Compartir: 
També disponible:
Informe mensual - Focus
Les exportacions espanyoles es consolidenLes exportacions espanyoles es consoliden

La feblesa de la demanda interna durant la recessió va impulsar moltes empreses a sortir a l'exterior, de manera que el nombre d'exportadors va augmentar de 100.000 a 150.000 entre el 2010 i el 2013. Aquest increment de la base exportadora és molt significatiu, perquè, amb els anys, una part d'aquestes empreses es converteixen en exportadors regulars,1 que són, com veurem tot seguit, els que veritablement impulsen el creixement de les exportacions.

Començar a exportar és una decisió molt arriscada per a les empreses, ja que, durant els primers anys, la probabilitat de supervivència al mercat exterior és molt reduïda: més de la meitat de les empreses que comencen a exportar cessen la seva activitat a l'exterior durant els dos primers anys, i la majoria dels fracassos es donen en els quatre o cinc anys inicials.2 A Espanya, segons les nostres es­­timacions, la taxa de supervivència al mercat exterior s'ha mantingut relativament estable durant l'última dècada, al voltant del 12%,3 resultat que, unit al fort augment del nombre d'empreses que van començar a exportar després de la crisi, ha propiciat que els fluxos de nous exportadors regulars i de nous exportadors rellevants-regulars4 hagin crescut de forma notable en els tres últims anys (ve­­geu el primer gràfic).

L'augment de l'estoc d'exportadors regulars, que va passar de 38.000 el 2012 a 48.000 el 2015, és especialment important, ja que, quan les empreses superen el llindar dels quatre anys i es consoliden al mercat extern, és més probable que aprofitin les economies d'escala per incrementar el nombre de destinacions a les quals exporten i per intensificar les vendes als mercats on ja treballen. És a dir, fan créixer els marges extensiu i intensiu. Pel que fa al marge extensiu, no sorprèn que les empreses més grans exportin a més països, però cal destacar que, entre el 2010 i el 2015, van ampliar les destinacions en cinc països de mitjana, mentre que les més petites es mantenien estables, en 1,5 destinacions per empresa. Pel que fa al marge intensiu, ja que la dimensió d'un percentatge considerable de les empreses que van començar a exportar era menor, el valor mitjà exportat pel total d'empreses no ha crescut des del 2006. No obstant això, sí que ho ha fet el dels ex­­portadors rellevants, el 35%, i, en especial, el dels rellevants-regulars, el 44% (vegeu el segon gràfic). Entre aquests últims, tot i que és cert que una part de l'increment respon al fet que les grans multinacionals espanyoles han intensificat les vendes, també s'explica per les noves empreses que s'han convertit en rellevants-regulars.5

Finalment, el flux de nous exportadors del 2013-2015, el 20% superior al del 2010-2015, presagia que, amb una taxa de supervivència constant, el nombre d'exportadors regulars creixerà en els pròxims anys. En experimentar creixements en els marges intensiu i extensiu superiors a la resta, seran capaces d'impulsar les exportacions espanyoles en el futur a un ritme elevat com l'actual, superior a la mit­­ja­­­­­­­na de la dècada anterior a la crisi.

1. Empreses que han exportat en l'any de referència i en els tres anteriors.

2. Vegeu Besedes, T. i Prusa, T. (2011), «The role of extensive and intensive margins and export growth», Journal of Development Economics.

3. Definim la taxa de supervivència com el nombre d'empreses que es converteixen en regulars en el període t dividit pel nombre d'empreses que comencen a exportar en t-3. Segons Besedes i Prusa, la nostra estimació és coherent amb la d'altres economies desenvolupades, com els EUA o la zona de l'euro.

4. Els exportadors rellevants-regulars són els que han exportat més de 50.000 euros en els quatre últims anys.

5. Una prova d'això és que el valor mitjà exportat per empresa de les no­­ves rellevants-regulars triplica el de les rellevants-regulars que cessen l'activitat exportadora.

Compartir: