Compartir: 

La política torna a ser protagonista a banda i banda de l'Atlàntic. Als EUA, s'han suspès els pagaments discrecionals no essencials (aproximadament, una sisena part de la despesa federal) per la incapacitat de demòcrates i republicans d'assolir un acord sobre els pressupostos. De tota manera, s'estima que l'impacte sobre l'activitat econòmica serà moderat, sempre que la situació es recondueixi aviat. En aquest sentit, la pressió dels mercats i la responsabilitat dels principals líders polítics fan pensar que s'arribarà a un acord abans que s'assoleixi el sostre de deute (previst per al 17 d'octubre). A l'altra banda de l'Atlàntic, la política també ha estat protagonista. A Itàlia, un nou episodi de diferències entre els diversos partits que formen la coalició de govern ha recordat de nou que els suports amb què compta l'actual president de la república són extremament fràgils i que, difícilment, podrà dur a terme l'agenda de reformes que el país necessita. A Alemanya, en canvi, Angela Merkel va obtenir una victòria contundent en les eleccions al Parlament. L'aval que això representa per a la gestió que ha exercit durant la crisi del deute sobirà li donarà en­­cara més força per continuar liderant el procés de refundació de les institucions europees a pas lent, però ferm.

Els bancs centrals continuen disposats a donar suport a la recuperació. Malgrat les turbulències polítiques, els indicadors econòmics de 3T de les principals economies desenvolupades continuen apuntant a una millora de l'activitat. Així i tot, la Fed, en la reunió del mes de setembre, va decidir ajornar la reducció d'estímuls (tapering), a l'espera que es consolidi la recuperació econòmica. Aquesta decisió va agafar per sorpresa la majoria d'analistes, i la resposta dels mercats no es va fer esperar: la rendibilitat del deute públic dels EUA va caure, la borsa va pujar amb força i el dòlar es va depreciar enfront d'altres divises, com ara l'euro o les dels països emergents. A la zona de l'euro, els tipus d'interès del mercat monetari i del deute sobirà van recular. El BCE considera que una pujada de tipus podria fer descarrilar el fràgil procés de recuperació i ha indicat que està disposat a efectuar una nova subhasta de liquiditat a llarg termini si es produeix un nou repunt dels tipus d'in­­terès del mercat interbancari, ja sigui pel tapering de la Fed o per la proximitat de la data de devolució de les operacions de finançament a tres anys del desembre del 2011 i del febrer del 2012.

Les tensions als països emergents remeten. Després de les turbulències financeres de l'agost, la decisió de la Fed d'ajornar el tapering i la progressiva normalització dels fluxos de capital han ajudat a calmar els mercats financers i de divises dels països emergents: la depreciació de les seves monedes s'ha moderat, la sortida de capitals s'ha frenat i les borses mostren una tendència alcista. Però, un cop su­­perada aquesta fase, cal no oblidar que encara persisteixen els desequilibris macroeconòmics que van exacerbar les tensions als cinc països més vulnerables (el Brasil, l'Índia, Indonèsia, Turquia i Sud-àfrica). Això fa necessari solucionar els problemes de fons amb la implementació de reformes. Ara com ara, les sorpreses positives dels indicadors d'ac­­ti­­vitat de la Xina i del Brasil han contribuït a consolidar una vi­­sió més optimista sobre les perspectives de creixement dels emergents.

La zona de l'euro continua creixent, tot i que de forma moderada, amb el suport dels avanços cap a la unió bancària. Els indicadors avançats de 3T confirmen la tendència alcista dels últims mesos i palesen que el creixement del PIB que es va iniciar en 2T s'està consolidant. Així i tot, el crei­­xement continuarà sent poc ferm mentre no es completin els processos d'ajust dels balanços públics i privats. Per re­­duir els riscos a la baixa, és clau l'enfortiment de la go­­vernança de les institucions europees. En aquest sentit, el Parlament Europeu va donar llum verd al supervisor bancari únic, que atorga al Banc Central Europeu la capacitat de supervisar tots els bancs de la zona de l'euro. Això representa un pas més cap a la unió bancària, una peça clau per consolidar les bases d'una unió econòmica sòlida capaç d'afrontar en condicions la pròxima crisi.

L'economia espanyola podria anotar la primera taxa de creixement positiva en 3T 2013, després de nou trimestres de contracció. Els últims indicadors d'activitat no han decebut, i els registres són compatibles amb una expansió molt moderada del PIB en 3T 2013. El sector exterior continua sent el motor de la recuperació, però una menor reculada de la demanda interna és la clau per registrar la primera taxa de creixement intertrimestral positiva des de 1T 2011. De tota manera, s'espera que la sortida de la recessió sigui molt gradual. La troica, en concloure la quarta missió per examinar el compliment del programa d'assistència financera al sector bancari espa­nyol, recomana reforçar encara més els balanços dels bancs, perquè, al seu torn, puguin millorar la capacitat creditícia. També apunta que és molt important mantenir l'impuls reformista i recorda que el compliment dels objectius de dèficit és essencial per consolidar la millora de la confiança dels mercats. Sense cap mena de dubte, aquestes recomanacions ajudaran a consolidar un creixement sostenible a llarg termini.

Compartir: