Compartir: 
També disponible:
Informe mensual - Focus
Quins són els passos imprescindibles per completar la unió econòmica i monetària a la zona de l'euro?

La crisi grega ha posat en relleu, repetidament des del 2010, les febleses de l'arquitectura institucional de la zona de l'euro i les dificultats per crear una unió econòmica i monetària (UEM) forta. Per superar-les, els presidents de la Comissió Europea, de l'Eurogrup, del Consell Europeu i del BCE van elaborar un informe1 el 2012 que va servir per a la ràpida implementació dels mecanismes de supervisió i de coordinació de les polítiques econòmiques i pressupostàries dels diferents països de la zona de l'euro. Ara, en l'anomenat «Informe dels cinc presidents»,2 a la llista inicial de mandataris, s'ha afegit el del Parlament Europeu, amb la finalitat d'impulsar el full de ruta que aprofundeix en els aspectes que van quedar pendents. En particular, la iniciativa pretén que la zona de l'euro passi d'un sistema de regles i de recomanacions a un sistema amb institucions comunes amb més sobirania compartida.

L'informe és un avanç important, perquè planteja, ja en la primera fase, prevista entre el juliol del 2015 i el juny del 2017, dur a terme accions que permetin una major integració econòmica i financera, sense necessitat de modificar els tractats europeus. Entre aquestes accions, destaca la creació d'unes autoritats de competitivitat nacionals independents, que hauran d'avaluar si els salaris evolucionen d'acord amb la productivitat. Així mateix, s'enfortirà el sistema de governança actual mitjançant una major coordinació de les polítiques econòmiques en un Semestre Europeu revisat. La primera part d'aquesta fase (programada del novembre al febrer de cada any) estarà més dedicada a la zona de l'euro en conjunt i fixarà les prioritats de la regió. La segona part (del març al juliol) se centrarà en els països de manera individual i es plasmarà en recomanacions més concretes per augmentar els respectius creixements potencials. En aquesta primera fase, una part important dels canvis institucionals inclourà completar la unió bancària amb un fons de garantia de dipòsits comú i un fons de resolució únic, i s'engegarà, així mateix, la unió del mercat de capitals.

El repte, però, és aconseguir que, en la segona etapa, a partir del juliol del 2017, es completi l'estructura institucional de la UEM per assolir una convergència duradora. Per aconseguir-ho, serà fonamental la publicació d'un llibre blanc en la primavera del 2017, en què es concretaran les mesures necessàries per completar la UEM, inclosos els canvis legislatius. D'una banda, en aquesta fase, es formalitzarà el procés de convergència econòmica amb un conjunt de benchmarks decidits de manera conjunta entre els països (sobre el mercat laboral, la competitivitat, etc.), als quals es conferiria una naturalesa legal. De l'altra, s'avançarà cap a la unió fiscal mitjançant la creació d'una funció d'estabilització macroeconòmica comuna que permeti afrontar xocs macroeconòmics forts amb més garanties i aconseguir que la UEM sigui més resistent. Al mateix temps, es pretén donar més legitimitat democràtica al procés de decisió a la zona de l'euro, atorgant més protagonisme al Parlament Europeu i als Parlaments nacionals en el Semestre Europeu, i mitjançant una major institucionalització de la zona de l'euro, amb un Tresor únic que prengui més decisions conjuntes en matèria fiscal o amb una presidència permanent de l'Eurogrup.

La proposta és un pas endavant en la construcció de la UEM, ja que identifica les etapes que cal realitzar: defineix un punt de partida prou ampli perquè tots els països se sentin identificats amb el projecte i, al mateix temps, manté en l'horitzó un objectiu ambiciós. No obstant això, l'extens calendari d'implementació (fins al 2025) és una mica lent, atesa la urgència de la missió. Aprofundir ràpidament en les propostes és indispensable per avançar cap a una UEM amb un sistema d'institucions comunes que millorin la política econòmica i pressupostària del conjunt de països de la zona de l'euro. És imprescindible que les propostes dels cinc presidents rebin l'impuls polític dels líders dels països de la zona de l'euro, ja que la construcció d'una UEM completa exigeix un suport fort de tots els Es­­tats membres que hi participen.

1. Cap a una autèntica Unió Econòmica i Monetària, informe del Consell

Europeu i del Consell de la Unió Europea, publicat el 5 de desembre del 2012.

2. Completing Europe's Economic and Monetary Union, informe de Jean-

Claude Juncker (Comissió Europea), en col·laboració amb Donald Tusk

(Consell Europeu), Jeroen Dijsselbloem (Eurogrup), Mario Draghi (BCE)

i Martin Schulz (Parlament Europeu), publicat el 22 de juny del 2015.

Compartir: