Compartir: 
L'impacte econòmic del TTIPL'impacte econòmic del TTIP

Els acords de lliure comerç s'han basat, tradicionalment, en la reducció dels aranzels dels béns comerciats com a mecanisme principal per incrementar el comerç entre països. En l'actualitat, però, l'obstacle més important al comerç internacional són les barreres no aranzelàries (BNA), entre les quals s'inclouen la disparitat d'estàndards de qualitat i les discrepàncies legals i reguladores entre països. L'acord bilateral en vies de negociació entre la Unió Europea (UE) i els EUA posa l'accent en aquestes barreres i pretén reduir-les amb l'objectiu d'impulsar el comerç i la inversió a través de tres vies: facilitar l'accés al mercat, harmonitzar la legislació i crear noves normes que agilitin i facin sostenible el comerç global.

Per facilitar l'accés de les empreses europees al mercat nord-americà, i viceversa, en primer lloc, es vol rebaixar les actuals barreres aranzelàries per als productes agrícoles i industrials. En segon lloc, el TTIP busca facilitar l'aprovació de llicències per exercir serveis professionals, com la consultoria o l'au­­di­­to­­ria, i igualar les condicions d'accés al mercat entre empreses de diferents països que proveeixen serveis en certs sectors regulats (com en les telecomunicacions o en la contractació pública).

El TTIP aborda, també, la cooperació necessària per harmonitzar la legislació que han de complir les empreses per exportar un producte a un altre país. Aquest aspecte és especialment complex, ja que la compatibilitat reglamentària entre les lleis europees i les nord-americanes haurà d'englobar una infinitat de productes i de sectors, que comprenen des dels medicaments fins a l'aeronàutica. El TTIP aspira a reduir els obstacles tècnics al comerç, uniformant els estàndards del procés de producció i els requeriments tècnics per a l'exportació i els tràmits necessaris per a la verificació d'un producte, i evitar duplicitats a cada país. En tots els casos, es procurarà vetllar per mantenir la seguretat alimentària i la sanitat animal i vegetal i garantir les preferències de cada país, una altra qüestió particularment delicada, com ho posa de manifest, per exemple, la diferent permissivitat de les regions als aliments genèticament modificats. Finalment, el tractat busca arribar a acords per impulsar el comerç global en diversos àmbits, com la protecció de les inversions o els drets de propietat intel·lectual, i per fer-lo sostenible. La protecció de les inversions i la solució de les diferències entre inversors i Estats és una matèria complexa del TTIP, que s'aborda, de forma detallada, a l'article «Les controvèrsies del TTIP: dificultats irresolubles?», d'aquest mateix Dossier. L'acord busca, també, aconseguir compromisos sobre els aspectes laborals i mediambientals del comerç, amb la finalitat d'establir pautes que es converteixin en estàndards internacionals.

Un cop resumits els pilars del tractat de lliure comerç, convé revisar els beneficis i els costos que representaria per a la UE i els EUA. Com és natural, el seu impacte variarà en funció de la profunditat dels acords inclosos en cadascuna de les tres àrees. Els beneficis a nivell aranzelari seran limitats, tenint en compte que els drets de duana entre les dues regions ja són baixos (per sota del 2% del preu de mitjana) i que més de la meitat de la seva activitat comercial no està subjecta a aranzels. Així, l'impacte econòmic d'una reducció dels aranzels només serà significatiu en els productes amb els drets de duana més elevats, com els aliments processats o els vehicles mecànics (amb aranzels del 14,6% i del 8,0% a la UE, respectivament). En canvi, la repercussió per la reducció de les BNA serà considerable, ja que, en l'actualitat, comporten un sobrecost important. L'equivalent ad valorem de les BNA s'estima en un augment del cost, de mitjana, del 8,5% per als serveis i del 21,5% per als béns, tot i que varia entre sectors (vegeu el primer gràfic), amb un increment de més del 50% al sector de l'alimentació i les begudes.1 Com s'ha comentat més amunt, les BNA engloben molts aspectes i són de diferent naturalesa, de manera que, a diferència dels aranzels, eliminar-les completament no és senzill, ni realista des del punt de vista tècnic o polític. Per tant, l'impacte final del tractat dependrà del grau de reducció.

L'impacte econòmic del TTIP en agregat sobre el PIB pot ser significatiu. Un estudi del CEPR l'ha analitzat modelitzant el comerç mundial fins al 2027 a través de diferents escenaris de disminució dels diferents obstacles al comerç entre la UE i els EUA.2 Malgrat la incertesa que envolta la forma final de l'acord i les seves conseqüències sobre el comerç mundial, en el seu escenari més ambiciós, l'acord podria representar un augment permanent del 0,48% del PIB per a la UE i del 0,39% del PIB per als EUA. Aquest impacte moderat equivaldria a un increment anual de la renda disponible per a cada llar de 545 i de 655 euros, respectivament. La descomposició de l'impacte en diferents escenaris mostra que la major part del creixement del PIB seria producte de la reducció de les barreres no aranzelàries, en particular de les vinculades al comerç de béns (vegeu el segon gràfic). No obstant això, és important destacar que, mentre que els beneficis nets positius es distribueixen entre la majoria de la població, els costos es concentren en certs grups d'individus afectats negativament pel tractat, la qual cosa explica el seu rebuig i la seva pressió en contra.

Finalment, el TTIP no solament transformaria el comerç entre la UE i els EUA, sinó que també podria repercutir en el comerç a nivell global. Des del punt de vista dels països signataris del TTIP, cal esperar que augmenti el comerç de la UE i dels EUA amb tercers països, ja que l'harmonització reguladora resultant reduiria els costos d'exportació a les dues regions. Així mateix, si el tractat es convertís en un referent internacional i impulsés una major harmonització reguladora a escala mundial, també disminuirien els costos a l'exportació de les empreses europees i nord-americanes.

L'impacte del TTIP a la resta de països pot ser, en certs casos, més ambigu. En concret, les exportacions d'alguns països cap a la UE o els EUA podrien disminuir a causa d'una desviació del comerç, ja que a aquests últims els seria més rendible comerciar entre si després de la signatura del TTIP. De tota manera, s'espera que els efectes positius de l'augment del comerç arran d'una major harmonització reguladora siguin superiors i que l'impacte del tractat acabi sent favorable en general. En qualsevol cas, el seu abast seria molt menor als països tercers que als integrants de l'acord comercial. En concret, l'estudi elaborat pel CEPR estima que les conseqüències del TTIP seran positives i que incrementarà el PIB de la resta de països entre el 0,07% i el 0,14%. En particular, els països del sud-est asiàtic se'n beneficiarien més (+0,45%-0,89%), gràcies a l'elevat pes del comerç en les seves economies. D'altra banda, la Fundació Bertelsmann estima que el desviament de comerç als països del tractat podria comportar greus efectes negatius en països com Canadà o Mèxic, que, en l'actualitat, tenen un acord de lliure comerç amb els EUA, o en països en vies de desenvolupament. De tota manera, cal apuntar que l'estudi pot estar sobreestimant l'impacte negatiu, ja que només té en compte l'efecte del desviament de comerç i no el profit d'una major harmonització legislativa entre la UE i els EUA a la resta de països.3

Finalment, l'impacte del TTIP en l'àmbit empresarial diferirà en funció del tipus d'empresa i el sector econòmic. En general, les pimes es podrien beneficiar més de l'acord, atès que les barreres (sobretot, les no aranzelàries) les afecten més, ja que no tenen la dimensió adequada per afrontar-les. Així mateix, alguns sectors resultarien més afavorits que uns altres, i un escenari de reducció ambiciosa de les BNA repercutiria en un increment de la producció a gairebé tots els sectors.

Malgrat que, pel que sembla, l'impacte potencial de l'acord és positiu, és important assenyalar que les seves conseqüències finals dependran de l'amplitud i de la profunditat de les mesures que s'aprovin. Hi ha moltes dificultats per arribar a una entesa primer i per dur-la a la pràctica després. Els dos articles següents del Dossier («Les controvèrsies del TTIP: dificultats irresolubles?» i «L'encaix del sistema financer en el TTIP: realitat o ficció?») entren detalladament en els principals desafiaments.

Josep Mestres Domènech

Departament de Macroeconomia, Àrea de Planificació Estratègica i Estudis, CaixaBank

1. Per a més informació, vegeu K. Berden et al. (2009), «Non-Tariff Measures in EU-US Trade and Investment - an Economic Analysis», document elaborat per Ecorys per a la Comissió Europea.

2. Per a més detalls sobre el model i sobre els diferents escenaris i hipòtesis utilitzats, vegeu J. François et al. (2013), «Reducing Trans-Atlantic Barriers to Trade and Investment: an Economic Assessment», document elaborat pel CEPR per a la Comissió Europea.

3. Fundació Bertelsmann Stiffung (2013), «Who Benefits from a Transatlantic Free Trade Agreement?», Policy Brief 2013/04.

Compartir: