Els indicadors d'activitat i de confiança reforcen el missatge optimista
El PIB redueix el ritme de contracció, i els signes d'una recuperació incipient es van confirmant. En el 2T 2013, el PIB es va contreure el 0,1% intertrimestral, 3 dècimes menys que en el 1T. El suport del sector exterior va tornar a ser clau, amb una contribució al creixement de 0,2 punts percentuals, igual que en el 1T 2013. Per la seva banda, la demanda interna va reduir lleugerament l'aportació negativa (–0,3 punts percentuals en el 2T 2013, que cal comparar amb els –0,5 punts percentuals del 1T). El mercat laboral també va mostrar els primers signes d'estabilització: en el 2T 2013, el nombre d'ocupats va registrar un dels augments més importants dels últims anys (149.000 persones) i la taxa d'atur es va reduir per primera vegada des que es va iniciar aquesta segona fase recessiva en el 3T 2011. Els indicadors avançats d'activitat i de confiança del 3T auguren el retorn immediat a taxes de creixement positives, però modestes. Es confirmaria, així, el nostre escenari de previsions macroeconòmiques, que contempla creixements del 0,1% intertrimestral per als dos últims trimestres d'enguany. Així i tot, la taxa de variació anual del PIB se situaria en el –1,2%, 2 dècimes per damunt de la nostra previsió anterior, a causa dels efectes de base derivats de la revisió de la sèrie històrica del PIB. El 2014, la consolidació d'aquesta tendència permetria assolir un creixement del 0,8%.
El nostre escenari contrasta amb una visió més pessimista de l'FMI. Al seu informe anual sobre l'economia espanyola, l'FMI fa una valoració global positiva dels avanços en els ajustaments macroeconòmics i en les reformes dutes a terme fins avui. No obstant això, el nou escenari de previsions és marcadament més pessimista que el nostre, i, fins i tot, que el del mateix FMI del mes d'abril, ja que preveu una variació del PIB del –1,6% el 2013 i del 0,0% el 2014 (previsió de l'FMI de l'abril: –1,6% i 0,7%, respectivament). Potser el més preocupant són les perspectives a mitjà termini: el creixement no assoliria valors superiors a l'1% fins al 2018. Aquest pessimisme deriva tant de l'efecte negatiu sobre el creixement d'una consolidació fiscal més intensa del que estava previst (dèficit públic el 2014: 5,9%, en relació amb el 6,9% previst a l'abril) com de l'escepticisme sobre la capacitat de la reforma laboral per millorar les dinàmiques del mercat de treball. Pel que fa a la consolidació fiscal, l'FMI creu que l'impacte sobre el creixement serà superior que en altres països europeus. L'ajustament del dèficit estructural previst per a Irlanda, Grècia o Portugal no és gaire diferent del previst per a Espanya. En canvi, en aquests països, l'FMI espera taxes de creixement positives, un fet que sorprèn, ja que, fins avui, el creixement espanyol ha aguantat relativament millor.
El mercat laboral és el que més preocupa: en l'escenari de l'FMI, no es crea ocupació fins al 2016 i l'atur es manté per damunt del 25% fins al 2018. No obstant això, segons les nostres previsions, la consolidació de l'incipient procés de recuperació hauria de permetre que la taxa d'atur del 2014 sigui inferior a la del 2013. Per dinamitzar el mercat de treball, l'FMI recomana aprofundir en alguns aspectes de la reforma laboral, en particular: augmentar la flexibilitat interna, reduir la dualitat dels contractes i millorar les oportunitats d'ocupació. Probablement, alguns dels efectes de la reforma encara no s'han materialitzat, i, en aquest sentit, és aviat per fer un diagnòstic definitiu. De tota manera, segons l'FMI, incrementar la flexibilitat ajudaria a impulsar la creació de llocs de treball durant la recuperació.
El Govern, per la seva banda, fa una avaluació positiva de la reforma laboral. Tal com s'havia compromès amb la UE, el Govern va presentar un informe amb una lectura positiva dels efectes de la reforma laboral aprovada fa un any. La moderació salarial, que ha permès recuperar la competitivitat perduda, i l'increment de la flexibilitat (per exemple, el nombre de treballadors amb jornada reduïda ha augmentat) han contribuït a estabilitzar el mercat de treball. En concret, el Govern xifra en 225.000 els llocs de treball que no s'han destruït gràcies a la reforma. De tota manera, la ministra d'Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez, ha anunciat que el Govern treballa per reduir el nombre de contractes, de 41 a 5, per facilitar la contractació i donar seguretat jurídica al treballador. L'OCDE, per la seva banda, presentarà, abans que acabi l'any, un informe independent en què valorarà la reforma laboral.
