Compartir: 
També disponible:
Informe mensual - Focus
L'aposta de l'Estat francès per reformar l'economia gal·la: un per a tots i tots per a un?L'aposta de l'Estat francès per reformar l'economia gal·la: un per a tots i tots per a un?

Al final de setembre, el Govern francès va presentar els pressupostos públics per al 2016. Els pressupostos continuen la relativa consolidació fiscal iniciada fa uns anys i preveuen un procés de recuperació gradual de l'economia gal·la, que assoliria un creixement del PIB de l'1,5% el 2016 (previsió realista però no lliure de riscos, segons l'Haut Con­­seil des Finances Publiques). També esperen portar el nivell de dèficit del 3,8% el 2015 al 3,3% el 2016, una reducció que seria conseqüència, gairebé en la seva totalitat, de la reducció del dèficit estructural, que passaria de l'1,7% el 2015 a l'1,2% el 2016, gràcies, en particular, a l'esforç en la des­­pesa. Cal destacar que aquesta reducció té lloc al ma­­teix temps que una rebaixa important de la càrrega impositiva, tant per a les empreses com per a les llars.1 A part d'a­­quest esforç en els comptes públics, el Govern gal em­­prèn altres reformes per dinamitzar l'economia. Tot seguit, passem a analitzar les més importants.

Una part considerable de l'agenda reformadora busca la recuperació de la competitivitat perduda de les empreses franceses. Per aquest motiu, s'ha introduït un crèdit fiscal i una reducció de les cotitzacions socials de les empreses: el Crédit d'impôt pour la compétitivité et l'emploi (CICE) i el Pacte de responsabilité et de solidarité, respectivament. Les dues mesures redueixen el cost empresarial del factor treball. Així mateix, el 2015, s'ha aprovat per decret la Llei Macron de liberalització de mercats per fomentar l'activitat. Aquesta llei inclou mesures en diversos àmbits, des de l'ampliació de l'obertura de comerços en diumenge i la liberalització del servei d'autocars i de diverses professions reglamentades, com el notariat, fins a una acceleració dels procediments judicials en la magistratura del treball o una reducció dels costos d'acomiadament per a les pimes.

En l'àmbit laboral, recentment s'ha anunciat que, en un futur proper, es durà a terme una reforma del mercat de treball amb l'objectiu d'augmentar-ne la flexibilitat. Està previst que el primer esborrany estigui llest al començament del 2016. La reforma busca simplificar la legislació laboral recollida en el Code du travail,2 la versió actual del qual té ara gairebé 3.000 pàgines. Així mateix, busca reformar la negociació col·lectiva per apropar-la al nivell de l'empresa i fixar més la validesa temporal dels convenis, seguint les bases del Rapport Combrexelle. Tot i que encara no hi ha esborrador, el Govern ha traçat ja tres línies vermelles: no es modificarà la setmana laboral de 35 hores, ni el salari mínim, ni els contractes laborals. Una altra reforma destacable encaminada a corregir les rigideses del mercat laboral gal és la creació d'un compte que agruparia els drets individuals d'atur, formació, etc. El seu propòsit és posar el focus en la protecció dels drets dels treballadors, i no dels llocs de treball específics, per mantenir el nivell d'em­­para dels treballadors i millorar la capacitat d'ajust del mercat laboral a les condicions econòmiques.

L'objectiu del Govern francès amb aquestes iniciatives és aconseguir una economia més flexible, més competitiva i més emprenedora. El ministre d'Economia considera que ho estan aconseguint i assenyala que «per algun motiu, entrepreneur és una paraula d'origen francès». Per bé que les reformes anunciades van en la bona direcció, tenen massa línies vermelles i el marge de millora continua sent molt ampli. La capacitat de maniobra del Govern es presenta limitada davant l'àmplia contestació social en un atapeït calendari electoral. En qualsevol cas, és imprescindible que França dinamitzi l'economia com més aviat millor i que tots els actors implicats posin fil a l'agulla.

1. Els pressupostos preveuen que, el 2016, les empreses estalviaran 13.500 milions d'euros amb el Crédit d'impôt pour la compétitivité et l'emploi (CICE) i 18.000 milions amb el Pacte de responsabilité et de solidarité. A més a més, les llars veuran reduïts els impostos sobre la renda en 5.000 milions.

2. El Code du travail inclou la legislació sobre la contractació laboral, la negociació col·lectiva i altres aspectes de l'àmbit del treball, com la seguretat, la salut, la formació, etc.

Compartir: