Compartir: 
També disponible:
Informe mensual - Conjuntura
To globalment constructiu als principals mercats financers internacionalsTo globalment constructiu als principals mercats financers internacionalsTo globalment constructiu als principals mercats financers internacionalsTo globalment constructiu als principals mercats financers internacionalsTo globalment constructiu als principals mercats financers internacionalsTo globalment constructiu als principals mercats financers internacionalsTo globalment constructiu als principals mercats financers internacionalsTo globalment constructiu als principals mercats financers internacionalsTo globalment constructiu als principals mercats financers internacionals

Després d’un estiu relativament plàcid, els mercats internacionals adopten un to constructiu, en particular al bloc desenvolupat. Si l’estiu va estar marcat per una relativa estabilitat o, fins i tot, per una tendència a la baixa en el cas de les borses europees, al setembre, els actius de renda variable van adoptar un to més ferm i els tipus a llarg termini van experimentar repunts moderats. La continuïtat de la fermesa de l’activitat econòmica va ser un dels principals factors de suport d’aquestes tendències positives, en particular a Europa i al bloc emergent. Així i tot, els repunts d’aversió al risc recurrents recorden que l’entorn financer global és sensible a diversos focus d’incertesa.

El risc geopolític torna al centre de l’escenari. Malgrat que, en general, la volatilitat s’ha mantingut en cotes històricament molt baixes, els principals actius financers es van mostrar relativament sensibles als repunts de tensió a causa de l’escalada (ara com ara, principalment verbal) en el conflicte que oposa els EUA i Corea del Nord, en especial als actius emergents. Així i tot, aquest risc té, fins ara, un abast temporal i limitat. Pel que fa als altres focus de risc, les preocupacions pels elevats nivells de la renda variable als EUA es mantenen presents i els dubtes sobre la salut de l’economia nord-americana persisteixen, tot i que s’han moderat lleugerament, gràcies a la solidesa de les dades d’activitat més recents. D’altra banda, sembla que ha disminuït el risc sobre la capacitat de l’OPEP d’equilibrar el mercat de petroli, si més no a mitjà termini, davant el fort compromís de la gran majoria dels països de l’organització (vegeu l’últim paràgraf de l’article per a més detalls).

El BCE mostra confiança en l’activitat de la zona de l’euro i comença a analitzar les diferents opcions en l’estratègia de sortida del programa de compra de bons (QE). Tal com s’esperava, el BCE no va reajustar els paràmetres de la política monetària ni va modificar l’orientació futura en la reunió del setembre. No obstant això, el Consell de Govern (CG) de l’entitat va apreciar positivament la millora de l’escenari macroeconòmic, tot i que va esmentar que l’apreciació de l’euro és una font d’incertesa i de risc per a les seves previsions de creixement i d’inflació. Com s’havia anunciat en la reunió anterior, el CG també va indicar que havia començat a valorar els possibles canvis que podria introduir en el QE. Segons ha indicat Draghi, s’espera que les decisions es prenguin en la propera reunió, que tindrà lloc al final d’octubre. Com de costum, Draghi va emfatitzar que l’estratègia del BCE estarà fonamentada en la paciència, la persistència i la prudència.

La Fed anuncia l’inici del procés de reducció del seu balanç per a l’octubre. Com s’anticipava, el Comitè Federal de Mercat Obert (FOMC, per les sigles en anglès) va oficialitzar la intenció de reduir la dimensió del seu balanç a partir de l’octubre. En concret, segons els detalls anunciats en la reunió del juny, es deixaran d’invertir 6.000 milions de dòlars de deute públic i 4.000 de deute i de bons de titulització hipotecària, abans d’intensificar la reducció del balanç en els propers trimestres. Aquest anunci, àmpliament anticipat per la gran majoria d’analistes i d’inversors, no va oferir moviments de gran envergadura als mercats financers internacionals. Finalment, pel que fa al tipus de referència objectiu (fed funds target), la Fed no va introduir canvis durant aquesta reunió, però va deixar la porta oberta a una nova pujada de tipus d’interès al desembre, d’acord amb el manteniment de la seva valoració positiva de l’evolució de l’entorn macroeconòmic i amb el seu escenari de normalització gradual de la política monetària.

La rendibilitat a llarg termini de la renda fixa sobirana repunta al bloc desenvolupat i les primes de risc es mouen a Europa. Malgrat un inici de mes marcat per nous descensos, les rendibilitats dels principals bons sobirans del bloc desenvolupat van acabar el mes de setembre a l’alça. Tot i que semblava que aquesta tendència es frenava amb el repunt de nerviosisme propiciat per les tensions geopolítiques, l’anunci de la reforma fiscal als EUA i l’increment de les expectatives de pujada de tipus al desembre als EUA van ser els principals elements que van contribuir a reforçar l’augment de les rendibilitats a llarg termini en els últims dies del mes. En concret, la rendibilitat del bo sobirà nord-americà a 10 anys va superar el 2,3% (des del 2,1% del final de l’agost), i, a Europa, la rendibilitat del bund es va acostar al 0,5%. Pel que fa als moviments de les primes de risc a Europa, els països de la Península Ibèrica van patir els canvis més significatius. D’una banda, la prima de risc espanyola, que va tornar a nivells més semblats als observats al començament de l’estiu, va acabar de nou el mes prop dels 120 punts. De l’altra, la prima de risc de Portugal es va reduir de forma significativa des dels 240-250 p. b. fins a estabilitzar-se al voltant dels 200 punts després de la millora del rating sobirà per part de l’agència de qualificació Standard & Poor’s.

Les principals borses mantenen un ritme constructiu, tot i que romanen sensibles als riscos geopolítics, en particular al bloc emergent. Els actius de renda variable van mostrar un bon funcionament en les primeres setmanes del mes. Les borses europees i nord-americanes van créixer a un ritme ferm i van assolir nous màxims històrics en el cas de les últimes, la qual cosa persisteix com una font de preocupació que cada mes adquireix més importància. Al final del mes, els anuncis dels detalls de la tan esperada reforma fiscal de Donald Trump, que preveu, entre altres coses, una reducció del tipus impositiu de les empreses des de l’actual 35% fins al 20%, van servir de catalitzador per impulsar de nou la renda variable al bloc desenvolupat i, en particular, als EUA. Al bloc emergent, les borses es van beneficiar de la millora del quadre macroeconòmic amb pujades sostingudes durant la major part del mes, però la reaparició de tensions amb Corea del Nord va tornar a generar correccions notables. A més a més, aquesta vegada, aquests descensos també van ser lleugerament amplificats per les majors expectatives de pujada de tipus als EUA. Així i tot, aquest repunt de nerviosisme als mercats emergents hauria de ser temporal.

Al mercat canviari, el dòlar corregeix una part de la devaluació iniciada al començament d’enguany. Després de la forta depreciació experimentada des de l’inici d’enguany, el tram final de l’estiu va estar marcat per una relativa estabilització del dòlar. No obstant això, en els últims dies del mes de setembre, la divisa nord-americana va repuntar amb força i va corregir una part de la seva depreciació. La major expectativa d’una nova pujada de tipus als EUA al desembre i els anuncis del nou pla fiscal de Donald Trump són els principals elements que van contribuir a reforçar el dòlar enfront de la majoria de les divises. En concret, l’euro es va situar per sota dels 1,18 dòlars després de superar de forma momentània els 1,20 dòlars. La fortalesa del dòlar a nivell internacional també va impactar sobre les principals divises emergents, que van recular en l’última setmana del mes enfront de la moneda nord-americana.

El preu del petroli repunta amb força. El preu del barril Brent va augmentar gairebé el 10% al setembre, es va acostar als 60 dòlars i va assolir el nivell més elevat des de mitjan 2015. Una part d’aquest increment és deguda a factors d’oferta. D’una banda, el fort compromís per part de la gran majoria dels països de l’OPEP va consolidar la recuperació del preu del cru. De l’altra, després del referèndum al Kurdistan, les amenaces per part de Turquia de bloquejar les exportacions de la regió també van contribuir a aquest repunt, tot i que aquest factor hauria de tenir un impacte temporal. El major creixement de la demanda observat recentment també va contribuir a equilibrar el mercat del petroli i, per tant, va donar suport a la pujada del preu. Aquest augment pronunciat del preu del cru va tenir lloc malgrat el rebot dels inventaris als EUA, que obeeix, principalment, als impactes dels esdeveniments meteorològics del final de l’estiu, i les seves conseqüències haurien de ser temporals i limitades. La sostenibilitat d’aquest repunt dependrà del manteniment del compliment de l’acord assolit fa uns mesos entre els països de l’OPEP, així com d’una possible extensió d’aquest acord més enllà del març del 2018, la qual cosa és probable que passi si l’oferta mostra senyals d’enfortiment. Així i tot, la incertesa es manté elevada al mercat del petroli, en especial a causa dels dubtes sobre l’evolució de l’oferta.

Compartir: