L’economia portuguesa va començar el 2024 més forta del que s’esperava
El PIB sorprèn a l’alça en el 1T, amb un creixement intertrimestral del 0,7%, segons la primera estimació provisional realitzada per l’INE, i supera, així, la nostra previsió del 0,4%, la qual cosa introdueix riscos a l’alça en la nostra previsió per al conjunt de l’any, que se situava en l’1,6%.
El PIB sorprèn a l’alça en el 1T, amb un creixement intertrimestral del 0,7%, segons la primera estimació provisional realitzada per l’INE, i supera, així, la nostra previsió del 0,4%, la qual cosa introdueix riscos a l’alça en la nostra previsió per al conjunt de l’any, que se situava en l’1,6%. Aquest comportament es va correspondre amb una aportació positiva al creixement trimestral de la demanda externa, mentre que la demanda interna es va veure afectada negativament per la caiguda de la inversió, tot i que el consum privat va anotar una acceleració.
La inflació general es va moderar 1 dècima, fins al 2,2%, a l’abril, i la subjacent, fins al 2,0%, des del 2,5% del març. No obstant això, la dinàmica mensual de la inflació subjacent continua sent més elevada que la mitjana dels últims anys abans de la pandèmia, situació que pot estar relacionada amb el manteniment d’una inflació elevada en el component de serveis. De cara als propers mesos, no descartem algun nou repunt de la inflació. De fet, és previsible que, al maig, els efectes base també es facin sentir en la inflació dels productes alimentaris no elaborats i de l’energia (al maig del 2023, van caure mensualment el 2,3% i l’1,7%, respectivament).
L’ocupació continua evolucionant de forma positiva i manté taxes de creixement pròximes al 2% interanual. Al seu torn, la taxa d’atur es va estabilitzar en el 6,5% al març, per cinquè mes consecutiu, i l’atur registrat va caure al març per segon mes consecutiu. En sentit negatiu, les ofertes de feina, malgrat haver-se recuperat en els tres primers mesos de l’any, es mantenen en nivells molt baixos.
La publicació de l’estimació d’exportacions i importacions de béns en el 1T suggereix que, en termes nominals, el dèficit comercial s’ha reduït el 12% interanual i s’ha apropat als 5.800 milions d’euros. Aquest comportament s’ha degut a la feblesa notable de les importacions, condicionades, principalment, per la correcció dels preus dels béns energètics, mentre que les exportacions de béns haurien registrat una contracció.
En els tres primers mesos de l’any, es van registrar 5,5 milions d’hostes i 13,4 milions de pernoctacions en establiments d’allotjament turístic, la qual cosa representa un creixement del 7,7% i del 7,1% en relació amb el mateix període del 2023, respectivament. Aquest bon comportament va estar influït, en part, per l’efecte calendari, atès que, enguany, el període vacacional associat a la Setmana Santa va caure al final de març, mentre que, l’any passat, va ser a l’abril. El creixement va ser major entre els no residents (el +8,7% en el cas de les pernoctacions) que entre els residents (el +3,9% en pernoctacions). Entre els no residents, els britànics van ser el principal mercat, ja que van concentrar el 16% de les pernoctacions, tot i que els nord-americans van registrar una de les majors taxes de creixement (el +18% en relació amb el 1T 2023).
