Compartir: 
També disponible:
Informe mensual - Focus

El dinamisme de les importacions en l'etapa actual de recuperació ha qüestionat la capacitat de mantenir el compte corrent en superàvit. Una correcció sostenible del desequilibri exterior s'hauria de basar en un model productiu que, a més de comptar amb una base exportadora més àmplia i competitiva, també depengués menys de les importacions. En aquest Focus, s'analitza el comportament de les importacions des que es va iniciar la recuperació, en el 3T 2013, per constatar que, pel que sembla, l'eco­­no­­mia espanyola ha canalitzat el camí cap a aquesta trans­­formació.

Una primera estratègia per valorar el creixement de les importacions és relacionar-lo amb l'evolució dels diferents sectors que impulsen el creixement. Així, si els sectors que precisen de més inputs importats per poder elaborar els seus productes són els que impulsen la millora de l'ac­­ti­­vitat econòmica, serà normal que les importacions també creixin amb força. Això és, precisament, el que està suc­­ceint: la recuperació és més vigorosa en les branques d'ac­­tivitat que presenten un major contingut importador.1 La indústria, que és el sector amb el contingut importador més elevat (el 38,2%), va registrar el major creixement acumulat del valor afegit entre el 2T 2013 (inici de la recuperació) i el 2T 2015 (dada més recent). Una valoració similar es pot fer analitzant el creixement des de l'òptica de la demanda. Els components que es recuperen a un ritme més intens són el consum privat, en especial de béns duradors, i la inversió, precisament els components amb més intensitat importadora (el 29,0% i el 35,8%, respec­­tivament).

De tota manera, cal tenir en compte que, molt probablement, això no reflecteix un canvi estructural de l'economia cap als sectors amb més contingut importador. La indústria, pel costat de l'oferta, i la inversió i el consum de béns duradors, pel de la demanda, tendeixen a fluctuar molt al llarg del cicle econòmic: cauen més durant les recessions i creixen més durant la fase expansiva del cicle. De fet, el pes de la indústria i de la inversió presenta una tendència secular a la baixa als països desenvolupats, la qual cosa hauria d'afavorir una menor dependència de les importacions a llarg termini.

Per determinar millor si la tendència de fons de l'economia espanyola és a reduir la dependència de les importacions, és necessari calcular el contingut importador de les diferents partides del PIB al llarg del temps. Desafortunadament, les dades disponibles no tenen la freqüència necessària. De fet, les estimacions més recents del contin­­gut im­­portador dels principals components de demanda del PIB corresponen al 2005.2 De tota manera, un exercici senzill és molt il·lustratiu. Prenent com a referència el contingut importador estimat el 2005, es pot extrapolar l'evo­­lu­­ció de les importacions en funció del creixement observat en els diferents components de demanda del PIB. Així, si el creixement predit de les importacions és superior a l'ob­­ser­­vat, es pot concloure que s'ha reduït el contingut im­­por­­tador. Aquest és precisament el resultat obtingut. Per tant, quan es té en compte el creixement dels components del PIB i el contingut importador estimat el 2005, el fort creixement de les importacions observat durant els últims anys queda matisat. Per exemple, les importacions haurien d'haver crescut el 7,6% interanual en el 2T 2015 si la in­­tensitat importadora s'hagués mantingut constant des del 2005 i, en realitat, van créixer el 6,8%.

Dues reflexions sobre el resultat obtingut. Primer, una part de la diferència entre l'evolució observada de les importacions i la predita en funció de l'evolució dels components del PIB i del seu contingut importador respon a la caiguda del preu del petroli, que ha provocat que el creixement de les importacions sigui més moderat en termes nominals. De tota manera, abans que el preu del petroli comencés a baixar, el creixement de les importacions ja era inferior al predit. Això reforça la idea que es produeix un canvi estructural cap a una menor dependència de les importacions. Segon, atès que les branques d'activitat que més creixen són les que presenten un major contingut importador, caldria esperar que el creixement de les importacions observat fos superior al predit, i no inferior. Aquest segon factor, per tant, també reforça la idea del canvi cap a un patró de creixement menys depenent de les importacions.3

En definitiva, l'evidència no és directa, i, per tant, cal una anàlisi més detallada per arribar a conclusions fermes. Però l'exercici dut a terme fa pensar que els gua­­nys de competitivitat obtinguts durant els últims anys ajuden a construir un model de creixement menys depenent de les importacions. Si es continua avançant en la mateixa di­­rec­­­­ció, l'economia espanyola serà capaç de créi­­xer a rit­­mes elevats sense generar desequilibris ex­­terns.

1. El contingut importador és la proporció del valor de la producció que correspon a consums intermedis importats.

2. Vegeu «El contenido importador de las ramas de actividad en España», Boletín Económico, febrer 2012, Banc d'Espanya,

3. L'evolució teòrica de les importacions en funció de la intensitat importadora estimada el 2005 es du a terme amb un nivell de desagregació per components de demanda limitat. Atès l'efecte composició comentat, si es pogués desenvolupar aquest exercici amb més detall, el creixement predit de les importacions seria superior.

Compartir: