Illes Balears

Resumen

Les Illes Balears són últimament una de les regions més dinàmiques del país. Segons CaixaBank Research, el PIB balear va créixer el 2025 un 3,0%, per sobre de la mitjana espanyola (2,8%), gràcies a la tirada del turisme, que a la vegada va impulsar el consum i la creació de treball.

Contingut disponible en
Imagen
1.260.000
habitants (2025)
36.093 €
de PIB per capita (2024)
2,8%
del PIB d’Espanya (2024)
2,4%
de creixement previst del PIB (2026)

Estructura i posició econòmica regional

  • Les Illes Balears, amb gairebé 1,3 milions d’habitants, el 2,5% del total nacional, és la dotzena comunitat d’Espanya en termes demogràfics. És la regió menys envellida –només el 17,2% de la població té més de 65 anys (21,1% de mitjana)– i la que té més proporció d’estrangers (21,3% vs. 14,4%).
  • Amb un PIB de 44.693 milions d’euros, ocupa l’onzena posició de les comunitats autònomes i aporta el 2,8% del PIB espanyol.
  • El PIB per capita és de 36.093 euros, en sisena posició i un 10,6% per sobre de la mitjana espanyola. En els darrers anys ha ampliat lleugerament la distància respecte de la mitjana, en un context d’intens creixement econòmic i fort increment de la població.
  • L’estructura productiva de les Illes Balears destaca pel major pes relatiu de la construcció (8,0% del PIB de la regió vs. 5,7% a Espanya) i, sobretot, del comerç, el transport, l’hostaleria i l’oci (41,6% vs. 28,1%). Per contra, és la regió amb menys pes de la indústria manufacturera (2,5% vs. 11,9%).
  • En consonància amb el menor protagonisme de la indústria, les exportacions de béns representen el 5,9% del PIB balear (5,9%), el segon percentatge més baix entre les regions. Les seves principals exportacions són els productes químics (30,8% del total) i els energètics –combustibles per a avituallament d’avions i vaixells– (28,8%). En canvi, destaquen les exportacions de serveis turístics: el 2025, la despesa dels turistes estrangers a les Illes Balears va superar els 21.000 milions d’euros, el 15,6% de la despesa total realitzada a tot el territori espanyol. Per la seva banda, la contribució (directa i indirecta) del turisme al PIB de les Illes Balears supera el 40%.

Taula d'indicadors estructurals

1994 2004 2014 2024
PIB per capita Euros 12.989 22.975 24.454 36.093
100 = Espanya 121,8 114,5 109,3 110,6
Població Milers d’habitants 756 940 1.111 1.250
Creixement mitjà anual en el decenni (%) 1,1 2,2 1,7 1,2
% sobre el total d’Espanya 1,9 2,2 2,4 2,5
% de població > 65 anys 14,3 13,8 15,2 16,8
Pes de les exportacions de béns sobre el PIB % 5,4 3,4 5,9

Situació macroeconòmica

Les Illes Balears són últimament una de les regions més dinàmiques del país. Segons CaixaBank Research, el PIB balear va créixer el 2025 un 3,0%, per sobre de la mitjana espanyola (2,8%), gràcies a la tirada del turisme, que a la vegada va impulsar el consum i la creació de treball.

Les nostres previsions apunten a una moderació del creixement el 2026, amb una evolució del PIB del 2,4%, en consonància amb la mitjana nacional. El turisme seguirà sent el principal motor de l’economia regional, encara que s’aprecia un esgotament progressiu de la seva capacitat d’expansió, en un context marcat per certa saturació de la destinació i per l’escassedat de mà d’obra. En aquest escenari, el conflicte al Pròxim Orient podria jugar a favor de les illes –i d’Espanya en conjunt– en reforçar el seu atractiu com a destinació segura, tant per al turisme nacional com per a l’internacional. No obstant això, la insularitat implica una major dependència del transport aeri, per la qual cosa les eventuals tensions en el subministrament de combustible suposarien un factor de risc.

PIB

Última actualització: 30 abril 2026 - 14:03

El mercat laboral de les Illes Balears està tenint un bon comportament. El 2025, els afiliats van créixer un 2,6% (2,3% de mitjana a Espanya), mentre que aquest any intensifica el seu dinamisme i s’accelera fins al 3,0% interanual al març (vs. 2,5%). Pel que fa a la taxa d’atur, que presenta una estacionalitat elevada, es va situar en el 13,8% en el 1T 2026, 3 punts més que la mitjana espanyola, però molt per sota del que és habitual en els 1T: cal anar fins al 2008 per trobar una taxa menor.

Després de la pandèmia, l’activitat turística va experimentar un creixement extraordinari i tant les pernoctacions totals com el nombre de turistes estrangers arribats a les illes van arribar a màxims històrics el 2024 i 2025, respectivament, tot i que s’observa una certa contenció en la seva evolució recent. En el cas dels turistes forans, en termes anualitzats fins al febrer, van arribar gairebé 15,7 milions, amb una despesa de 21.076 milions d’euros, fet que suposa creixements interanuals del 2,3% i 5,1%, respectivament, per sota de la mitjana espanyola (2,7% i 6,7%).

El 2025, el comerç al detall (en volum) va anotar un creixement del 3,4%, només lleugerament per sota de la mitjana (4,0%), si bé a començaments del 2026 s’ha trencat aquesta bona tendència i és l’única regió on retrocedeix, un 0,9% interanual en el 1T (vs. un 3,3% a Espanya). Per la seva banda, les matriculacions de turismes també mostren una evolució atenuada: després de créixer un 13,8% el 2025, per sobre de la mitjana (12,9%), s’alenteixen el 1T 2026 fins al 5,8% interanual (vs. 7,6%).

L’activitat del mercat residencial va augmentar el 2025, reprenent els nivells prepandèmia: les compravendes van créixer un 5%, després de moderar-se el 2023 i 2024, fins a nivells propers a les 15.000 operacions anuals. Cal destacar el paper estratègic del comprador estranger, que representa prop del 35% del total d’operacions (sobretot el no resident, amb un 22%), la qual cosa consolida les Illes Balears com una de les destinacions més atractives per a la inversió internacional en habitatge. Pel que fa als preus, el mercat balear es troba entre els més tensionats en l’àmbit nacional i registra un increment del 12% el 2025 (6,6% l’any anterior), segons l’indicador de preus de transacció de l’INE.

Vendes al detall

Última actualització: 30 abril 2026 - 15:30

Pernoctacions de turistes

Última actualització: 30 abril 2026 - 15:30

Taula d’indicadors

Mitjana 2014-2019 2020 Mitjana 2021-2022 2023 2024 2025 2026 Última dada
Activitat i preus PIB real* 3,3 –22,7 13,8 3,8 4,2 3,0 2025
(% var. interanual) 2,8 –10,9 6,5 2,5 3,5 2,8
Comerç detallista
3,5 –14,1 8,9 5,9 0,1 3,4 –0,9 març-26
(% var. acumulada anual) 2,3 –5,2 2,2 2,9 2,1 4,0 3,3
Índex de producció industrial –1,6 –20,9 11,8 –1,2 –4,3 3,8 –7,3 feb.-26
(% var. acumulada anual) 1,8 –9,2 4,7 –1,6 0,7 1,3 –2,2
Índex d’activitat de serveis 5,6 –37,8 45,8 14,2 6,9 6,9 1,9 feb.-26
(% var. acumulada anual) 5,1 –15,6 20,1 2,2 3,0 4,8 0,9
Índex de preus al consum 0,8 –0,3 5,7 3,9 2,9 3,1 3,6 març-26
(% var. interanual) 0,7 –0,3 5,7 3,5 2,8 2,7 3,4
Mercat laboral Afiliats a la seguretat social 4,5 –9,3 6,6 4,8 3,3 2,6 3,0 març-26
(% var. interanual) 3,2 –2,1 3,2 2,7 2,4 2,3 2,5
Afiliats no afectats per ERTO
4,5 –25,0 16,8 5,8 3,6 2,7 3,3 març-26
(% var. interanual) 3,2 –9,2 7,3 3,4 2,7 2,5 2,7
Taxa d’atur 14,6 16,2 12,6 10,5 9,5 8,9 13,8 1T 2026
(% pobl. activa) 18,8 15,5 14,0 12,2 11,3 10,5 10,8
Taxa d’atur de menors de 25 anys 36,5 42,0 29,0 21,3 24,1 17,3 28,7 1T 2026
(% pobl. activa 25) 42,5 38,3 34,5 28,8 24,1 29,6 24,5
Sector públic Dèficit públic –0,8 0,2 0,6 0,3 0,2 0,1 –– 2025
(% del PIB) –0,9 –0,2 –0,6 –0,9 –0,2 –0,4 ––
Deute públic autonòmic
28,5 34,2 26,7 20,7 18,9 17,7 –– 4T 2025
(% del PIB) 23,9 26,9 24,2 21,7 21,1 20,2 ––
Mercat immobiliari Preu de l’habitatge 6,8 4,1 7,5 4,1 6,6 12,0 –– 4T 2025
(% var. interanual) 5,3 2,1 5,5 4,0 8,4 12,7 ––
Compravenda d’habitatge
8,5 –23,3 29,2 –20,4 –2,5 5,1 –7,1 feb.-26
(% var. acumulada anual) 9,7 –16,9 24,8 –10,2 9,7 11,6 –2,8
Sector exterior i turisme Exportacions de béns 14,8 –11,8 27,8 –8,3 10,6 –8,0 –32,7 feb.-26
(% var. acumulada anual) 3,9 –9,4 21,5 –1,4 0,2 0,7 –1,8
Pernoctacions turístiques
1,6 –88,8 206,8 5,1 7,4 –0,4 –5,1 feb.-26
(% var. acumulada anual) 3,0 –69,2 75,8 7,1 4,3 1,7 2,2

Nota: (*) La dada de PIB de 2025 de les comunitats autònomes (CA) és una estimació elaborada per CaixaBank Research.

Font: CaixaBank Research, a partir de dades de l’INE, Banc d’Espanya, MITRAMISS, Ministeri d’Hisenda i DataComex.

Comparativa regional

A continuació s'inclouen un seguit de gràfics comparatius dels principals indicadors de les diferents comunitats.

Comparativa CA

Última actualització: 26 març 2026 - 08:30
Etiquetas: