• En termes de PIB, Astúries representa l’1,9% del total del país (23.441 milions d’euros) i és la cinquena regió més petita.
• Amb una mica més d’un milió d’habitants, aporta el 2,1% de la població total d’Espanya. És la quarta regió menys poblada i la més envellida, ja que el 27,0% de la població té més de 65 anys (el 20,1% de mitjana nacional).
• El PIB per capita asturià (23.235 euros) és gairebé un 9,0% inferior a la mitjana espanyola. Els darrers anys ha perdut posicions a causa de l’escàs dinamisme de la seva economia, cosa que s’ha contrarestat parcialment per la pèrdua de població.
• La seva estructura productiva destaca per un major pes relatiu de la construcció (un 6,2% vs. el 5,6% de mitjana espanyola) i la indústria, tant manufacturera (15,1% vs. 12,8%) com, sobretot, extractiva (8,3% vs. 4,2%). En canvi, presenta un pes inferior en el comerç, el transport, l’hostaleria i l’oci (23,8% vs. 26,2%) i els serveis lligats a la indústria (25,8% vs. 29,2%) i a l’agricultura (1,3% vs. 2,9%).
• El pes de les exportacions de béns sobre el PIB regional és una mica inferior a la mitjana espanyola (22,1% vs. 26,2%), si bé ha anotat un fort augment en els darrers anys. El valor de les exportacions asturianes el 2022 va pujar a 6.177 milions d’euros, és a dir, l’1,6% de les exportacions espanyoles. Els principals sectors exportadors de la regió són el ferro i l’acer i altres metalls no ferrosos (un 22,4% i 21,0% del total, respectivament).

Astúries va ser la regió menys dinàmica el 2022,amb un creixement estimat del PIB del 4,4%, davant del 5,5% de l’economia espanyola. L’efecte rebot després de la crisi pandèmica va ser menys intens que en altres regions, a causa del menor pes del turisme en la seva estructura productiva. A més, es va veure afectada pels problemes de subministraments als mercats internacionals, l’encariment de l’energia, que va afectar molt negativament la seva indústria siderometal·lúrgica, i la debilitat del seu sector ramader.

Des de CaixaBank Research preveiem un creixement del PIB per al 2023 de l’1,1%, una mica per sota de la mitjana (1,3%). Tot i que les menors pressions de costos a la indústria i la correcció dels problemes de subministrament afavoriran l’activitat, la seva dependència de sectors intensius en energia continuarà llastant el creixement. Alhora, la construcció mantindrà un camí descendent, condicionat per l’encariment de les matèries primeres i els retards en l’execució d’obra pública.

El mercat laboral d’Astúries està mostrant una evolució més feble que la mitjana, amb un augment dels afiliats d’un 2,1% el 2022 (vs. 3,9%) i un 1,0% interanual el març d’aquest any (vs. 2,7%), de manera que el volum total supera en un 3,0% els nivells del març del 2019 (un 7,0% a Espanya): la creació d’ocupació l’últim any es concentra en les activitats professionals, la informació i les comunicacions, en contrast amb la destrucció en el comerç i les activitats administratives. Per la seva banda, la taxa d’atur en el 4T 2022 es va situar en el 14,4%, una de les més altes del país (un 12,9% de mitjana) i que supera els registres anteriors a la COVID (un 13,1% en el 4T 2019).

El consum no està tenint un bon comportament a la regió: les vendes al detall (en volum), afectades per les tensions inflacionistes, van caure el 2022 un 5,0%, la segona caiguda més gran del país (un –1,0% de mitjana), mentre que les dades al començament del 2023 apunten a una certa recuperació: fins al febrer creixen un 3,3% interanual (vs. 5,7%), si bé continuen molt allunyades dels nivells del 2019 (–4,5% vs. +0,5%).

La indústria asturiana s’està veient molt afectada per la debilitat de les branques de béns intermedis, especialment el sector metal·lúrgic. L’IPI va retrocedir el 2022 un 0,5%, en contrast amb el creixement del 2,4% al conjunt del país, mentre que el començament del 2023 ha estat força pitjor, amb una caiguda del 7,7% interanual fins al febrer (vs. +0,2%); d’aquesta manera, segueix lluny dels nivells prepandèmia: un 7,9% per sota del registre del mateix període del 2019 (un –3,5% per a Espanya).

Les exportacions de béns van créixer el 2022 una mica per sota de la mitjana espanyola (19,1% vs. 22,9%), amb el suport del dinamisme de les vendes de productes energètics (carbó) –en part per un efecte preu– i semimanufactures (ferro, acer i productes químics). A més, després de créixer un 17,3% interanual al gener (16,2% a Espanya), superen els nivells del 2019 en un 39,8%,
7 punts més que al conjunt del país.