El bon inici de la temporada turística i el dinamisme dels sectors exportadors esperonen la creació d'ocupació. Tot i que l'inici de la campanya turística sol afavorir l'evolució del mercat laboral, enguany ha superat les expectatives. El nombre d'ocupats va registrar un dels augments més importants dels últims anys (149.000 en el 2T 2013). A més a més, a diferència del que sol succeir en el 2T, la població activa va caure (–76.000) (vegeu Focus «Radiografia del descens de la població activa»). Tot plegat va servir per reduir la taxa d'atur en 9 dècimes, fins al 26,3%. La qüestió principal és determinar si la millora incipient del mercat laboral va més enllà de l'estacionalitat típica del 2T i es basa en factors estructurals. En aquest sentit, s'observa un patró de major creació d'ocupació als sectors exportadors, la qual cosa reflecteix els bons resultats de l'esforç internacionalitzador de les empreses espanyoles. En concret, en el 2T, l'increment de l'ocupació va ser del 6,8% a les indústries amb un pes de les vendes a l'exterior superior al 50%, mentre que l'ocupació va baixar el 8,8% als sectors amb un pes inferior al 20%. L'avanç de les expectatives de contractació al juliol, principalment a la indústria i les vendes al detall, reforça els indicis d'estabilització del mercat laboral.
El final de la recessió de la zona de l'euro impulsa la bona marxa del sector exterior. En el 2T 2013, les principals economies de l'euro van tornar a créixer (Alemanya, el 0,7% intertrimestral; França, el 0,5% intertrimestral), i, a la perifèria, la intensitat de la recessió va perdre força. Amb la recuperació de la demanda europea, les exportacions espanyoles a la zona de l'euro es van incrementar notablement (el 9,6%, en relació amb el –3,2% del 1T), mentre que les de fora de la zona de l'euro van perdre una mica de força, a causa de la desacceleració dels països emergents (el 13,2%, en relació amb el 13,7% del 1T). L'entrada de turistes estrangers al juliol (7,9 milions) confirma la tendència positiva dels últims mesos. Enguany es podria assolir el màxim històric del 2008: 59,4 milions de turistes.
Els indicadors avançats d'activitat i de confiança reforcen el missatge optimista. Els indicadors disponibles del 3T mostren que la recuperació es consolida, tot i que de forma molt gradual i fràgil. Els indicadors d'oferta són els que presenten un comportament més positiu. Malgrat que la producció industrial es continua contraient (–1,9% interanual al juny), l'impuls de les comandes industrials provinents de la zona de l'euro (el 0,7% interanual) i la menor reculada de les comandes nacionals (–5,6% interanual) auguren un possible canvi de tendència. Les comandes de fora de la zona de l'euro perden força, però encara continuen sent les que més creixen (el 5,5% interanual). L'índex PMI de manufactures va recular lleugerament al juliol (49,8 punts, en relació amb els 50,0 del juny), però l'avanç del sector serveis (48,5 punts, en relació amb els 47,8 del juny) ha fet que l'índex PMI compost s'apropi cada vegada més al valor 50, que delimita la zona expansiva de la de contracció. Els indicadors de demanda continuen caient, però a taxes menors. Així, les vendes al detall van recular el 3,5% al juliol (–5,0% en el 2T), i la confiança del consumidor, tot i que continua per sota de la mitjana històrica, registra avanços importants.
El compliment de l'objectiu pressupostari de l'Estat no dóna treva. El dèficit de l'Estat es va col·locar en el 4,4% del PIB al juliol, 1 dècima menys que el 2012. Malgrat aquesta millora, l'Estat ja ha assolit el nivell de dèficit fixat per al conjunt de l'any (el 3,8% del PIB). El compliment de l'objectiu exigeix, per tant, un esforç addicional en el segon semestre (vegeu Focus «Objectiu de dèficit: un segon semestre exigent»). Per aquest motiu, hem revisat la nostra previsió de dèficit en quatre dècimes a l'alça, fins al 6,9% el 2013 i el 6,2% el 2014. De tota manera, no sembla que, ara com ara, la possibilitat que es produeixi una lleugera desviació afecti els mercats financers: la prima de risc ha baixat de forma notable i el Tresor ha obtingut bons resultats en les subhastes durant l'estiu.
El preu de l'habitatge no ha trobat encara el nivell mínim. La feblesa de la demanda i l'elevat estoc d'habitatges per vendre continuen pressionant el preu a la baixa (–2,4% intertrimestral en el 2T 2013). D'aquesta manera, la caiguda acumulada des del 2008 és del 29,5%, i el preu de l'habitatge se situa en nivells del 2004. Per la seva banda, la compravenda d'habitatges lliures va augmentar l'1,8% interanual en el 2T 2013, impulsada per la venda d'habitatges de segona mà, la qual cosa situa la compravenda d'habitatges lliures al voltant de les 290.000 anuals. A mitjà termini, esperem que la recuperació econòmica ajudi a consolidar aquests registres.
S'intensifica la tendència alcista de la morositat bancària i es redueixen els efectes comercials impagats. Al juny, els crèdits dubtosos van augmentar en 6.214 milions d'euros, la qual cosa va incrementar la taxa de morositat bancària en 4 dècimes, fins a un nou màxim històric, concretament de l'11,6%. Això reflecteix, en part, l'aplicació de criteris més estrictes per a la classificació dels crèdits refinançats. En canvi, la morositat comercial mostra una lleugera tendència a la baixa: els efectes impagats van representar el 3,6% dels efectes vençuts al juny, la qual cosa s'explica per la millora de la qualitat del crèdit comercial concedit.
