Compartir: 

Als països desenvolupats, la situació econòmica es caracteritza per la coexistència d'uns tipus d'interès, reals i nominals, excepcionalment baixos i una persistent atonia econòmica, que, en el cas de la zona de l'euro, ha desembocat en una segona recessió.

Al Dossier d'aquest Informe Mensual, examinem les múltiples causes d'aquest context de tipus molt reduïts, entre les quals destaquen les polítiques monetàries ultra laxes dels bancs centrals més importants i els alts nivells d'estalvi generats en algunes de les principals economies del món, tant avançat com emergent.

Per a les economies desenvolupades, el repte és que aquest marc de tipus baixos contribueixi a fer més suportable el necessari procés de desendeutament en què estan immerses i constitueixi, a més a més, un factor impulsor de la inversió, variable clau perquè es generi una recuperació econòmica sostinguda.

En el cas de l'economia espanyola, el paper que pot i que ha de jugar la inversió productiva és, fins i tot, més important, ja que l'elevat endeutament del país dificultarà l'enlairament del consum.

En el nostre escenari central de previsions, que mostra una caiguda del PIB del –1,4% enguany i una millora fins al 0,8% el 2014, la inversió (exceptuant el sector de la construcció) juga un paper important, ja que és el primer component de la demanda interna que, ja en la segona meitat del 2013, donarà suport al creixement. El seu pes en el PIB és, naturalment, modest, però la seva importància com a factor dinamitzador de l'economia és capital.

Quins són els factors que permeten tenir esperances que la inversió reforci el dinamisme de l'economia espanyola en el futur immediat?

El primer és que pronostiquem, per als dotze pròxims mesos, una millora en les condicions d'accés de l'economia espanyola als mercats financers internacionals. Des del segon trimestre del 2012, la prima de risc s'ha reduït en més de 200 punts bàsics, i és d'esperar que, amb alts i baixos, l'any vinent aquest procés continuï amb un descens addicional de, probablement, uns altres 100 punts.

En segon lloc, com es discuteix també al Dossier d'aquest mes, en el passat la inversió productiva ha patit les conseqüències del brutal drenatge de recursos que va representar el boom immobiliari. En el cas espanyol, és obvi que aquest sector trigarà encara molts mesos a convertir-se en un element propulsor de la inversió.

Així mateix, els excel·lents resultats recents del sector exterior espanyol, amb una contribució al creixement del PIB que, de mitjana, ha estat del 2,1% des del 2009, permeten augurar un esforç inversor de les empreses exportadores per mantenir i per millorar la competitivitat als mercats internacionals. El patró observat en el comportament inversor de l'empresa espa­­nyola, en funció de la seva activitat exportadora, així ho fa preveure.

Finalment, però no menys important per a una economia com l'espanyola, que necessita fluxos sostinguts de capitals internacionals, serà crucial la capacitat d'atracció de nous inversors internacionals, disposats a apostar per Espanya amb una visió a mitjà i a llarg termini. En aquest sentit, el saldo net de la inversió estrangera directa no ha evolucionat de forma negativa en els últims anys, però encara ha de millorar i ha de ser la punta de llança de la recuperació de la inversió. L'ajust de preus dels actius que ha tingut lloc a Espanya hi juga a favor i ajuda a dissenyar una agenda política i econòmica que hauria de captar l'interès dels inversors internacionals, en especial dels països emergents, que, com s'examina al Dossier, són els nous protagonistes de la inversió directa internacional.

Jordi Gual

Economista en cap

31 de maig de 2013

Compartir: