Compartir: 
Placidesa als mercats després de la victòria de MacronPlacidesa als mercats després de la victòria de MacronPlacidesa als mercats després de la victòria de MacronPlacidesa als mercats després de la victòria de MacronPlacidesa als mercats després de la victòria de MacronPlacidesa als mercats després de la victòria de MacronPlacidesa als mercats després de la victòria de MacronPlacidesa als mercats després de la victòria de MacronPlacidesa als mercats després de la victòria de Macron

El clima de placidesa de l’entorn financer global es perllonga. En general, els actius amb risc (borses i bons corporatius) han presentat una evolució positiva en el còmput mensual, en especial a Europa. Les volatilitats dels actius financers han continuat baixant, fins a situar-se en nivells no vistos en molt temps. El principal catalitzador d’aquesta dinàmica ha estat el desenllaç favorable de les eleccions franceses, que ha comportat el tancament d’un risc de cua important per al funcio­­nament de la zona de l’euro. Altres factors que també han con­tribuït de forma favorable han estat la intensificació del mo­­men­­tum del creixement a la zona de l’euro i el balanç positiu de la campanya de beneficis del 1T 2017. Les notes dissonants han estat les primeres matèries, que han mostrat un to inestable, i el Brasil. Els actius brasilers van ser sacsejats, en l’últim tram de maig, pel rebrot de la inestabilitat política. Així i tot, l’impacte d’aquest episodi és local i afecta, principalment, la borsa brasilera i el real.

Els factors de fons sobre els quals es basa aquest escenari de bonança es mantindran actius, tot i que amb matisos. La combinació de taxes d’inflació (realitzades i esperades) sota control i el suport dels bancs centrals han estat prolífics per sostenir la bona marxa dels mercats d’actius. Previsiblement, aquests factors continuaran presents a curt termini, però la seva contribució està cridada a esvair-se a mitjà termini, en especial a l’apartat dels bancs centrals. D’altra banda, sembla que les fonts de risc conegudes estan controlades. És a dir, l’auge creixent dels populismes o els temors a un aterratge forçós de l’economia xinesa. No obstant això, convé parar es­­ment a les amenaces menys conegudes o a les emergents. La llista és llarga, però destaquen els senyals d’afebliment del cicle financer als EUA i les elevades valoracions de les borses en aquest país.

A l’apartat dels bancs centrals, la Reserva Federal (Fed) no altera les directrius, malgrat la feble dada del PIB en el 1T 2017. El comunicat oficial de l’última reunió de la Fed va adoptar un enfocament d’«ampolla mig plena». Tot i que la institució va constatar la mala dada de creixement en el 1T 2017 i la desacceleració recent de la inflació, va catalogar de «transitori» el primer desenvolupament. L’entitat també va emfatitzar que la inflació, malgrat la feblesa recent, es va mantenir al voltant del nivell objectiu (el 2%). La visió positiva del banc central sobre els fonaments i sobre els riscos de l’escenari macroeconòmic nord-americà suggereixen que la propera pujada de tipus podria tenir lloc al juny, tal com ho contemplen les previsions de CaixaBank Research, circumstància que va guanyar més pes després de la publicació de les actes de la reunió, les quals també van revelar informació sobre els propers passos en matèria de política de balanç. En particular, la majoria de membres de la Fed van considerar apropiat posar fi a la reinversió de la cartera de bons enguany i adoptar un enfocament gradual en la seva execució. En aquest sentit, situem l’anunci d’aquest canvi en l’orientació del balanç de la Fed en el 4T 2017.

La tònica d’indefinició del mercat de deute públic nord-americà persisteix. Els missatges de fermesa transmesos per la Fed no van alterar gaire el mercat de bons sobirans. De fet, els bons a 10 anys van baixar fins al 2,20% i els bons a 2 anys, més subjectes a les expectatives dels tipus oficials, es van mantenir al voltant de l’1,30%. Diversos elements justifiquen l’atonia més recent de les rendibilitats del deute sobirà. D’una banda, els dubtes creixents sobre la capacitat de l’Administració Trump d’implementar l’agenda reformista. De l’altra, el pols de la inflació, una mica més feble del que s’havia anticipat. Els dubtes dels agents del mercat de bons també es reflecteixen en les expectatives dels tipus d’interès oficials. En aquest sentit, els futurs del fed funds descompten entre dues i tres pujades acumulades fins al desembre del 2018. Un escenari que, ateses les previsions de CaixaBank Research, haurà d’anar convergint fins a descomptar quatre o cinc pujades del fed funds.

El BCE prepara el gir cap a un discurs cada vegada més equilibrat, tot i que mantindrà sense canvis l’escala dels estímuls monetaris. A la reunió d’abril, el Consell de Govern (CG) del BCE va valorar positivament els senyals que apunten a la intensificació del creixement de la regió. La valoració dels riscos per a l’es­­ce­­nari econòmic també va millorar, malgrat que encara continuen orientats a la baixa. No obstant això, no hi ha dubte que la disminució del risc polític després del resultat electoral a França redueix la incertesa associada al compliment de l’escenari central de previsions del BCE. Per aquest motiu, és probable que l’autoritat monetària elevi la lectura del mapa de riscos i asse­nyali que estan «equilibrats». Això sembla un pas previ a l’anun­­ci del cessament progressiu de les compres de bons, que esperem que tingui lloc al desembre.

La nuvolada es retira del mercat de deute sobirà europeu da­­vant la remissió del risc polític. La victòria del centrista Macron a les eleccions presidencials franceses ha estat un clar factor de suport per al deute perifèric. Així, durant l’últim mes i mig, la prima de risc espanyola ha reculat dels 150 p. b. als 120 p. b.; la italiana, dels 210 p. b. als 170 p. b., i la francesa dels 75 p. b. als 40 p. b. Per la seva banda, la rendibilitat del bund, actiu refugi per antonomàsia de la zona de l’euro, va repuntar prop de 10 p. b., fins al 0,40%. El clima de bonança que regna a la zona de l’euro, afegit als dubtes de l’escenari polític dels EUA, ha propiciat una apreciació notable de l’euro en l’últim mes, tant enfront del dòlar (el 3%) com enfront del conjunt de divises (l’1,5%).

Els mercats d’accions del Vell Continent brillen amb llum pròpia en el panorama borsari internacional. Borses com l’europea (Eurostoxx 50) o l’espanyola (Ibex 35) assoleixen revaloracions en l’acumulat anual (fins al maig) del 10% i del 17%, respectivament. En termes relatius, el balanç també és favorable, atès el pols menys vigorós de les borses als EUA durant aquest període (el 7%). A les esmentades palanques de l’ímpetu borsari, se suma la solidesa de la temporada de beneficis empresarials del 1T 2017. Destaquen les sorpreses positives que han ofert els sectors energètic i bancari. L’absència d’en­­surts destacables (la volatilitat implícita assoleix mínims històrics) ha afavorit que les borses emergents no s’hagin allunyat d’aquesta pauta. En concret, l’índex MSCI emergent ha mostrat un funcionament més que notable i ha avançat el 16% des de l’inici de l’any. Més vacil·lant ha estat el comportament de la borsa nord-americana, tot i que cal apuntar que es manté en màxims històrics. Els dubtes dels inversors sobre les reformes amb més incidència potencial al mercat d’accions han pesat sobre l’ànim inversor i també les valoracions de la renda variable als EUA, cada vegada més elevades. En aquest sentit, la vulnerabilitat d’aquest mercat no és menor si la Fed fa advertiments explícits sobre la complaença borsària o si accelera l’estratègia de normalització.

Fermesa de l’entorn financer emergent, esquitxat amb traces de feblesa. A més de les borses, els spreads i les divises del conglomerat emergent han exhibit un comportament, en conjunt, positiu. La dissecció d’aquesta dinàmica constructiva suggereix que els factors interns, com la bona marxa dels indicadors d’activitat, no són els únics que contribueixen a explicar-la. La pèrdua d’embranzida del dòlar i les expectatives de mercat d’una normalització de tipus als EUA molt parsimoniosa també exerceixen un paper rellevant. El context d’estabilitat es va entelar una mica al final de maig pel rebrot de la inestabilitat política al Brasil. Conseqüentment, els actius financers del país van patir una forta sacsejada: la borsa de São Paulo es va desplomar el 10% i el real es va depreciar el 7% enfront del dòlar. Les implicacions i l’abast d’aquest nou episodi són difícils de predir, malgrat que les seves derivades a la resta de l’àrea emergent semblen molt limitades. Més desapercebuda va passar la rebaixa del rating sobirà de la Xina per part de l’agència Moody’s, que el va reduir un graó, d’Aa3 a A1. Els mercats financers do­­mèstics van acollir amb temprança aquesta decisió.

El petroli es mostra volàtil abans i després de la reunió de l’OPEP. En les setmanes prèvies a la trobada bianual del càrtel petrolier a Viena, el preu del barril de Brent va repuntar el 10%, fins als 54 dòlars, davant l’expectativa que l’OPEP allargués les retallades de producció. No obstant això, el preu del cru va reaccionar amb descensos propers al 5% després de la ratificació de l’acord dels països productors per ampliar la reducció d’oferta fins al març del 2018. Així i tot, més enllà de la reacció inicial, pensem que, a mitjà termini, la decisió del càrtel serà efectiva a l’hora d’impulsar de forma moderada els preus del petroli. Al Focus «Preu del cru: el trencaclosques de l’impacte de la retallada de l’OPEP», d’aquest mateix Informe Mensual, es desgranen els detalls d’aquesta visió.

Compartir: