Compartir: 
Els mercats perden l'impuls dels últims mesosEls mercats perden l'impuls dels últims mesosEls mercats perden l'impuls dels últims mesosEls mercats perden l'impuls dels últims mesosEls mercats perden l'impuls dels últims mesosEls mercats perden l'impuls dels últims mesosEls mercats perden l'impuls dels últims mesosEls mercats perden l'impuls dels últims mesosEls mercats perden l'impuls dels últims mesos

Els mercats internacionals posen entre parèntesis l'episodi de recuperació iniciat cap a la meitat de febrer. L'arrencada del mes de maig va estar marcada per caigudes generalitzades a les borses internacionals, en particular als mercats emergents. Aquesta major aversió al risc es va mantenir durant la major part del mes, però va revertir en els últims dies. Així, l'índex de borsa mundial (MSCI) es va mantenir estable al maig (–0,2%) i es va situar el 0,8% per damunt del nivell del final de l'any passat. El sentiment inversor es va veure afectat inicialment per una dada de creixement del PIB als EUA per al primer trimestre més feble del que s'havia previst i per uns resultats dispars del mercat laboral a l'abril. A més a més, els indicadors d'activitat de l'economia xinesa, més fluixos també del que s'esperava, van recordar les preocupacions relacionades amb un possible, tot i que poc probable, aterratge brusc del gegant asiàtic. Finalment, malgrat que no per això menys important, l'enduriment del missatge de la Reserva Federal (Fed) va provocar ajustos significatius tant als mercats de renda variable com als de renda fixa.

Diverses cites importants del juny tindran un paper determinant en l'evolució dels actius financers en les properes setmanes. L'agenda del mes de juny ve carregada d'esdeveniments clau que podrien anar acompanyats de repunts de nerviosisme als mercats internacionals. Primer, la propera reunió de la Fed monopolitzarà l'atenció dels inversors durant els compassos inicials del mes, fins que es publiqui la nova decisió sobre el tipus oficial d'interès a mitjan juny. A més a més, el final del mes estarà marcat per dues cites electorals importants. El 23 de juny se celebrarà el referèndum sobre la permanència del Regne Unit a la UE, el resultat del qual sembla encara incert, a causa de la persistència d'un nivell elevat d'indecisos que podrien inclinar la balança cap a un costat o cap a l'altre. Tres dies després, es repetiran les eleccions generals a Espanya, i les enquestes, ara com ara, apunten a un resultat similar al del desembre. Cap d'aquests esdeveniments hauria de provocar disrupcions als mercats financers, tot i que poden proporcionar un suport important als actius financers més segurs, que actuen de refugi en moments d'incertesa.

La Fed torna al centre de l'escena financera internacional i posa damunt la taula la possibilitat d'apujar tipus al juny. Malgrat que, al maig, no va haver-hi reunió del Comitè Federal de Mercat Obert (FOMC, per les sigles en anglès), la institució monetària nord-americana va tenir molt protagonisme durant el mes. Després del missatge de cautela que va deixar entreveure el comunicat oficial de la reunió de l'abril, l'acta de la mateixa reunió, publicada a mitjan maig, va sorprendre pel to menys acomodatici, ja que evidenciava que diversos membres del FOMC consideraven «apropiada» una pujada de tipus en la reunió del juny. Aquesta retòrica més restrictiva va tenir ressò al llarg del mes a les nombroses declaracions de diversos membres de la Fed, inclosa Yellen. Així i tot, i malgrat la proximitat de les eleccions presidencials del novembre, continuem preveient que la Fed escometrà la propera pujada al setembre del 2016. La recuperació gradual de la inflació, que va repuntar lleugerament a l'abril, i la maduresa del cicle econòmic nord-americà, que s'hauria de confirmar amb una dada sòlida del PIB del 2T 2016 al final de juliol, són els principals factors que haurien d'esperonar la Fed a apujar el tipus oficial coincidint amb el final de l'estiu.

L'enduriment del missatge de la Fed fa que els mercats hagin de recalibrar les seves expectatives. Des de l'inici de la normalització de la política monetària als EUA al desembre de l'any passat, la incertesa sobre el ritme de l'enduriment monetari ha estat elevada i les expectatives del mercat han anat variant en funció de les dades publicades i dels missatges de la Fed. El mes de maig no va ser una excepció. El to més restrictiu que va deixar entreveure l'acta de la reunió de l'abril va provocar un ajust significatiu de les expectatives del mercat, que va avançar a l'estiu la propera pujada de tipus als EUA, quan amb prou feines unes setmanes abans la situava al final del 2016 o, fins i tot, al començament del 2017. Les borses internacionals van acollir amb descensos la possibilitat d'una pujada al juny, en particular les del bloc emergent. La rendibilitat del deute sobirà nord-americà a 10 anys va repuntar, després de la divulgació de les actes, al voltant de 10 p. b., fins a l'1,85%, un nivell comparable a l'observat al principi del mes. Finalment, es va accelerar l'apreciació del dòlar enfront de l'euro.

Al mercat de renda fixa europeu, Grècia torna a guanyar protagonisme, però amb bones notícies. Al maig, la rendibilitat del bund alemany es va mantenir en nivells molt baixos i va cotitzar la major part del mes per sota del 0,17%. A la perifèria, la prima de risc espanyola va iniciar una tendència a la baixa durant la segona part del mes, després de repuntar per damunt dels 150 p. b. en els primers dies de maig. En tot cas, sembla que la similitud d'aquestes fluctuacions amb les de la prima de risc italiana indica que no responen a canvis en el risc idiosincràtic, que depenen, sobretot, de la incertesa política. El més destacable del mes al mercat de renda fixa sobirana europea, però, va ser, sens dubte, l'encoratjador comportament del deute sobirà grec, la prima de risc del qual es va reduir amb força: l'aprovació de la primera revisió del programa de rescat grec per part de l'Eurogrup al final de maig va reduir la prima de risc grega per sota dels 700 p. b., el nivell més baix en sis mesos. No obstant això, el lleuger repunt registrat en els dies següents és un recordatori de les dificultats del cas grec (en particular, l'encara llarg camí de la consolidació fiscal).

Les borses emergents pateixen pèrdues importants, i la borsa europea aconsegueix acabar el mes en positiu gràcies a un fort repunt d'últim moment. Al maig, els mercats emergents de renda variable van registrar descensos propers al 4% de mitjana. Aquesta recaiguda respon a dos tipus de factors. Primer, els factors globals, en especial l'enduriment del missatge de la Fed. Segon, els factors interns, que continuen dominats pels riscos geopolítics. El Brasil, amb l'augment de la incertesa política arran dels avanços en el procés de destitució presidencial, continua sent el cas més preocupant. Al bloc avançat, després d'un inici de mes feble, la borsa europea va guanyar l'1,2%, amb el suport dels avanços positius en la qüestió grega. Aquesta pauta optimista va ser generalitzada al conjunt dels grans sectors, tot i que el bancari va ser el més beneficiat. Als EUA, l'S&P 500 va registrar una pujada d'una magnitud similar, amb un creixement de l'1,5%.

Al mercat canviari, la tendència dominant des de l'inici de l'any es reverteix gràcies a una lleugera apreciació del dòlar. Després de superar els 1,15 dòlars al començament del mes, l'euro es va depreciar en relació amb la divisa nord-americana, que es va beneficiar, clarament, del suport del missatge menys acomodatici de la Fed. Pel que fa als emergents, la majoria de les divises no van poder aprofitar una recuperació del preu de les primeres matèries tan forta com la dels mesos anteriors. La influència de la Fed va tornar a dominar l'evolució de les divises emergents, que, de mitjana, es van depreciar més del 4%.

La recuperació generalitzada del preu de les primeres matèries es frena. El petroli es va continuar recuperant, però a un ritme menor que en els últims mesos, després de pujar més del 20% a l'abril. No obstant això, aquest creixement més fluix, que va assolir, només, el 3,2% en el còmput mensual, no va impedir que el barril de Brent assolís la barrera dels 50 dòlars en les últimes sessions del mes. Pel que fa a les altres primeres matèries, mentre que els preus dels béns agrícoles van pujar, cal destacar el comportament negatiu dels metalls preciosos i industrials. En particular, el preu del coure, indicador avançat de l'activitat industrial, va recular més del 8% malgrat un lleuger repunt al final del mes.

Compartir: