Compartir: 
La demanda domèstica impulsa l'avanç de la zona de l'euroLa demanda domèstica impulsa l'avanç de la zona de l'euroLa demanda domèstica impulsa l'avanç de la zona de l'euroLa demanda domèstica impulsa l'avanç de la zona de l'euroLa demanda domèstica impulsa l'avanç de la zona de l'euroLa demanda domèstica impulsa l'avanç de la zona de l'euroLa demanda domèstica impulsa l'avanç de la zona de l'euroLa demanda domèstica impulsa l'avanç de la zona de l'euroLa demanda domèstica impulsa l'avanç de la zona de l'euro

La recuperació prossegueix amb un avanç moderat però sostingut. El ritme d'expansió de l'economia de la zona de l'euro es manté, amb el suport del bon comportament de la demanda domèstica. Malgrat que el BCE va assenyalar l'augment dels riscos exteriors en la decisió d'ampliar el QE, les perspectives per a l'economia europea són positives i avancen segons el que s'esperava. Així ho indiquen les previsions del BCE, que amb prou feines va variar l'escenari de creixement i d'inflació al desembre. D'aquesta manera, espera que l'avanç de l'economia passi de l'1,5% el 2015 a l'1,9% el 2017. La feblesa de la inflació el 2015 és deguda, en gran part, a la caiguda dels preus del component energètic, un factor que deixarà d'actuar a mitjà termini. En els pròxims mesos, esperem que l'economia es beneficiï encara del baix preu del petroli, així com de la política monetària acomodatícia, d'un tipus de canvi favorable per a les exportacions i d'una menor consolidació fiscal. No obstant això, són factors conjunturals, i, per tant, és necessari continuar aprofundint en les reformes estructurals, tant a cada país com al conjunt de la zona de l'euro (unió econòmica, fiscal, bancària i política), que puguin garantir el creixement sostingut a llarg termini.

La demanda interna va continuar impulsant l'economia en el 3T. El PIB va mantenir un creixement interanual de l'1,6% en el 3T, malgrat la contribució negativa de la demanda externa. Rere el bon comportament de la demanda interna hi ha l'avanç del consum, tant públic com privat. Per països, observem una dicotomia similar entre el comportament de la demanda externa i interna. El consum agregat (privat i públic) va millorar el creixement interanual a Alemanya (2,3%), a Espanya (3,3%) i a Itàlia (0,9%), mentre que es va desaccelerar lleugerament a França (1,4%). Per la seva banda, l'avanç de la inversió es va desaccelerar a la zona de l'euro (2,2%), tot i que es va continuar accelerant a Alemanya (2,2%), a Espanya (6,5%) i a Itàlia (0,9%) i va deixar de llastar el creixement a França (0,0%). La demanda externa va sostreure al creixement interanual, tot i que va ser a causa d'un major augment de les importacions (les exportacions van continuar creixent), conseqüència natural de la dinàmica positiva de la demanda domèstica, que, clarament, pot ser considerada el motor de la recuperació.

L'activitat continua creixent en el 4T. Les dades disponibles en el 4T indiquen que l'expansió de l'economia prossegueix en l'últim trimestre de l'any. Els índexs PMI continuen en màxims des del maig del 2011, visiblement en zona expansiva (per damunt dels 50 punts), i tant per a l'índex compost com per als índexs de manufactures i de serveis, la qual cosa apunta a una expansió generalitzada de l'activitat. A més a més, la producció industrial va tornar a accelerar l'expansió interanual a l'octubre (1,9%), després de la lleugera desacceleració del se­­tembre. Per països, destaca Alemanya, on els índexs d'activitat PMI i IFO continuen indicant una acceleració de l'activitat en el 4T. No obstant això, sembla que França experimenta una expansió de l'activitat més feble, amb un índex d'activitat PMI del desembre (50,3) inferior al dels mesos anteriors i proper a l'estancament.

El consum manté l'avanç. L'evolució dels indicadors de demanda en el 4T també és positiva. La confiança del consumidor va millorar al novembre i al desembre i s'apropa al final de l'any amb uns valors semblants als de l'estiu. L'última dada de les vendes al detall ens indica que van continuar creixent a l'octubre, al voltant del 2,5%, de manera que la taxa interanual es va situar en línia amb la mitjana de l'any. Un altre indicador que reflecteix el bon pols del consum, la matriculació d'auto­­mò­­bils, va créixer l'11% interanual al novembre i continua re­­gistrant màxims no vistos des del 2010. La producció industrial de béns de capital es va accelerar a l'octubre, amb una taxa de variació interanual del 3,4%. En conjunt, aquests indicadors evi­­dencien, nítidament, el dinamisme de la recuperació, també pel costat de la demanda.

La millora de l'activitat estimula la creació d'ocupació. La zona de l'euro va continuar creant ocupació neta en el 3T, amb un augment interanual de l'1,1% i de manera generalitzada als principals països. Destaquen les elevades taxes de creació d'ocupació d'Espanya, properes al 3% interanual durant els tres primers trimestres de l'any. Itàlia també va experimentar un augment de la creació d'ocupació, fins al 0,85% en el 3T. A més a més, la taxa d'atur de la zona de l'euro es va reduir a l'octubre fins al 10,7%, 0,8 p. p. per sota de la dada del setembre, tot i que les diferències entre països continuen sent importants. Al conjunt de la zona de l'euro, els costos laborals per hora treballada van reduir la taxa de creixement interanual fins a l'1,1% en el 3T, gràcies, principalment, al component dels salaris. Entre els principals països, destaca l'augment dels costos laborals a Alema­­nya (2,4%) i la contenció a Espanya (0,3%) i a Itàlia (–0,4%). Ateses les condicions del mercat laboral, l'augment a Alemanya no és preocupant; en canvi, la dada de França (un increment interanual dels costos laborals de l'1,1%) és més negativa, atès l'elevat nivell de capacitat productiva laboral no utilitzada. En conjunt, aquestes xifres mostren una dinàmica clarament positiva al mercat laboral europeu.

La inflació es manté estable. La variació dels preus es manté estable malgrat les davallades constants del component energètic, com ho mostra la dada del novembre de la inflació general, del 0,2% interanual, amb prou feines 1 dècima per damunt de la dada d'octubre. L'avanç dels preus dels serveis i dels béns industrials va mantenir la inflació subjacent en cotes significativament més elevades, amb un valor interanual del 0,9% al novembre. Les millores sostingudes de la demanda domèstica i del mercat laboral comportaran un augment de la inflació subjacent el 2016, com ho mostren les nostres previsions i les del BCE. Aquests factors també reforçaran la inflació general, malgrat que el seu comportament dependrà, en gran part, de l'evolució del preu del petroli.

El comerç intraeuropeu compensa la desacceleració de la demanda exterior. L'embranzida de la demanda domèstica minimitza els efectes de la feblesa de la demanda exterior. En aquest sentit, a l'octubre, es va produir una pausa en la desacceleració interanual de les exportacions de la zona de l'euro (1,5%), gràcies a l'augment de les exportacions intraeuropees (3,6%). Això mostra que la recuperació de la zona de l'euro respon a la fortalesa de la demanda domèstica, que permet pal·liar els efectes de la desacceleració als emergents. Per països, les exportacions intraeuropees van avançar en termes interanuals a bon ritme a Alemanya (6,4%), a Espanya (8,9%) i a Itàlia (2,3%), mentre que les exportacions cap a fora de la UE es van contreure (–4,4% a Alemanya, –3,6% a Espanya i –2,1% a Itàlia). França va mostrar el comportament oposat, amb una variació interanual de les exportacions intraeuropees del –0,7% i un augment de les exportacions cap a fora de la UE del 3,6%. Així, les exportacions totals van continuar creixent a l'octubre a Alemanya (1,7%), a Espanya (4,3%), a França (1%) i a Itàlia (0,3%).

Continua millorant l'accés al crèdit per a les empreses. Les pimes segueixen la tendència de les grans empreses en la recuperació. Segons les últimes dades de l'enquesta sobre l'accés al finançament de les empreses a la zona de l'euro (SAFE, per les sigles en anglès), les pimes milloren els registres en termes de beneficis i, entre l'abril i el setembre del 2015, només l'1% va in­­dicar beneficis més baixos, comparat amb el 10% entre l'oc­­tubre i el març del 2014. A més a més, per primera vegada des del 2009, les pimes perceben que l'oferta de crèdit és suficient per satisfer les necessitats de finançament. En concret, continua augmentant el percentatge d'empreses petites i mitjanes que perceben una major disponibilitat de crèdit. Això mostra la millora en les condicions creditícies durant la implementació del QE i emfatitza la bona dinàmica de la recuperació.

La incertesa política plana sobre la recuperació a Portugal. La bona dinàmica de l'activitat s'ha enterbolit en els últims mesos. L'economia lusitana va continuar creixent en el 3T en relació amb l'any anterior (1,4% interanual), però es va estancar en relació amb el 2T (0,0% intertrimestral). Per components, en termes intertrimestrals, el consum públic i la inversió van disminuir i van ser compensats pel consum privat i pel sector exterior. No obstant això, la contribució positiva del sector exterior amaga una reducció de l'activitat, ja que respon a una major caiguda de les importacions (–3,0%) que de les exportacions (–2,1%). Aquestes dades s'emmarquen en un context d'incer­­te­­sa política, amb un parlament fragmentat després de les eleccions del 4 d'octubre, que, finalment, ha dut el Govern a una coa­­lició dels socialistes, del Partit Comunista i del Bloc d'Es­­que­­r­­­­­­res. Hi ha dubtes sobre la voluntat reformadora del nou Executiu, i les eleccions presidencials del 24 de gener seran la següent prova política. Però l'elevat nivell de deute públic (129% del PIB) i una taxa d'atur del 12,4% evidencien la necessitat que el país continuï implementant reformes. A més a més, els estrets vincles amb el Brasil i amb Angola, que han estat una font de creixement en els últims anys, poden ser ara un factor de risc per la recessió que experimenten aquests països.

Compartir: