Share: 
Empitjora el sentiment econòmic de la zona de l’euroEmpitjora el sentiment econòmic de la zona de l’euroEmpitjora el sentiment econòmic de la zona de l’euroEmpitjora el sentiment econòmic de la zona de l’euro

Empitjora el sentiment econòmic de la zona de l’euro. En particular, l’índex de sentiment econòmic (ESI) va baixar 1,9 punts al juny respecte al mes anterior i es va emplaçar en els 103,3 punts, el registre més baix des de l’agost del 2016. D’aquesta manera, l’ESI va reprendre la seva tendència baixista, després del respir de maig, fet que indica que la millora de l’últim mes no va ser robusta. El deteriorament del sentiment s’ha d’atribuir, en bona part, al major pessimisme sobre l’activitat del sector industrial europeu. Per països, Alemanya va destacar negativament amb una baixada de 2,9 punts. Aquestes dades continuen suggerint una moderació de l’activitat econòmica de la zona de l’euro en el tram final del 2T.

La inflació de la zona de l’euro es va mantenir estable en el 1,2% al juny perquè el component energètic es va moderar de forma significativa i va compensar el repunt del preu dels serveis. D’aquesta manera, la inflació subjacent, que exclou els preus energètics i d’aliments no elaborats, va augmentar fins a l’1,2%, 2 dècimes per sobre del registre del maig. Per països, la inflació general (no harmonitzada) es va moderar de forma significativa a Espanya, situant-se en el 0,4% (0,8% al maig), mentre que es va mantenir estable a Portugal (0,4%).

Economia portuguesa

Les necessitats de finançament de l’economia es van situar en el 0,2% del PIB en el 1T 2019, el que reflecteix un deteriorament respecte a la situació de capacitat de finançament d’un any abans (+1,1% del PIB). En concret, va destacar en positiu al sector públic, que va veure com les seves necessitats van disminuir fins al 0,1% del PIB (–0,6 p. p. davant del 1T 2018). Això es va deure, en bona part, a la reducció dels costos de finançament i l’augment dels ingressos tributaris i contributius. Per contra, les necessitats de finançament de les societats no financeres i la capacitat de finançament de les llars es van deteriorar substancialment. En concret, les necessitats de les societats no financeres es van emplaçar en el 2,4% del PIB (+1,6 p. p.). Amb tot, la forta recuperació de la inversió està darrere d’aquest deteriorament. Per la seva banda, la taxa d’estalvi de les llars continua prop de mínims (en el 4,5%), davant d’una expansió més forta del consum que de la renda disponible.

El mercat immobiliari manté el seu dinamisme. De fet, el preu de l’habitatge va augmentar un sòlid 9,2% interanual en el 1T 2019, tan sols 1 dècima per sota del ritme observat en el 4T 2018. Aquesta lleu moderació es va deure a l’alentiment del ritme de creixement dels preus dels nous habitatges (6,0% en el 1T 2019, enfront del 8,5% en el 4T 2018), ja que els preus dels habitatges de segona mà es van accelerar (10,0% enfront del 9,5%).

El mercat de treball comença a estabilitzar-se, després d’anys de forta recuperació. Així, al maig, la taxa d’atur es va mantenir estable respecte al mes anterior (6,6%, dades desestacionalitzades), però per sota del registre d’un any abans (–0,5 p. p.). Per la seva banda, la població ocupada va seguir augmentant (0,8% interanual), tot i que de forma molt més moderada que en el passat (2,5% al maig del 2018).

Share: