Compartir: 
La calma torna als mercatsLa calma torna als mercatsLa calma torna als mercatsLa calma torna als mercatsLa calma torna als mercatsLa calma torna als mercats

La volatilitat disminueix al començament de l’any. Després d’un final del 2018 marcat per les pèrdues borsàries, els primers compassos del 2019 han aportat una mica de calma als mercats financers, que han moderat la seva inquietud, gràcies a les negociacions per reconduir les tensions comercials entre els EUA i la Xina i a les mostres de més paciència per part dels principals bancs centrals. En concret, la Fed ha donat senyals de pausar la senda d’increments de tipus (si més no en els pròxims mesos, mentre avalua l’impacte de l’enduriment monetari realitzat fins avui) i el BCE ha reiterat la intenció de mantenir unes condicions financeres acomodatícies a la zona de l’euro. Així, al gener, l’estabilitat va ser la nota dominant als mercats de renda fixa, on els tipus d’interès sobirans es van mantenir en cotes moderades i, fins i tot, van flexionar una mica a la baixa, mentre que, al mercat de divises, es va produir una certa depreciació del dòlar nord-americà. D’altra banda, aquesta calma del sentiment inversor es va reflectir de forma positiva tant a les borses, on els índexs de les principals economies avançades i emergents van avançar amb fermesa, com als mercats de primeres matèries, on va destacar la recuperació del preu del petroli després de la forta caiguda del final del 2018.

Les borses comencen l’any en positiu. La millora del sentiment inversor, juntament amb la publicació d’uns beneficis empresarials del 4T 2018 raonablement positius (en especial als EUA), va empènyer a l’alça i de manera generalitzada els principals índexs borsaris internacionals al gener. Així, als EUA, l’índex S&P 500 va avançar gairebé el 8% en el conjunt del mes; en canvi, als principals parquets de la zona de l’euro, els guanys es van situar al voltant del 6% (Eurostoxx 50, +5,3%; DAX, +5,8%; CAC, +5,5%; Ibex 35, +6,1%, i PSI 20, +8,4%). Les borses de les economies emergents també van registrar avanços importants (índex MSCI per al conjunt del bloc, +8,7%), en especial a l’Amèrica Llatina (índex MSCI de l’Amèrica Llatina, +14,9%), on va destacar l’auge de la borsa del Brasil (índex Bovespa, +10,8%), i a les economies asiàtiques (índex MSCI de l’Àsia emergent, +7,3%).

El BCE mantindrà unes condicions financeres acomodatícies. Després de finalitzar les compres netes d’actius al desembre, el BCE va mantenir inalterats els paràmetres de la política monetària en la primera reunió de l’any i la va centrar en l’avaluació de l’estat del cicle econòmic de la zona de l’euro. Davant la persistència d’incerteses relacionades amb les tensions geopolítiques globals, les vulnerabilitats en algunes economies emergents i els repunts de volatilitat financera, el BCE va assenyalar que el mapa de riscos ha empitjorat i ha passat de considerar-lo «equilibrat» a «esbiaixat a la baixa». A més a més, el BCE també es va mostrar caut davant uns últims indicadors d’activitat més febles del que s’esperava. Malgrat que Draghi va reiterar que la probabilitat de recessió és baixa i que les perspectives, a mitjà termini, continuen tenint el suport de la solidesa de la demanda domèstica, també va assenyalar que és probable que, a curt termini, el creixement es mostri menys dinàmic. Atesa aquesta valoració de l’escenari, doncs, el BCE va reiterar la intenció de mantenir un entorn financer acomodatici mitjançant uns tipus d’interès oficials fixos en els nivells actuals i la reinversió, durant un període llarg de temps, dels actius en balanç que vagin vencent.

La Fed pausa les pujades de tipus. En la primera reunió del 2019, la Fed va mantenir els tipus d’interès en el rang 2,25%-2,50%, amb una decisió àmpliament esperada després d’haver augmentat ja els tipus en 25 p. b. al desembre. No obstant això, la reunió no va ser de transició, i la Fed va enviar missatges importants de cara a l’evolució futura de la política monetària. En concret, tot i que va presentar una valoració positiva de l’escenari macroeconòmic, la Fed va posar més èmfasi en els factors de risc a la baixa (com la desacceleració del creixement global, les tensions geopolítiques o l’enduriment de les condicions financeres), que generen incertesa sobre el funcionament de l’economia en els propers trimestres. Així, la Fed va afirmar que es mostrarà pacient amb l’evolució futura dels tipus d’interès i va deixar d’assenyalar de forma explícita l’expectativa de nous increments.

Els tipus d’interès continuen continguts i les divises emergents es recuperen. Els missatges de paciència dels bancs centrals van marcar les dinàmiques dels mercats de renda fixa al gener, i els tipus d’interès, tant del deute sobirà com del corporatiu, es van mantenir estables o, fins i tot, van flexionar a la baixa. En concret, als EUA, els tipus d’interès sobirans a 10 anys van fluctuar al voltant del 2,70% (més a la vora dels nivells del final del 2017 que dels màxims del 2018, quan van arribar a superar el 3,20%), mentre que, a la zona de l’euro, les primes de risc perifèriques van disminuir i el tipus d’interès sobirà a 10 anys d’Alemanya es va situar per sota del 0,20%. Per la seva banda, els mercats de divises també van recollir els missatges dels bancs centrals, i els senyals de pausa de la Fed es van traduir en una apreciació moderada de les principals divises emergents en relació amb el dòlar nord-americà. En canvi, l’euro es va mantenir relativament estable al voltant dels 1,14 dòlars i la lliura esterlina va fluctuar al so de les votacions del Parlament britànic sobre el brexit (amb tendència a enfortir-se en relació amb les principals divises).

El petroli s’estabilitza. Després de desplomar-se més del 40% en l’últim trimestre del 2018 (dels gairebé 85 dòlars per barril del setembre als 50 dòlars a mitjan desembre), al gener, el preu del barril de Brent va iniciar una senda de recuperació fins als 60 dòlars. L’alça del preu va rebre el suport de la posada en marxa de les noves retallades a la producció de cru que l’OPEP i els seus socis van anunciar al començament de desembre i de la millora del sentiment inversor, que també va empènyer a l’alça els preus d’altres primeres matèries, com el coure, altres metalls industrials o els productes agrícoles.

Compartir: