• En termes de PIB, Cantàbria és la segona regió més petita del país, amb 17.700 milions d’euros, l’1,1% del total nacional.
• Amb poc més de 597.000 habitants (l’1,2% del total d’Espanya), també ocupa el penúltim lloc del rànquing en termes demogràfics. És una de les regions més envellides (el 25,0% de la població té més de 65 anys vs. el 21,1% de mitjana) i amb menys pes de la població estrangera (8,4% vs. 14,4%).
• El seu PIB per capita se situa en 29.893 euros, un 8,4% menys que la mitjana espanyola. En els últims anys s’ha allunyat lleugerament de la mitjana, a causa del dèbil creixement econòmic, en un context d’augment demogràfic escàs.
• En la seva estructura productiva destaca el pes relatiu superior de la construcció (un 6,5% del PIB vs. el 5,7% de la mitjana espanyola) i, sobretot, de la indústria manufacturera (17,4% vs. 11,9%), on destaquen les branques de metal·lúrgia, química, agroalimentària o automoció i components. En canvi, la participació de serveis lligats a la indústria és inferior (25,9% vs. 30,2%) i a l’agricultura (1,8% vs. 3,0%).
• És una regió amb escassa orientació exportadora: el pes de les exportacions de béns sobre el PIB regional és del 19,5%, gairebé 5 punts per sota de la mitjana espanyola. L’any 2025, Cantàbria va exportar béns per valor de 3.265 milions d’euros, cosa que suposa el 0,8% de les exportacions espanyoles. Els productes exportats principals són l’automoció (15,5% del total), el ferro i l’acer (15,2%) i els productes químics (13,3%).

Segons les estimacions de CaixaBank Research, el PIB de Cantàbria va créixer el 2025 un 2,6%, lleugerament per sota del conjunt de l’economia espanyola (2,8%). La feblesa de la indústria i de les exportacions, pel pes superior de sectors tradicionals i l’atonia dels socis comercials, contrasta amb el bon comportament del consum, el turisme i el sector de la construcció.

L’economia de Cantàbria creixerà un 2,0% el 2026, lleugerament per sota de la mitjana espanyola (2,1%). Aquest avanç moderat respon a la manca d’inversió i d’impuls en els sectors clau, amb una indústria que ha perdut dinamisme i competitivitat enfront d’altres regions. Amb tot, el bon comportament del turisme i del consum privat, juntament amb la resiliència de l’ocupació i l’impuls dels fons europeus, contrarestaran la debilitat del sector industrial.

El mercat de treball a Cantàbria mostra un dinamisme lleugerament inferior al del conjunt del país. Després de créixer un 2,0% el 2025 en comparació amb el 2,4% a Espanya, l’afiliació es desaccelera el 2026 i avança a un ritme de l’1,3% interanual el mes d’abril (vs. 2,4%). En tot cas, és la regió amb la taxa d’atur més baixa del país, un 7,5% en el 1T 2026, 3,3 punts per sota de la mitjana.

El comportament del consum és favorable. Després de pujar un 5,0% el 2025 (vs. el 4,0% de mitjana), les vendes al detall (en volum) avancen un 2,7% interanual el gener-març (vs. 3,3%); això situa Cantàbria entre les regions que superen més els nivells previs a la pandèmia (un 12,8% vs. un 9,2% a Espanya). Alhora, les matriculacions de turismes mantenen una evolució positiva, amb creixements molt superiors a la mitjana nacional, un 21,2% el 2025 (vs. 12,9%) i un 16,6% interanual el gener-abril del 2026 (vs. 7,8%).

La producció industrial càntabra continua immersa en un procés de deteriorament prolongat, amb reculades ininterrompudes des del 2022. Després d’esmorteir la caiguda el 2025 (–0,7% vs. +1,3% a Espanya), el 2026 torna a intensificar el camí de la contracció i cau un 2,9% interanual fins al març (–0,7% en el conjunt del país), arrossegada, fonamentalment, per les branques de béns d’equipament, en contrast amb el major dinamisme de les de béns de consum.

El motiu dels mals registres de les exportacions de béns de la regió el 2025, amb un descens del 5,3% (vs. 0,7% a Espanya), fonamentalment, és el fort deteriorament de les vendes de semimanufactures –especialment productes químics– i, sobretot, de béns d’equipament –aparells elèctrics–, parcialment contrarestat pel bon to de les d’aliments i automoció. Els primers mesos de 2026 apuntarien a un canvi de tendència positiu, amb un creixement del 4,4% interanual en el 1T, molt superior al del conjunt del país (0,7%).