoluta (amb 365 dels 650 escons de la Cambra dels Comuns). Així, el resultat dels comicis va permetre, el 20 de desembre, una ratificació ràpida a la Cambra del projecte de llei de l’acord de sortida que Johnson va pactar amb la UE. En aquest sentit, el brexit es farà efectiu, com a molt tard, el 31 de gener del 2020, per donar pas a un període de transició en què el Regne Unit es mantindrà dins el mercat comú europeu i estarà subjecte a les regles de la UE mentre es negocien els termes de la nova relació. Així, el 2020 serà l’any de les negociacions entre el Regne Unit i la UE per segellar un nou acord comercial, un procés que s’endevina complex i que pot generar nous episodis d’incertesa (en absència d’acord, el final del període de transició donaria lloc a un brexit dur). De fet, el projecte de llei aprovat inclou una nova clàusula que prohibeix al Govern estendre la fase de transició més enllà del 31 de desembre del 2020, la qual cosa afegirà complexitat a unes negociacions ja prou difícils.

ZONA DE L’EURO

Un any de transició? Preveiem que la zona de l’euro mantindrà, en aquest 2020, un ritme de creixement similar al de l’any passat, al voltant de l’1,1%. En aquest sentit, el 2020 serà un any de transició consagrat a curar ferides recents: si el conflicte comercial entre els EUA i la Xina es tempera, i el malparat sector de l’automòbil es va recuperant a poc a poc, la zona de l’euro podria anar de menys a més i acabar el 2020 en una posició una mica més folgada per encarar els propers anys amb una mica més d’optimisme (tot i que sempre tenint en compte que un creixement de la productivitat relativament modest i una demografia adversa estaran molt presents). Una lectura semblant es desprèn de l’actualització de les previsions econòmiques del BCE, en què s’apunta a un major dinamisme a partir del 2021, gràcies a la reducció de la incertesa després d’un brexit ordenat, de la millora de la demanda externa i d’un relaxament de la política fiscal en alguns països.

Indicadors en cotes mixtes. El sector de manufactures continua en recessió, com ho assenyalen tant un PMI del sector en els 45,9 punts al desembre (46,9 al novembre, clarament per sota dels 50 punts que delimiten la zona expansiva de la contractiva), com les últimes dades de producció industrial (el –2,2% interanual a l’octubre). Per països, va destacar la forta reculada de la producció industrial a Alemanya (el –6,3% inter­anual), indicatiu que l’economia alemanya encara no ha deixat enrere els problemes. En canvi, tant el sentiment empresarial al sector serveis com la confiança del consumidor han seguit una evolució positiva en el tram final de l’any, un element esperançador que mostra que els problemes del sector industrial no s’han estès al conjunt de l’economia (analitzem aquest possible contagi en el Focus «Les dificultats de la indústria: contagi als serveis?», en aquest mateix Informe Mensual).

Portugal: dinàmica favorable malgrat la incertesa internacional

El 2020, Portugal continuarà creixent per damunt de la zona de l’euro. Inaugurat el nou any, les previsions fan pensar que el 2020 serà el cinquè any consecutiu en què Portugal creixi per damunt del conjunt de la zona de l’euro. Entre el 2016 i el 2019, el creixement mitjà anual de Portugal va ser del 2,5%, 0,6 p. p. més que a la zona de l’euro, i tot indica que, el 2020, l’economia lusitana mantindrà aquest diferencial positiu. De fet, preveiem que Portugal creixi l’1,7%, percentatge que contrasta amb l’1,1% projectat per a la zona de l’euro. En l’actual fase expansiva, Portugal té una posició més resilient, ja que els desequilibris ma­­croeconòmics que encara pateix són menors que en el passat. En concret, les famílies estan menys endeutades (amb una ràtio propera al 65% del PIB, quan, el 2007, aquesta ràtio era del 87%); el mateix s’observa en el cas de les empreses, la ràtio d’en­­deutament de les quals se situa en el 101%, 7 p. p. menys que el 2007. A més a més, en el pla exterior, la balança per compte corrent ha passat d’un dèficit proper al 10% del PIB el 2007 a un dèficit que s’ha situat al voltant de l’1% el 2019. També s’ha produït una recuperació en els indicadors de competitivitat. En termes mitjans anuals, entre el 2007 i el 2019, els costos laborals van augmentar l’1,4% a Portugal, xifra que con­trasta amb el 2,1% de la zona de l’euro. En el mateix sentit, el 2019, la inflació de Portugal va ser 0,9 p. p. inferior a la de la zona de l’euro, mentre que, el 2007, era +0,3 p. p. superior. No obstant això, encara hi ha deures pendents, i, a mesura que avança l’expansió, l’eco­­nomia compta menys amb el suport dels factors d’impuls cí­­clics, entre els quals cal esmentar l’elevat endeutament exterior (el deute extern net ha passat del 66% del PIB el 2007 al 89% el 2019) i del sector públic (el deute públic és només lleugerament inferior al 120% del PIB, mentre que, el 2007, se situava al voltant del 73%).

Els indicadors a curt termini reflecteixen un bon funcionament de l’activitat en l’últim trimestre del 2019. En aquest sentit, destaca que, al novembre, els indicadors coincidents del Banc de Portugal es van estabilitzar en l’1,9% en el cas de l’indicador per a l’activitat agregada i en el 2,6% en el cas del consum privat, la qual cosa suggereix que, en el 4T, el creixement s’haurà situat en cotes similars a les del 3T (quan va ser del 0,3% intertrimestral i de l’1,9% interanual). En el mateix sentit apunten l’estabilització de l’indicador de clima en el 2,1% i la millora de la confiança dels consumidors fins al –6,9 (dades del novembre).

L’economia manté la capacitat de finançament en relació amb l’exterior. En el 3T 2019, la capacitat de finançament de l’economia va ser del 0,3% del PIB (dades acumulades de quatre trimestres), 0,2 p. p. menys que en el trimestre anterior, la qual cosa reflecteix, en essència, la reducció de la capacitat de finançament de l’Estat fins al 0,0% del PIB (el 0,2% en el 2T). Pel que fa a la resta de sectors, destaca la millora de la situació de les famílies, en especial l’augment de la seva capacitat de finançament i de la taxa d’estalvi, totes dues en 1 dècima. En concret, la capacitat de finançament de les llars va millorar fins a l’1,2% del PIB, i la taxa d’estalvi va augmentar fins al 6,2% de la renda disponible. La millora de la taxa d’estalvi reflecteix l’acceleració del ritme de creixement de la renda disponible fins al 3,6% inter­anual, 1 dècima més, mentre que el consum es va alentir fins al 3,7% interanual, 4 dècimes menys que en el trimestre anterior.

El saldo pressupostari es va mantenir en terreny positiu en el 3T. Amb dades acumulades per als tres primers trimestres del 2019, el saldo va assolir el +1,0% del PIB en el 3T 2019 (1.590 milions d’euros), la qual cosa representa una millora de 0,4 p. p. de PIB en relació amb el 3T 2018. Aquest increment respon a un augment dels ingressos (el 4,2%) superior al de la despesa (el 2,8%), i destaquen, en sentit favorable, el creixement de les cotitzacions socials (el 6,1%) i la reducció de les despeses per interessos (el –6,1%). D’altra banda, les despeses de personal i les prestacions socials expliquen gairebé la totalitat de l’augment de la despesa en aquest període. També cal destacar la caiguda de la inversió, el 9,0% en relació amb el 3T 2018. Així, l’execució pressupostària fins al 3T 2019 reforça l’estimació del Govern per al saldo pressupostari en el conjunt de l’any, inscrita en el Pressupost de l’Estat per al 2020 (el –0,1% del PIB). Pel que fa al 2020, els pressupostos, que s’han elaborat amb una previsió de creixement del PIB de l’1,9%, projecten un superàvit del 0,2% del PIB, basat en els ingressos fiscals i contributius i en la menor despesa per interessos, malgrat l’augment de les despeses de personal i de les prestacions socials. Al mateix temps, els pressupostos preveuen una caiguda de la ràtio de deute públic fins al 116% del PIB, en relació amb una estimació del 119,2% del PIB el 2019.

El mercat immobiliari manté el dinamisme. En el 3T 2019, els preus immobiliaris van avançar per damunt del que s’esperava (en concret, l’1,2% intertrimestral i el 10,3% interanual), esperonats per l’acceleració del ritme de creixement dels preus dels habitatges ja existents. En el mateix període, el nombre de vendes d’immobles es va contreure el 0,2%, després que, en el trimestre anterior, hagués registrat una caiguda del 6,6%. En els propers trimestres, cal esperar que l’increment de la construcció residencial, les conseqüències d’una possible desacceleració del sector turístic i els efectes de la incertesa a nivell global contribueixin a un creixement més moderat dels preus.

Les noves operacions de crèdit revelen dinamisme en la se­­go­­na meitat de l’any. Més concretament, les noves operacions concedides al sector privat no financer es van accelerar el 9,4% interanual a l’octubre (acumulat de l’any), per damunt del 7,2% del setembre. Aquest funcionament va ser degut a l’acceleració dels nous préstecs a les empreses (el 8,0% inter­anual, en relació amb el 5,7% fins al setembre) i a les famílies (l’11,7%, en relació amb el 9,8% fins al setembre). Al segment de les famílies, destaca el crèdit a l’habitatge, el dinamisme del qual es veu beneficiat pel context de tipus d’interès baixos. No obstant això, les taxes de creixement es mantenen per sota de les taxes de creixement de dos dígits registrades el 2018. Alhora, malgrat aquesta evolució de les noves operacions de crèdit, la cartera de crèdit del sector privat no financer es continua contraient (el –0,5% interanual a l’octubre), la qual cosa posa de manifest que la dinàmica de les noves operacions de crèdit va també acompanyada de l’amortització anticipada de préstecs contrets en el passat.

Compartir: