Compartir: 

L’economia mundial prossegueix a bon ritme. Les últimes dades confirmen el to positiu de l’activitat a nivell global i suggereixen que l’economia mundial podria tancar l’any amb un creixement proper al 4%. No obstant això, en les últimes setmanes, s’ha posat de manifest que els riscos a la baixa continuen sent notables. Així, els riscos de naturalesa geopolítica han guanyat força després de la retirada dels EUA de l’acord nuclear amb l’Iran, que, a més d’afectar el preu del petroli, ha introduït una nova font d’inestabilitat a la regió del golf. Així mateix, queda ja clar que el període de calma als mercats financers és part del passat, a causa, en gran mesura, del procés de normalització de la política monetària dels EUA. Finalment, entre la llista de factors que condicionen les bones perspectives globals, també cal esmentar les tensions comercials entre els EUA i la Xina, en relació amb les quals, malgrat que la reconducció sembla probable, desafortunadament encara és aviat per abaixar la guàrdia.

Repunt de la volatilitat als mercats financers. El procés de normalització de la política monetària nord-americana ha evidenciat els riscos macrofinancers que acumulen alguns països emergents, entre els quals destaquen l’Argentina i Turquia. Atès que esperem que la Fed continuï endurint les condicions financeres, és probable que es puguin repetir els episodis de tensions puntuals entre alguns dels països emergents més fràgils, tot i que no esperem que aquests episodis adquireixin un abast sistèmic. Per la seva banda, a Europa, els mercats van experimentar un destacable episodi d’aversió al risc a causa de la incertesa generada per l’orientació del nou Govern italià. Això va provocar un fort augment de la prima de risc d’Itàlia, que es va arribar a situar per damunt dels 270 p. b. En aquest context, les primes de risc de la resta de països del sud d’Europa també van repuntar, tot i que de forma més moderada, mentre que el deute sobirà alemany va tornar a exercir d’actiu refugi. Per uns instants, es van fer molt presents els pitjors moments de la crisi del deute sobirà.

En política monetària, atents a les reunions del juny de la Fed i del BCE. Les dues institucions hauran de continuar sospesant el delicat equilibri entre el manteniment de la retirada dels estímuls monetaris (per la bona evolució de les respectives economies i pels riscos d’acumular desequilibris financers a mitjà termini) i la importància de fer-ho a un ritme prou gradual per limitar els episodis de volatilitat dels mercats. Trobar l’equilibri adequat no serà senzill, en especial en l’entorn actual d’elevada incertesa política i geopolítica, i, més enllà de les decisions concretes que puguin prendre (és molt probable que la Fed torni a apujar el tipus de referència en 25 p. b.), tota l’atenció se centrarà en la valoració que cada institució faci de la situació econòmica i, sobretot, en les pistes que puguin donar sobre el curs futur de la política monetària que seguiran en els propers mesos.

A Europa i a Portugal, el creixement es modera de forma temporal. Després de finalitzar el 2017 amb molt bon peu, les últimes dades del PIB mostren una lleugera desacceleració del creixement en el 1T de l’any. No obstant això, en els dos casos, creiem que això és degut a factors temporals, i que les condicions creditícies acomodatícies, l’entorn de creixement global favorable i un mercat laboral que continua sent molt dinàmic permetran que el creixement torni a guanyar força en els propers trimestres.

L’economia espanyola continua destacant en positiu. En un context en què el creixement s’ha moderat a nivell europeu, el gens menyspreable registre de creixement d’Es­­panya en el 1T (el 0,7% intertrimestral, el 3,0% inter­­anual) des­­taca per la seva fortalesa. De cara als propers trimestres, mantenim la previsió que l’economia creixerà a un ritme ferm, tot i que a taxes una mica més suaus, a mesura que al­­­­guns dels factors que l’han impulsat en els últims anys vagin perdent força. En aquest sentit, un dels elements que genera més interrogants és l’impacte que pot tenir l’alça del preu del petroli dels últims mesos. CaixaBank Research preveu que aquest repunt sigui temporal, de manera que confiem que l’impacte final sigui contingut. Altres factors que caldrà seguir amb atenció són l’evolució de l’execució pressupostària en els propers mesos i el procés d’aprovació dels pressupostos. És probable que, d’una banda, acabin sent moderadament expansius i que, de l’altra, donin su­­port al creixement de l’economia espanyola a curt termini, malgrat que cal apuntar que això comportarà un ajust del dèficit una mica inferior a l’exigit per Brussel·les.

 

Compartir: