Sector públic

Els comptes públics el 2022: un desplaçament de despesa cíclica a despesa estructural

El Govern espanyol ha presentat davant les Corts Generals el Projecte de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2022 i ha enviat a Brussel·les el seu Pla Pressupostari amb la fotografia dels comptes consolidats del conjunt d’Administracions públiques (AP). Què hi ha rere aquestes xifres? En quines partides es concentrarà la reducció del dèficit?

Contingut disponible en
Photo by Markus Spiske on Unsplash

El Govern espanyol ha presentat davant les Corts Generals el Projecte de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2022 i ha enviat a Brussel·les el seu Pla Pressupostari amb la fotografia dels comptes consolidats del conjunt d’Administracions públiques (AP). En termes de dèficit públic, es preveu un dèficit del 5,0% el 2022, percentatge que representa una reducció de 3,4 p. p. en relació amb el dèficit previst el 2021, gràcies, principalment, a la recuperació econòmica. Es preveu que els públics consolidats del conjunt de les AP augmentin el 4,6% inter­anual (el 7,1% en relació amb el 2019). Pel costat de les despeses, es revaloraran les pensions amb la inflació mitjana del desembre del 2020 al novembre del 2021, i es preveu una caiguda interanual de la despesa pública el 2022 del 2,2% (l’augment en relació amb el 2019 és del 12,0%). Però, què hi ha rere aquestes xifres? En quines partides es concentrarà la reducció del dèficit?

Ingressos: impulsats per la recuperació econòmica

L’augment dels (exclòs l’NGEU) projectat per al 2022 és fonamentalment cíclic, ja que provindrà de la millora econòmica.1 Els principals artífexs de l’increment dels seran, en relació amb el 2019, els impostos directes (+16.300 milions d’euros, amb un augment de la recaptació per IRPF de més de 13.000 milions d’euros) i les cotitzacions socials (+12.600 milions d’euros). Els impostos indirectes, per la seva banda, tindran un avanç més contingut (5.200 milions d’euros), amb un augment de la recaptació per IVA de 4.100 milions d’euros en relació amb el 2019. Aquestes projeccions es basen en les bones dades dels en l’execució pressupostària del 20212 i en una previsió del creixement dels per al 2022 que podria ser una mica optimista, atès el creixement del PIB en què es basen.3

  • 1. Excepte un tipus de gravamen mínim per a les empreses del 15% en l’impost de societats, no s’inclouen mesures addicionals pel costat dels als PGE 2022. L’augment de la recaptació per aquesta mesura en l’impost de societats (estimat per Hisenda en 400 milions d’euros anuals) no es produiria fins al 2023.
  • 2. El Govern projecta un creixement dels públics del 2,3% el 2021-2019, i les dades de l’execució pressupostària fins a l’agost (comptabilitat de caixa) donen un avanç molt dinàmic del 3,9%.
  • 3. Previsions de creixement del PIB real del 6,5% el 2021 i del 7,0% el 2022.
Espanya: saldo públic
Despeses: es redueix la despesa cíclica, però augmenta l’estructural

Pel que fa a la despesa pública (exclòs l’NGEU), hi ha un contrast molt marcat entre les partides cícliques, que, com és d’esperar, està previst que disminueixin en relació amb els anys de pandèmia, i les estructurals, que tot fa pensar que augmentaran de forma pronunciada en relació amb els anys de pandèmia i també en relació amb les anteriors a la COVID-19. En concret, la reducció de la despesa consolidada de les AP projectada per al 2022 en relació amb el 2021 es concentra en els epígrafs relacionats amb la millora de l’activitat econòmica i en l’esvaïment de la pressió sobre els comptes públics de les despeses que han atenuat les conseqüències sanitàries i econòmiques de la pandèmia. Així, es preveu que la despesa en prestacions d’atur es redueixi en 6.600 milions d’euros en relació amb el 2021. Cal destacar la reducció de la despesa en ERTO (sense les exoneracions de les cotitzacions socials), que està previst que sigui de 5.450 milions d’euros. D’altra banda, es contempla que les transferències de l’Estat a les comunitats autònomes disminueixin de manera notable, ja que, el 2022, ja no es realitzarà la transferència especial del Fons COVID, que, el 2021, va ser de 13.000 milions d’euros.4 Finalment, també cal destacar que la reducció dels tipus d’interès tornarà a insuflar oxigen als comptes públics: es reduirà de nou el pes del pagament d’interessos en percentatge del PIB (del 2,1% el 2021 al 2,0% el 2022).

En canvi, la despesa estructural, aquella que no depèn de forma directa del cicle econòmic, augmentarà de manera important i és la principal responsable que la despesa pública consolidada s’incrementi en 63.000 milions d’euros en relació amb el 2019: està previst que les transferències socials (pensions, ingrés mínim vital...) augmentin en 27.100 milions d’euros en relació amb el 2019 i que les despeses de personal ho facin en 15.100 milions d’euros.

A conseqüència de tot això, és d’esperar que el dèficit estructural de l’economia espanyola, que ja se situava en xifres relativament elevades abans de la pandèmia, augmenti més. En concret, segons les estimacions de CaixaBank Research, podria passar del 3,7% del PIB en què es trobava abans de la pandèmia al voltant del 5% el 2022. Atès l’elevat nivell del deute, la reducció del dèficit públic prevista per al 2022 és molt positiva, però l’augment del dèficit estructural, si no es prenen mesures, dificultarà el procés de sanejament dels comptes públics a mitjà termini.

  • 4. Aquesta reducció es veurà minorada per la compensació a les comunitats amb uns 7.000 milions per les liquidacions negatives i per l’adopció del sistema informàtic de recaptació de l’IVA.
Pla pressupostari del Govern 2022 (exclòs l’NGEU)
Etiquetes
Espanya
Comptes públics