Compartir: 
També disponible:
Informe mensual - Conjuntura
El momentum de la zona de l’euro es materialitza El momentum de la zona de l’euro es materialitza El momentum de la zona de l’euro es materialitza El momentum de la zona de l’euro es materialitza El momentum de la zona de l’euro es materialitza El momentum de la zona de l’euro es materialitza El momentum de la zona de l’euro es materialitza El momentum de la zona de l’euro es materialitza El momentum de la zona de l’euro es materialitza

El creixement econòmic de la zona de l’euro guanya tracció. Després de diversos anys de recuperació tèbia a la zona de l’euro, finalment l’avanç econòmic es generalitza a la majoria de països i es fa més autosostenible després d’una reducció perceptible dels riscos domèstics i d’una millora de la confiança. Reflex d’això són les revisions a l’alça dutes a terme per l’FMI al juliol per a les principals economies de la zona de l’euro. En aquesta mateixa línia, CaixaBank Research també ha millorat les perspectives de l’activitat de la zona de l’euro fins al 2,2% el 2017 i el 2,0% el 2018, una revisió a l’alça després de diversos trimestres amb avanços superiors a la mitjana dels últims anys. Malgrat la reducció dels riscos domèstics, en particular els polítics, continuen existint importants focus d’incertesa global (tant polítics com geopolítics) i obstacles a una acceleració del creixement de la zona de l’euro a més llarg termini, com l’envelliment poblacional o l’elevat endeutament, tant públic com privat. En els propers mesos, en el pla polític, haurem d’estar atents a l’evolució de les negociacions del brexit, en particular a la discussió sobre la brexit bill, la quantitat que el Regne Unit hauria de pagar a la UE pels compromisos financers ja adquirits. Paral·lelament, podríem assistir a una intensificació de les discussions sobre la necessària reformulació de la UE per augmentar la integració econòmica, qüestió que analitzem amb detall al Dossier d’aquest mes, «El moment d’Europa».

Les dades del 2T confirmen la millora en el ritme de creixement de la zona de l’euro. El PIB de la zona de l’euro va avançar el 2,2% interanual (el 0,6% intertrimestral) en el 2T 2017. El ritme de creixement es va accelerar a les principals economies de la zona de l’euro: a Alemanya, fins al 2,1% interanual; a França, fins a l’1,7% interanual, i, a Itàlia, fins a l’1,5%. A les tres economies, destaca el vigor de la demanda domèstica, tot i que amb menys solidesa en el cas d’Itàlia, vulnerable encara a riscos bancaris i polítics. Fora de la zona de l’euro, a l’Europa de l’Est, destaca Polònia, amb un avanç del 4,4% interanual. Així mateix, es confirma la lleugera desacceleració econòmica del Regne Unit, amb un creixement de l’1,7%, que comença a reflectir l’impacte negatiu del brexit sobre l’activitat.

Els indicadors d’activitat mostren que la bona marxa de l’economia continua en el 3T. L’índex de sentiment empresarial compost (PMI) per al conjunt de la zona de l’euro es va situar en els 55,8 punts a l’agost i va mantenir, així, la fermesa mostrada durant la primera meitat de l’any (mitjana de 56,1). Per la seva banda, l’índex de sentiment econòmic (ESI) va augmentar fins als 111,9 punts a l’agost, nivell màxim dels 10 últims anys. Les dades de producció industrial de la zona de l’euro del juny van ser una mica més febles que les del mes anterior, amb una caiguda del 0,6% intermensual, però el quadre global d’indicadors suggereix que l’economia de la zona de l’euro mantindrà un bon ritme de creixement en el 3T.

El consum continua sent un important pilar del creixement de la zona de l’euro. Una mostra d’això és l’evolució positiva de les vendes al detall, que van augmentar el 3,1% interanual al juny, 0,7 p. p. per damunt del mateix registre del mes anterior. Així mateix, l’índex de confiança del consumidor per al conjunt de la zona de l’euro va assolir els –1,5 punts al juny, el registre més alt des del maig del 2007. En els propers mesos, esperem que continuï el bon to del consum privat, afavorit per l’entorn de baixos tipus d’interès i per unes millores continuades del mercat laboral.

El bon to de l’economia es reflecteix al mercat de treball. La taxa d’atur de la zona de l’euro es va situar en el 9,1% al juliol, 2 p. p. per sota del nivell de dos anys abans. La millora és generalitzada entre països, malgrat que amb graus diversos i partint de nivells molt diferents. Alemanya, França i Itàlia van reduir la taxa d’atur en gairebé 1 p. p. en aquests dos últims anys. Espanya i Portugal, per la seva banda, van reduir la taxa d’atur en el mateix període en més de 5 i 3 p. p., respectivament, i van mostrar una recuperació molt intensa del mercat laboral. En aquest sentit, cal esmentar el cas de Portugal, que va reduir la taxa d’atur fins al 9,1% al juliol, el mateix nivell que el conjunt de la zona de l’euro.

La inflació manté una senda de normalització molt gradual. A l’agost, la inflació general de la zona de l’euro, mesurada per l’índex de preus al consum harmonitzat (IPCH), es va situar en l’1,5%, 0,2 p. p. per damunt del registre del mes anterior, a causa d’una major contribució del component energètic i dels serveis. Per la seva banda, la inflació subjacent, que exclou els components volàtils (energia i aliments no processats), es va mantenir en l’1,3%, el mateix registre que el mes anterior. Esperem que, en els propers mesos, la inflació subjacent, més indicativa de les tendències inflacionistes a mitjà termini, mantingui la senda de recuperació gradual, gràcies al creixement de l’activitat i a les millores al mercat laboral.

CONTINUA LA RECUPERACIÓ ECONÒMICA
DE PORTUGAL

El creixement del PIB de Portugal en el 2T va ser del 2,9% interanual, el ritme de creixement més elevat dels 15 últims anys i clarament superior a l’experimentat des de l’inici de la recuperació (el +1,3% de mitjana entre el 4T 2013 i el 4T 2016). Tot i que el creixement es va desaccelerar en termes intertrimestrals fins al 0,3%, això va succeir després de diversos trimes­tres excepcionalment bons. La contribució de la demanda interna al creixement interanual del PIB en el 2T es va situar en els 2,9 p. p., amb el suport de l’avanç del consum (el 2,1%
inter­anual) i de la forta recuperació de la inversió (el 10,3% inter­anual). El consum públic, per la seva banda, va recular el 0,9% interanual. La demanda externa, al seu torn, va contribuir en 0,1 p. p. al creixement interanual del PIB, a causa d’un avanç una mica inferior de les exportacions (el 8,2% interanual) i de les importacions (el 7,5% interanual). De cara als propers trimestres, el creixement continuarà tenint el suport de la demanda interna, que gaudeix de més solidesa, gràcies, en part, a la recuperació gradual del mercat laboral i de la confiança empresarial. La demanda externa també hauria de contri­buir positivament al creixement, ja que les exportacions es beneficiaran d’un entorn exterior més favorable, en particular, de la zona de l’euro.

El bon to de l’activitat prossegueix en el 3T. L’indicador coincident d’activitat del Banc de Portugal, que resumeix l’evolució dels indicadors d’alta freqüència del país, mostra una tendència clara a l’alça des del 4T 2016 i, al juliol, va avançar el 3,6% interanual. Aquesta millora clara anticipa que la bona dinàmica de l’activitat es mantindrà en la segona meitat de l’any. Per la seva banda, també al juliol, l’indicador coincident del consum del Banc de Portugal va avançar el 2,6% interanual, i les vendes al detall (excloent les vendes d’automòbils) van registrar un avanç interanual del 3,8%. Els dos indicadors mostren que el bon comportament del consum privat observat en els últims trimestres es manté en el 3T.

El turisme, un element clau en la millora del sector exterior portuguès. El bon moment que viu el turisme global es mostra amb espectacular força a Portugal. Els turistes estrangers van fer més de 40 milions de pernoctacions en establiments hotelers al juliol (acumulat de 12 mesos), un augment de l’11,1% interanual en relació amb el registre de l’any anterior i un rècord de pernoctacions registrades. La majoria de visitants procedeixen del Regne Unit (el 22,9% el 2016), d’Alemanya (el 13,9%), de França (10,6%) i d’Espanya (el 10,3%). Així, el sector turístic guanya pes en el conjunt de l’economia portuguesa: el 2016, va representar el 6,9% del PIB (+0,5 p. p. en relació amb l’any anterior) i té un paper protagonista en la millora del superàvit de la balança de serveis (els ingressos turístics van augmentar el 21% del gener al juliol del 2017 en relació amb el mateix període de l’any anterior).

 

Compartir: