Compartir: 

Malgrat les turbulències financeres, l'expansió de les economies avançades segueix el seu curs. Al juliol i a l'agost, la situació econòmica ha tendit a moure's d'acord amb el que s'esperava a la majoria de països avançats, però no als emergents. Els dubtes que afecten el principal emergent, la Xina, són precisament un dels factors subjacents als recents episodis de volatilitat als mercats financers. Així, la publicació d'indicadors d'activitat que confirmen una pèr­­dua de pols econòmic més intensa del que s'havia previst ha conduït les autoritats xineses a devaluar el iuan. Aques­­ta decisió, lluny de tranquil·litzar els inversors, ha in­­ten­­sificat els seus dubtes sobre l'autèntic estat de l'eco­­no­­mia, la qual cosa, al seu torn, ha provocat diferents episodis de volatilitat que han afectat les borses, les divises emergents i les primeres matèries. Després d'aquests episodis, l'escenari final ha estat una correcció força generalitzada dels actius de risc. Per exemple, a l'agost, la borsa nord-ame­­ricana va cedir el 6,3% i l'Eurostoxx 50 europeu, el 9,2%, caigudes, en tot cas, inferiors a les correccions de la borsa de Xangai (–12,5%) o del petroli (–14,9%). El fet que les re­­cessions de Rússia i del Brasil hagin empitjorat ha ampliat la desconfiança cap als emergents en conjunt.

Amb l'atenció centrada en la Reserva Federal, els EUA creixen sense gaires tensions de preus. El front estrictament macroeconòmic s'ha mogut per coordenades ja conegudes: després d'un 1T atípicament feble, en el 2T, el PIB va créixer un considerable 0,9% intertrimestral, gràcies al dinamisme del consum i de les exportacions. Així mateix, les dades d'activitat suggereixen que el principi del 3T també ha estat expansiu. La recuperació es consolida sense que l'IPC registri tensions apreciables (fins i tot, el creixement dels salaris és contingut, malgrat el robust avanç de la creació d'ocupació en els últims mesos). En aquest context, la principal incertesa a curt termini està vinculada al moment en què la Reserva Federal començarà a apujar el tipus de referència. La volatilitat financera global és un factor al qual la Fed podria ser sensible, per bé que la solidesa de la recuperació justificaria l'inici de la normalització de tipus. Pel que fa al Japó, malgrat que el PIB del 2T va quedar per sota del que s'esperava, a causa de la feblesa del consum i de la reculada exportadora, per la caiguda de la demanda xinesa, la revisió a l'alça del 1T i l'evolució dels indicadors més recents fan esperar un segon semestre amb més creixement.

A Europa, el principal focus d'incertesa, Grècia, es conté, però no s'apaga. A la zona de l'euro, l'economia consolida la tendència al creixement, situació coherent amb les previsions. En el 2T, va créixer una mica menys que en el 1T, però els indicadors del juliol i de l'agost suggereixen que l'expansió es consolida. Amb el primer semestre, es constata que la recuperació ja arriba a tots els països de la zona de l'euro (llevat de Grècia), tot i que amb àmplies divergències en matèria d'intensitat, ja que el vigor d'Alemanya o d'Es­­pa­­nya es combina amb els ritmes més tebis de França o d'I­­tàlia. Pel que fa a Grècia, s'ha aprovat el tercer programa d'ajuda financera per un import de 86.000 milions d'euros (equivalents al 48% del PIB). El programa conté reformes estructurals exigents (privatitzacions i reformes fiscal, laboral i de pensions), i la seva implementació serà sotmesa a una estricta vigilància. La no reestructuració del deute (que ha motivat que l'FMI no participi en l'esquema) no permet esvair els dubtes sobre la seva sostenibilitat, tot i que és probable que més endavant se suavitzin els venciments. En qualsevol cas, creiem que la dinàmica econòmica grega continuarà sent un focus d'incertesa puntual en el futur. En aquest sentit, la propera fita que caldrà tenir present són els resultats de les eleccions anticipades convocades per a mitjan setembre.

La demanda interna, motor del creixement econòmic a Es­­panya. Arran del bon to de la demanda interna i, en es­­pecial, del consum, el creixement es va accelerar en el 2T fins a l'1,0% intertrimestral. Aquest ritme d'avanç del PIB s'ex­­plica, en gran part, per l'efecte expansiu de diferents fac­­tors de suport temporal (alguns globals, com l'aba­­ra­­ti­­ment de les primeres matèries, la depreciació de l'euro i l'ex­­pansió monetària del BCE; altres interns, com la rebaixa fiscal). Atesos els indicadors disponibles, l'expansió econòmica prossegueix sense gaires canvis al començament del segon semestre, amb un protagonisme reiterat del consum privat. Altres aspectes positius consoliden les bones perspectives a curt termini. La temporada turística és excel·lent, la qual cosa fa esperar un any històric en aquest camp. La creació d'ocupació continua sent sòlida i arriba a totes les branques d'activitat. L'acceleració del crèdit, en especial el destinat a les pimes, és notable, i la morositat va disminuint de forma progressiva. En aquest context positiu, i emparat en un quadre macroeconòmic favorable, el projecte dels Pressupostos Generals de l'Estat presentat al juliol preveu la continuïtat del procés de reducció del dèficit públic el 2016 (fins al 2,8% del PIB).

Compartir: