Compartir: 
També disponible:
Informe mensual - Conjuntura
Els EUA pateixen una pausa i la Xina aguantaEls EUA pateixen una pausa i la Xina aguantaEls EUA pateixen una pausa i la Xina aguantaEls EUA pateixen una pausa i la Xina aguantaEls EUA pateixen una pausa i la Xina aguantaEls EUA pateixen una pausa i la Xina aguantaEls EUA pateixen una pausa i la Xina aguantaEls EUA pateixen una pausa i la Xina aguantaEls EUA pateixen una pausa i la Xina aguanta

Segons l'FMI, l'economia mundial creixerà el 3,1% el 2015 i el 3,6% el 2016, lleugerament per sota de la previsió del juliol. El creixement es basarà en la recuperació moderada de les economies avançades, mentre es constata la desacceleració de les emergents i l'increment dels riscos a la baixa pels dubtes sobre la Xina i per la feblesa dels exportadors de primeres matèries. Entre els avançats, la recuperació està més avançada als EUA, amb un creixement esperat del 2,6% el 2015 i del 2,8% el 2016. No obstant això, es rebaixen les previsions per al Japó, amb avanços estimats del 0,6% i de l'1,0%. Entre els emergents, el Brasil torna a patir una de les majors revisions a la baixa, amb caigudes previstes del 3,0% i de l'1,0% per al 2015 i el 2016, res­­pectivament, i, per a Rússia, s'esperen reculades del 3,8% i del 0,6%. En canvi, es manté la previsió de creixement per a la Xina (6,8% i 6,3%) i es rebaixa molt lleugerament la previsió per a l'Ín­­dia (7,3% i 7,5%).

ESTATS UNITS

Es desaccelera l'avanç del PIB dels EUA en el 3T 2015, tot i que de manera temporal. Segons la primera estimació realitzada pel Bureau of Economic Analysis, l'economia nord-americana va créixer un moderat 0,4% intertrimestral en el 3T 2015 (el 2,0% interanual), en relació amb el 0,6% del 2T. Un registre feble que va ser degut, sobretot, a un ajust puntual de les existències, que va sostreure 0,4 p. p. a l'avanç intertrimestral del PIB. La lectura per a la resta de components, que marca la tendència a mitjà termini, és més favorable. El consum privat va avançar un significatiu 0,8% intertrimestral, tal com ho havien apuntat els indicadors de confiança del consumidor, i la inversió no residencial va avançar un més moderat 0,5% intertrimestral. Per una altra banda, en el component del consum públic, el descens de la despesa de defensa va ser compensat per l'augment d'altres partides. La feblesa de l'avanç, superior a la prevista, ens empeny a revisar a la baixa la nostra previsió de creixement per al 2015 fins al 2,5% (abans: 2,7%). De cara al 2016, també hem revisat lleugerament a la baixa el nostre es­­ce­­nari central, que ara preveu un avanç del 2,5% (abans: 2,7%), per un dòlar que esperem que sigui més fort davant l'am­­pliació del QE del BCE. Així i tot, no canvia la nostra visió positiva de l'expansió nord-americana, que es basarà en el consum, en la in­­versió (tant empresarial com residencial) i en una menor consolidació fiscal. En aquest context d'expansió s'emmarca el missatge de la Fed del mes d'octubre, que reforça la possibilitat de l'inici de la pujada de tipus al desembre (coincidint amb el nostre escenari central).

Els indicadors del consum i de l'habitatge donen suport a la continuïtat de la fase expansiva als EUA. L'índex de confiança del consumidor del Conference Board de l'octubre (97,6 punts) va perdre una mica de l'embranzida del fort repunt del setembre (102,6), però, amb el suport d'una percepció molt positiva del moment actual, se situa 5 punts per damunt de la mitjana històrica. El sector immobiliari també mostra un bon to, amb unes vendes a l'alça d'habitatges de segona mà i un índex NAHB de sentiment dels promotors (que té en compte els preus i les vendes) que va assolir, al setembre, els 64 punts, nivell màxim des de l'octubre del 2005. Més ambigus es van mostrar els índexs de sentiment empresarial ISM del se­­tembre, que van registrar un segon mes de reculades, tot i que es van mantenir en cotes coincidents amb una economia expansiva.

El mercat laboral continuarà afavorint el consum, pilar de l'ex­­pansió nord-americana. Malgrat l'alentiment de la creació d'ocupació en els dos últims mesos, el mercat laboral es continua recuperant. Al setembre, es van crear 142.000 llocs de treball, i, tot i que el registre es va situar per sota del llistó dels 200.000, la mitjana mensual des de l'inici d'enguany (de 198.000) continua apuntant a un mercat de treball dinàmic. Així mateix, la taxa d'atur es va mantenir en un baix 5,1%. No obstant això, els salaris, afavorits per una subocupació encara significativa, van tornar a avançar un contingut 2,2% interanual, molt per sota de la zona de normalitat del 3%-4% assenyalada per Janet Yellen fa uns mesos. En canvi, els preus del setembre van sorprendre positivament. En particular, la inflació subjacent del setembre, que exclou els preus de l'alimentació i de l'energia, es va situar en l'1,9%, el registre més alt des del febrer del 2013. L'IPC general, llastat pels preus energètics, que acumulen un descens interanual del 18,4%, va tenir una variació interanual nul·la.

JAPÓ

Esperem una segona meitat del 2015 més robusta per al Japó. L'acceleració que preveiem en els pròxims mesos es basa en un consum més dinàmic, afavorit per la persistència d'un petroli barat i d'una inflació baixa, que són un suport per al poder adquisitiu de les llars. En aquest context, es va revisar lleugerament a l'alça l'avanç del PIB del 2T 2015.

Malgrat l'acceleració prevista, la Xina és un risc a la baixa. La feblesa de les demandes xinesa i nord-americana de béns japonesos impedeix que el ien barat beneficiï les empreses exportadores (majoritàriament grans) com ho feia en el passat. Així mateix, la caiguda del ien encareix les importacions per als consumidors i per a les petites i mitjanes empreses, que són importadores de béns intermedis. Així, la producció industrial, molt vinculada al creixement general de l'economia, ha seguit una trajectòria plana malgrat els estímuls monetaris que es van començar a posar en pràctica el 2013. Així i tot, el banc central del país va decidir, a l'octubre, no intensificar el programa de compra d'actius (en l'actualitat, de 80 bilions de iens anuals, el 16% del PIB).

EMERGENTS

A la Xina, el PIB del 3T va sorprendre a l'alça amb un avanç del 6,9% interanual, només lleugerament per sota del 7,0% del 2T. L'avanç, per damunt de les nostres previsions, ens empeny a efectuar una revisió tècnica a l'alça de les previsions de creixement del PIB del 2015 fins al 6,8% (abans: 6,7%). Així i tot, els riscos a la baixa continuen sent elevats. Una prova d'això són les mesures que l'Executiu continua adoptant per donar suport al creixement: la més recent, la nova retallada del banc central sobre el tipus d'interès de referència (de 25 p. b., fins al 4,35%), la cinquena retallada des del començament de l'any. També va rebaixar el coeficient de caixa en 50 p. b. (fins al 17,5% per a la majoria de grans bancs). En paral·lel, l'autoritat monetària va anunciar la suspensió del límit sobre la remuneració dels dipòsits bancaris, un pas més cap a la liberalització i la modernització del sistema financer. Precisament, en el Plenari del Partit Comunista, que va tenir lloc al final d'octubre i en què es van esbossar les línies d'actuació que ha de seguir el país en els cinc pròxims anys (2016-2020), es va tornar a esmentar la necessitat de reformes en el sistema financer. També es va decidir suspendre la llei del fill únic, la qual cosa permet a les parelles tenir dos fills, i es va posar l'accent en la voluntat de mantenir un creixement mitjà (del 6,5% per al 2016), respectuós amb el medi ambient i compatible amb el canvi de model més orientat cap al consum i cap als serveis.

El Brasil continua sense reconduir els seus problemes. Els últims indicadors confirmen que la caiguda de l'activitat es manté sense que millorin de manera apreciable els desequilibris més urgents (en particular, la inflació, que es va enfilar fins al 9,5% al setembre). A més a més, la incertesa política augmenta. El 80% de les mesures del programa d'ajust fiscal proposat per al 2016 pel Govern de Dilma Rousseff exigeix una aprovació parlamentària que, ara com ara, és difícil d'assegurar. Addicionalment, el Tribunal de Comptes no ha validat els comptes del 2014, i s'ha obert la porta a un possible impeachement de Rousseff (escenari que considerem poc probable). En aquesta tessitura, la presidenta ha emprès una remodelació de l'Executiu per reforçar els seus suports al Congrés. L'efecte combinat del baix pols de l'activitat, la incertesa política i l'impacte de l'ajust fiscal el 2016 (per valor de l'1,2% del PIB) justifiquen una revisió a la baixa del nostre escenari central per al creixement del PIB: del –1,8% al –2,3% el 2015 i del +0,4% al –0,6% el 2016.

A Turquia, el creixement del 2T sorprèn a l'alça, però augmenten els riscos a la baixa. El PIB del 2T va avançar el 3,8% interanual, notablement per damunt del previst i del registre del trimestre anterior (2,5%). La fortalesa de la demanda interna, en particular l'acceleració de la inversió i del consum públic, és el factor central que explica aquest major ritme de l'activitat. No obstant això, les perspectives econòmiques per al 3T són més contingudes per l'augment dels riscos polítics interns (conflictivitat política) i externs (Síria) i per una intensificació de la crisi canviària. La probable majoria absoluta del partit governant, l'AKP (islamista moderat), en les eleccions de l'1 de no­­vem­­bre, tot i que redueix la inestabilitat política interna, no garanteix que es neutralitzin els importants desequilibris ma­­croeconòmics ni que es redueixin els riscos geopolítics externs. Per aquest motiu, revisem a la baixa el creixement: del 3,3% al 3,1% el 2015 i del 4,0% al 3,3% el 2016.

Compartir: