Compartir: 
L’economia global mostra una salut de ferro al començament de l’anyL’economia global mostra una salut de ferro al començament de l’anyL’economia global mostra una salut de ferro al començament de l’anyL’economia global mostra una salut de ferro al començament de l’anyL’economia global mostra una salut de ferro al començament de l’anyL’economia global mostra una salut de ferro al començament de l’anyL’economia global mostra una salut de ferro al començament de l’anyL’economia global mostra una salut de ferro al començament de l’anyL’economia global mostra una salut de ferro al començament de l’any

Els indicadors d’activitat global continuen mostrant un to positiu en el 1T 2018. En el tram inicial de l’any, es continuen succeint les bones dades. Un exemple il·lustratiu és l’índex de sentiment empresarial (PMI) compost global, que, al gener, va assolir el nivell més alt des del març del 2011. Cal destacar que la tendència positiva és generalitzada i es produeix tant als països avançats com als emergents. Això consolida l’acceleració del creixement mundial, del 3,7% estimat el 2017 fins al 3,9% del 2018 previst per CaixaBank Research. Els factors que sustenten aquesta acceleració no han canviat: les condicions financeres es mantindran acomodatícies (fins i tot als EUA s’espera que la normalització prossegueixi de forma gradual), els preus del petroli es mantindran en un rang raonable, que afavorirà els països exportadors sense perjudicar els importadors (l’esta­­bi­­lit­­zació recent del cru una mica per sota dels 70 dòlars per barril mostra una recuperació dels preus limitada en magnitud) i, a les economies emergents, les bones perspectives de creixement s’intensificaran gràcies a la velocitat de creuer de l’Àsia emergent i a la recuperació gradual de Rússia i del Brasil.

I, no obstant això, persisteixen els riscos. Un primer focus de risc gens menyspreable és la possibilitat de noves correccions als mercats financers. La correcció originada als EUA el mes passat no ha tingut prou envergadura per canviar les perspectives favorables de l’economia global, però els factors que justifiquen aquesta correcció (més expectatives de pujades de tipus, augment de la inflació, possible sobrevaloració de la borsa i amplificació per les vendes robotitzades) continuaran estant molt presents en els propers mesos. Així, caldrà estar molt atents a possibles noves correccions i al seu impacte sobre l’activitat mundial. A més a més, els riscos de caire geopolític no han remès (per a una anàlisi en profunditat, vegeu el Focus «Incertesa geopolítica i economia: deep impact?», en aquest mateix Informe Mensual). D’una banda, una victòria clara dels partits euroescèptics i populistes a les eleccions italianes del 4 de març reduiria el marge de maniobra per impulsar les anhelades reformes econòmiques a la zona de l’euro. De l’altra, a l’altre costat de l’Atlàntic, hi ha el risc que no es puguin finalitzar les negociacions del NAFTA en el 1T de l’any, la qual cosa podria comportar el seu empantanegament i un augment de la polarització política als EUA i a Mèxic, a causa del carregat calendari electoral d’enguany (eleccions presidencials del juliol a Mèxic i eleccions a meitat de mandat al novembre als EUA).

ESTATS UNITS

Milloren les perspectives de creixement davant un impuls fiscal superior a l’esperat. El Congrés va aprovar, al començament de febrer, una llei per poder augmentar la despesa el 2018 i el 2019, amb un èmfasi especial en la despesa militar. Aquest augment de la despesa és una mica superior a l’esperat, i s’estima que tindrà un impacte proper als +0,2 p. p. en el creixement de l’economia nord-americana tant el 2018 com el 2019. Així, el 2018, revisem a l’alça la previsió de creixement del 2,4% al 2,7% (la dècima restant s’explica per la bona dada del 4T 2017) i, el 2019, del 2,0% al 2,2%.

La inflació del gener sorprèn a propis i estranys. En particular, la inflació es va emplaçar en el 2,1% interanual al gener, el mateix registre que al desembre, però notablement per damunt de les previsions de CaixaBank Research (l’1,8%) i del conjunt dels analistes. Aquesta vegada, l’augment dels preus ha estat generalitzat en tots els components, la qual cosa, sumada al significatiu creixement dels salaris (el 2,9%), apunta a una fase amb més tensions en els preus el 2018, en especial a partir del 2T (en alguns mesos, la inflació es podria acostar al 3%). Arran d’aquesta dada d’inflació i de la revisió a l’alça del PIB, hem augmentat les previsions d’inflació per al 2018 (del 2,2% al 2,6%) i per al 2019 (del 2,0% al 2,1%). Cal destacar que les dinàmiques d’inflació són molt importants per a l’economia nord-americana i tenen una translació directa a la política monetària, atès que una inflació més elevada del previst pot propiciar un major ritme de pujades de tipus per part de la Fed. Aquest context avala el nostre escenari de normalització monetària, que ja contempla quatre (abans tres) pujades de tipus el 2018.

L’economia nord-americana comença l’any a tota marxa. Si ens centrem en les últimes dades d’activitat, tot sembla augurar una vigorosa dada de creixement en el 1T 2018. En concret, cal destacar el dinamisme del mercat laboral, amb la creació de 200.000 llocs de treball al gener, una xifra especialment meritòria si tenim en compte que l’economia nord-americana està molt a la vora de la plena ocupació. Les dades de sentiment econòmic i empresarial no es van quedar endarrerides i van exhibir molt bons registres. Així, per exemple, l’índex de confiança del consumidor, elaborat per la prestigiosa Universitat de Michigan, es va apropar al màxim d’aquest nou cicle expansiu.

L’impuls fiscal: un arma de doble tall? L’impuls fiscal derivat de l’augment de la despesa s’afegeix a altres mesures expansives, com la rebaixa impositiva i la major despesa en infraestructures que ja coneixíem. Aquestes mesures tenen un impacte relativament moderat i limitat sobre el creixement de l’economia, ja que aquesta es troba en una fase madura del cicle en què no sembla gaire necessitada d’estímuls addicionals. No obstant això, s’estima que el conjunt d’aquestes polítiques (és a dir, les reduccions d’impostos i l’augment de la despesa) augmentarà el dèficit fiscal en relació amb el PIB en 1,3 p. p. el 2018 i en 1,7 p. p. el 2019 i generarà un saldo fiscal proper al –5% del PIB el 2018 i el 2019. Aquest augment del dèficit públic no és una bona notícia, ja que pot generar desequilibris en els comptes públics i un repunt del deute públic i de les tensions inflacionistes.

JAPÓ

L’economia nipona es mostra resilient. En el 4T 2017, l’eco­­no­­mia japonesa es va desaccelerar (va avançar el 0,1% intertrimestral, enfront del 0,6% del 3T), però es va mantenir en terreny positiu. Es tracta del vuitè trimestre consecutiu creixent, una fita que no s’assolia des del 1989. Especialment destacable és la recuperació del consum privat després de la caiguda del trimestre anterior. De cara al 2018, esperem un creixement de l’1,3% interanual, molt per damunt del potencial de creixement del país, estimat entre el 0,5% i l’1%.

EMERGENTS

Les economies emergents treuen múscul. Les economies emergents mantenen, en conjunt, un ritme notable d’activitat. Això s’ha vist reflectit tant en les últimes dades macroeconòmiques com en els índexs de sentiment empresarial. En concret, el PMI compost dels emergents s’ha enfilat fins als 53,6 punts, molt per damunt dels 51 punts registrats, de mitjana, en els dos últims anys. A més a més, els diferents índexs d’activitat, com el construït per l’IIF, mostren el momentum de les economies emergents. Així i tot, les reculades de les borses asiàtiques després de la correcció dels EUA i les sortides de capitals viscudes durant aquests dies suggereixen que un enduriment superior a l’esperat de la política monetària als EUA pot perjudicar el bon funcionament de les economies emergents.

Xina: molta calma abans d’un mes intens. Les diferents dades d’activitat (PMI, sector exterior...) mostren que l’economia xinesa ha començat l’any amb la mateixa solidesa amb què va acabar l’anterior. En tot cas, cal interpretar les últimes dades amb molta cautela, ja que reflecteixen, en part, les distorsions causades per les festivitats de l’any nou xinès (enguany, ha caigut a mitjan febrer i, el 2017, al final de gener). En breu es desvetllarà la composició de la nova Assemblea Popular Nacional, el màxim òrgan legislatiu, que celebrarà la sessió anual al començament de març i on es desvetllarà l’objectiu de creixement per al 2018. La novetat més destacada d’aquest mes ha estat la proposta del Partit Comunista d’eliminar la restricció de dos mandats consecutius com a president de la Xina, la qual cosa aplanaria el camí a Xi Jinping per allargar el seu lideratge més enllà del 2022 si l’Assemblea ratifica la proposta.

Mèxic remunta en un entorn realment complex. En el 4T 2017, el creixement mexicà es va accelerar fins a l’1,0% intertrimestral (l’1,8% interanual), enfront de la caiguda del 0,3% del trimestre anterior. Es tracta d’una xifra una mica més elevada del previst, tot i que una gran part d’aquest major creixement deriva de la compensació de l’atípic descens del trimestre anterior, afectat per factors puntuals (terratrèmols i huracans). En el còmput anual, el país americà va créixer el 2,1%. Les perspectives immediates, sense ser obertament negatives, es veuran llastades per la incertesa de les eleccions presidencials del juliol i pels dubtes sobre les negociacions del NAFTA.

Rússia surt del clot i l’Índia torna a brillar. La recuperació de l’economia russa explica la decisió d’S&P de treure el deute rus de la qualificació de «bo escombraries», malgrat que aquest organisme adverteix que la dependència del petroli i del gas, les sancions internacionals en un context geopolític complicat i les febleses institucionals limitaran el creixement a mitjà termini (per a més detalls, vegeu el Focus «Perspectives econòmiques de Rússia: politics (not business) as usual», en aquest mateix Informe Mensual). Per la seva banda, l’economia índia va recuperar la brillantor i va deixar definitivament enrere els dos shocks de naturalesa temporal que van llastar-ne el creixement en els tres primers trimestres del 2017. Amb un creixement del 7,2% en el 4T, l’economia índia es troba en un punt de partida immillorable per prémer de nou l’accelerador el 2018.

 

Compartir: