Compartir: 
També disponible:
Informe mensual - Focus
Polítiques actives d’ocupació: avaluació per resultats

El passat 15 de desembre, el Govern va aprovar l’Estratègia Espanyola d’Activació per a l’Ocupació (EEAO) 2017-2020. Malgrat el sòlid creixement de l’ocupació en els quatre últims anys, l’EEAO posa en relleu els importants reptes pendents, com l’elevada taxa d’atur de llarga durada, del 50,4% en relació amb l’atur total i que afecta, sobretot, els treballadors de més edat, i l’atur juvenil, situat encara en el 37,5%. Ateses les condicions demogràfiques adverses, també s’esmenta la necessitat de potenciar la participació al mercat laboral i l’ocupabilitat dels joves amb un nivell educatiu més baix (els anomenats ninis van representar, aproximadament, el 17,7% de la població entre els 16 i els 29 anys el 2017). Aquests desafiaments justifiquen els objectius estratègics de l’EEAO, entre els quals s’inclou augmentar l’ocupabilitat dels col·lectius més vulnerables, com els joves, els aturats de llarga durada i els més grans de 55 anys, amb la finalitat de potenciar l’ocupació com a principal instrument d’inclusió social.

L’EEAO dona continuïtat a l’estratègia aprovada per al període 2014-2016, que va introduir, com a aspecte més destacat, la modificació dels criteris de distribució dels fons destinats a la gestió de les polítiques actives d’ocupació entre les diferents comunitats autònomes. Mentre que, fins al 2012, aquests fons es repartien en funció de les condicions sociolaborals de cada regió, des del 2013, l’assoliment dels objectius s’ha tingut en compte per al repartiment. L’any passat, de fet, els fons van passar a estar totalment distribuïts en funció de l’assoliment dels objectius establerts al Pla Anual de Política d’Ocupació (PAPO).1 El PAPO 2017 estableix un total de 44 indicadors que mesuren l’assoliment dels objectius (vegeu la taula adjunta).2 Per exemple, per mesurar l’assoliment de l’objectiu de l’«orientació», s’utilitzen nou indicadors que intenten avaluar la prestació de serveis d’informació i d’orientació professional per a l’ocupació i l’emprenedoria, els quals mesuren, entre altres indicadors, el grau de cobertura en els serveis d’informació, l’orientació i la confecció d’itineraris individualitzats i el nivell d’inserció dels demandants.

Aquest sistema, orientat als resultats, aporta transparència i objectivitat en la distribució dels fons destinats a la gestió de les polítiques actives d’ocupació entre les comunitats autònomes. A més a més, també promou un ús més eficient dels recursos de les oficines d’ocupació. No obstant això, és important vigilar els efectes perversos que podria comportar aquest tipus d’avaluacions. Per exemple, les regions amb una posició de partida pitjor poden te­­­nir més dificultats per complir els objectius, i reduir el fi­­nançament que podrien rebre agreujaria la situació. Així mateix, el disseny dels indicadors és delicat, ja que també cal intentar mesurar elements intangibles, com la qualitat del servei, a més d’elements com la quantitat o la proporció de demandants que es beneficien dels serveis prestats. Finalment, també cal assenyalar la importància de confirmar que els indicadors mesurin de manera efectiva el grau d’assoliment dels objectius finals. En aquest sentit, pot ser útil realitzar programes que avaluïn de forma periòdica l’eficàcia de les polítiques actives d’ocupació ex post i, si és necessari, reajustar els paràmetres i els indicadors del sistema d’avaluació.

1. El PAPO és l’instrument per a la programació i la coordinació de les polítiques d’activació per a l’ocupació entre les comunitats autònomes i el SEPE (Servei Públic d’Ocupació Estatal) i és un instrument d’avaluació dels serveis i dels programes de polítiques actives.

2. El PAPO 2018 va ser presentat en Conferència Sectorial a les comunitats autònomes el passat 21 de desembre i, actualment, es troba sota revisió pel Consell de Ministres. De fet, la nova EEAO anuncia el compromís d’aprovar el PAPO abans del començament de cada any.

 

Compartir: