Compartir: 
Avanç robust de l'activitat econòmicaAvanç robust de l'activitat econòmicaAvanç robust de l'activitat econòmicaAvanç robust de l'activitat econòmicaAvanç robust de l'activitat econòmicaAvanç robust de l'activitat econòmicaAvanç robust de l'activitat econòmicaAvanç robust de l'activitat econòmicaAvanç robust de l'activitat econòmica

El ritme de creixement va continuar sent elevat en el 4T. Les dades més recents mostren el bon to expansiu de l'activitat econòmica, lleugerament per damunt del que s'havia previst fa uns mesos. Per aquesta raó, hem revisat 1 dècima a l'alça la nostra previsió de creixement del PIB del 4T, fins al 0,8% intertrimestral (en línia amb l'estimació del Banc d'Espanya), de manera que el còmput anual del 2015 se situa en el 3,2% (en relació amb el 3,1% anterior). Després d'un any molt notable pel que fa a l'augment del PIB, el 2016 esperem que la velocitat d'avanç es moderi lleugerament, fins al 2,7%, a mesura que s'esvaeixi l'impacte dels suports temporals rebuts al llarg del 2015, com la re­­baixa fiscal o la caiguda del preu del petroli. No obstant això, aniran guanyant pes alguns elements que ajudaran a sostenir un creixement més equilibrat a llarg termini. En concret, esperem que la millora de les condicions de finançament es consolidi, que el sector immobiliari torni a sumar i que les reformes es­­tructurals continuïn donant fruits, sobretot al mercat laboral, on la creació d'ocupació podria superar els 400.000 llocs de treball. Així i tot, els riscos que planen sobre aquest escenari no són menors, sobretot els procedents de l'exterior, a causa de la possible desacceleració dels països emergents, de manera que és imprescindible continuar enfortint els fonaments per estar preparats per a les possibles eventualitats. En aquest sentit, els resultats de les recents eleccions, que, com s'esperava, han derivat en una fragmentació parlamentària notable, augmenten la incertesa sobre el panorama polític i, en particular, sobre la capacitat de continuar implementant reformes. La rapidesa amb què s'aconsegueixi formar un nou Go­­vern i la seva solidesa seran claus per mantenir l'escenari de recuperació robusta.

Els indicadors d'activitat mostren que l'economia es manté en una còmoda zona expansiva. Segons l'índex de sentiment empresarial (PMI) del novembre, l'avanç de l'activitat va ser sòlid en l'últim tram de l'any. Altres dades corroboren aquesta millora. En concret, la xifra de negocis del sector serveis va augmentar un notable 5,8% interanual a l'octubre, la qual cosa confirma el lideratge dels serveis en la recuperació. El sector industrial, una mica més endarrerit, ofereix cada vegada dades més positives: aquest índex, per exemple, va avançar el 3,1% interanual en el mateix mes. A més a més, la bona evolució de l'entrada de comandes industrials, en especial les procedents de l'exterior, fa preveure la continuïtat de la bona marxa del sector.

El crèdit bancari continua fluint a bon ritme, la qual cosa contribueix a apuntalar la recuperació de l'economia. D'una banda, que el procés de despalanquejament de les llars i de les empreses hagi avançat molt (vegeu el Focus «El despalanquejament de l'economia espanyola: un llarg camí per recórrer», en aquest mateix informe) dóna suport a la demanda de crèdit. Pel costat de l'oferta, les entitats bancàries estan ara en millor posició per concedir crèdit, gràcies al profund procés de sanejament (la taxa de morositat es va reduir en 1 dècima, fins al 10,6%, a l'octubre) i de reestructuració que han dut a terme. Com a resultat, des de l'inici de l'any fins al mes d'octubre, el flux de nou crèdit a les llars i a les pimes ha crescut a taxes del 17%, una tendència que preveiem que s'accentuarà el 2016. Destaca el fort creixement del crèdit hipotecari, impulsat per la recuperació del sector immobiliari.

Continua la millora de les condicions de finançament. A poc a poc, el diferencial de tipus d'interès dels nous préstecs de me­­nys d'un milió d'euros (els més utilitzats per les pimes) en­­­tre Espanya i els principals països europeus es va reduint. Segons les dades més recents, del mes d'octubre, aquest tipus d'interès va ser, de mitjana, del 3,2% a Espanya, enfront del 2,6% a Alemanya i del 2,1% a França. Tot i que la taxa espanyola es manté per damunt de la d'altres països, el diferencial amb l'alemanya, per exemple, ha disminuït en 0,9 p. p. des de l'octubre del 2014. Perquè el procés de desfragmentació financera no s'aturi l'any vinent, serà determinant que, a nivell nacional, s'esvaeixi la incertesa que envolta la formació del nou Govern, fet que, a curt i a mitjà termini, contribuiria a mantenir la prima de risc en nivells baixos. A nivell europeu, serà clau que es continuï avançant en l'enfortiment de la unió bancària (vegeu el Focus «Cap a la culminació de la unió bancària», en aquest mateix informe).

La recuperació del sector immobiliari es consolida. Els menors costos de finançament ajuden a activar la compra d'habitatges, que va avançar l'11,7% interanual a l'octubre (en l'acumulat de 12 mesos). A curt termini, esperem un augment de la compra d'habitatges per part d'individus que han esperat que la situació del mercat immobiliari s'estabilitzés (demanda retinguda) i per part dels inversors, gràcies a la major rendibilitat del lloguer en comparació amb altres actius. Aquesta fortalesa de la de­­manda fa preveure que la tendència a l'alça dels preus es mantindrà en els pròxims trimestres, tot i que l'evolució serà molt heterogènia, ja que els increments de preus se centraran a les regions amb menys estoc d'habitatge nou per vendre.

La contenció salarial ajuda a recuperar la competitivitat. En el 3T, els costos salarials per hora van augmentar un moderat 0,6% interanual a Espanya (enfront del 2,3% d'Alemanya i de l'1,6% de França). En el 4T, els salaris creixeran una mica per damunt d'aquesta xifra, ja que, a l'octubre, es va restituir gairebé el 25% de la paga extra del 2012 als empleats públics, com ja va succeir en el 1T. Aquest increment transitori dels salaris del sector es repetirà el 2016, quan es retorni el 50% res­­tant. Més enllà d'aquests vaivens, ateses l'elevada taxa d'a­­tur i la baixa inflació, els augments salarials continuaran continguts. Per tant, el suport a la demanda interna dels increments sa­­larials continuarà sent limitat. En canvi, el que sobretot do­­narà suport al consum serà l'elevat ritme de creació d'o­­cupació, que, malgrat que esperem una modesta desacceleració, es mantindrà en nivells considerables. Així, al novembre, la taxa de variació interanual d'afiliats a la Seguretat So­­cial es va mantenir en el 3,2%. La solidesa dels serveis (no so­­lament els relacionats amb el turisme), de la indústria i de la construcció ha compensat la menor aportació de l'Adminis­tració pública en el segon semestre.

La correcció del desequilibri extern continua progressant. La millora de competitivitat, gràcies, en part, a la moderació salarial, però també als esforços de les empreses espanyoles per internacionalitzar-se, ha estat clau per impulsar les exportacions. D'aquesta manera, des del començament de l'any fins a l'octubre, les exportacions de béns no energètics es van incrementar, de mitjana, el 5,9% interanual, en relació amb el 2,1% del mateix període del 2014. Amb un pes del 38% sobre el total d'exportacions, destaca l'excel·lent comportament de les ex­­portacions de béns de consum, que van registrar augments del 13,5% interanual, de mitjana, del gener a l'octubre. Les vendes a l'exterior de cotxes, que representen un terç del total de béns de consum, han jugat un paper molt notable, amb pujades del 24,8% interanual, de mitjana. En canvi, arran de la intensa caiguda del preu del petroli, les exportacions energètiques van con­­tinuar llastant el creixement. Les importacions han crescut, des de l'inici de l'any, a un ritme menor que les exportacions (3,2% interanual, de mitjana), de manera que cal esperar que el saldo exterior hagi continuat millorant.

La inflació recupera cotes positives. Segons l'avanç de l'IPC del desembre, la inflació es va situar en el 0,0%, 3 dècimes per damunt de la taxa del mes anterior, a causa de la caiguda més atenuada dels preus de l'energia (en termes interanuals). Esperem que la inflació subjacent, aliena a les fluctuacions de l'energia i dels aliments frescos, hagi mantingut la tendència de pujades molt graduals, gràcies a la major solidesa del consum de les llars, que està fonamentat per la millora del mercat laboral i de les condicions d'accés al crèdit. D'aquesta forma, la mitjana anual de la inflació del 2015 va ser del –0,5%. Esperem que la in­­flació es mantingui a l'alça el 2016 i que se situï, de mitjana, en l'1,2%, amb el suport d'un escenari de recuperació gradual del preu del petroli.

El sector públic continua el procés de consolidació fiscal, però l'ajust encara no s'ha completat. L'execució pressupostària fins a l'octubre mostra que l'Estat podria tenir un cert marge per compensar una part de la desviació de l'objectiu de dèficit de les comunitats autònomes i de la Seguretat Social, encara que serà insuficient per evitar una desviació del conjunt de les Administracions públiques. La correcció del dèficit estructural és un dels focus d'atenció de la Comissió Europea. En concret, l'informe de seguiment de l'agenda reformista de l'economia espanyola que aquest organisme publica semestralment valora de forma positiva els avanços que s'han fet per millorar l'efi­ciència de l'Administració pública, com, per exemple, la simplificació dels ens públics. No obstant això, la Comissió Europea reitera que, per consolidar el creixement i mantenir la prima de risc en cotes baixes, els esforços de la consolidació fiscal han de prosseguir.

Compartir: