Compartir: 

En un entorn d'estabilitat macroeconòmica, Mèxic ha emprès un programa de reformes estructurals que serà clau per impulsar el creixement potencial del país. La majoria d'analistes consideren que aquest potencial podria passar del 3,5% actual al 5%-6% si la bateria de reformes s'implementa per complet.

El consens polític necessari per materialitzar aquest ambiciós programa es va formalitzar, al final del 2012, amb la signatura del «Pacte per Mèxic» per part del PRI, el PAN i el PRD (els tres partits polítics que constitueixen el 86% de la cambra dels diputats). Les principals línies de reformes incloses en el Pacte són: la laboral, l'educativa, la del sector de les telecomunicacions, la financera, l'energètica i la fiscal. Les tres primeres ja han estat aprovades pel Congrés, la financera està en marxa, i s'espera que les propostes sobre la fiscal i l'energètica es presentin durant la segona meitat d'enguany (vegeu la taula resum de les reformes).

La reforma laboral, la primera que va ser aprovada i que es troba ja en fase d'implementació, va posar fi a 40 anys d'immobilisme en les estructures laborals i va introduir mesures que reforcen el vincle entre productivitat i salari i noves formes de contractació que permeten relacions a més curt termini i redueixen el cost d'acomiadament. Tot plegat amb l'objectiu de dotar el mercat de treball de més flexibilitat.

Pel que fa a la reforma educativa, la principal modificació consisteix en l'establiment d'un sistema meritocràtic per accedir a la feina de mestre i en l'eliminació de la pràctica habitual d'heretar o, fins i tot, de vendre aquests llocs de treball. Sens dubte, un sistema d'incentius millor és essencial per impulsar la qualitat educativa i, en última instància, el creixement econòmic a llarg termini. Per la seva banda, la reforma del sector de les telecomunicacions pretén fomentar la competència, amb la finalitat principal de reduir uns preus que s'estima que són massa elevats. Entre d'altres actuacions, inclou la liberalització de la inversió estrangera en el sector.

Dinamitzar i abaratir el crèdit, en especial per a les pimes, és l'objectiu central de la proposta de reforma del sector financer presentada al començament de maig. A Mèxic, el crèdit bancari al sector privat no arriba al 50% dels actius del sector, enfront de xifres properes al 95% en països com Xile o Perú. Incrementar la competència, fomentar el crèdit de la banca de desenvolupament (entitats estatals) i millorar el règim de garanties són algunes de les vies d'actuació que planteja la reforma.

Finalment, durant la segona meitat del 2013, s'espera que es presentin les complexes propostes fiscal i energètica, les dues estretament relacionades per la forta dependència dels ingressos públics provinents del petroli (un terç). La majoria d'analistes atribueixen a aquestes dues reformes, juntament amb la laboral, la major part (dues terceres parts) de l'embranzida que, segons les estimacions, pot rebre el creixement potencial.

Per ser eficaces, les dues reformes pendents haurien d'abordar tres qüestions clau: (1) permetre la inversió privada mitjançant contractes amb Pemex (empresa estatal energètica), per facilitar, així, l'explotació de jaciments, com els d'aigües profundes, amb importants reserves de petroli; (2) reorganitzar l'estructura de Pemex per guanyar eficiència en els processos, i (3) disminuir la dependència petroliera dels ingressos públics, per exemple eliminant les deduccions en els impostos sobre la renda.

En definitiva, Mèxic ha fet seva la màxima que, per créixer, cal reformar. I, de moment, no ha dubtat a l'hora d'implementar-la.

Compartir: