• El PIB de Galícia és de 81.840 milions d’euros, el 5,1% del total nacional, per la qual cosa ocupa el sisè lloc del rànquing.
• En termes demogràfics, té 2,73 milions d’habitants, el 5,5% de la població d’Espanya. És una de les regions més envellides –el 27,2% de la població té més de 65 anys (un 21,1% de mitjana)– i amb menys població estrangera (un 7,1% del total vs. 14,4%).
• El PIB per capita se situa en 30.191 euros, un 7,5% menys que la mitjana espanyola, si bé ha anat recuperant terreny els últims anys, no tant per un creixement destacat del seu PIB, sinó per l’estancament de la població.
• Quant a la seva estructura productiva, Galícia destaca per un major pes relatiu de la construcció (un 6,3% vs. el 5,7% de mitjana espanyola); la indústria manufacturera (14,9% vs. 11,9%), especialment tèxtil, automoció i alimentació; i el sector agrari (5,8% vs. 3,0%). Per contra, la participació dels serveis lligats a la indústria és molt inferior (23,7% vs. 30,2%).
• Galícia té una notable orientació exportadora: el pes de les exportacions de béns sobre el PIB és el més alt de totes les regions (un 37,9%, 14 punts més que la mitjana espanyola). El 2025, va exportar béns per valor de 30.939 milions d’euros, el 8,0% de les exportacions espanyoles. Els sectors exportadors principals són el tèxtil (un 23,7% del total), l’automoció (22,1%) i l’alimentació (13,9%), sobretot, la pesca. La regió exporta el 38% dels productes tèxtils del país i el 53% dels productes pesquers.

Segons les estimacions de CaixaBank Research, el PIB gallec va créixer el 2025 un 2,7%, 1 dècima per sota del conjunt de l’economia espanyola. El bon to de la construcció residencial i la tímida recuperació de la indústria, especialment del potent sector de l’automoció, contrasta amb el comportament una mica més modest de les exportacions i el consum, en línia amb el menor dinamisme de l’ocupació.

Les nostres previsions apunten a un creixement del PIB de Galícia el 2026 del 2,3%, lleugerament per sota de la mitjana del país (2,4%). Pel que assenyalen els darrers indicadors, la despesa de les famílies guanya tracció, mentre que la inversió i l’activitat empresarial es podrien veure impulsades per l’acceleració en el ritme d’execució dels fons europeus i les millors condicions de finançament. Per contra, l’embranzida de les exportacions està condicionada per la feblesa de l’economia europea i les tensions geopolítiques i comercials, que han accentuat els riscos a la baixa de l’escenari.

El mercat laboral gallec té un comportament una mica menys dinàmic que el conjunt del país. L’afiliació va créixer un 1,7% el 2025, davant del 2,3% a Espanya, mentre que aquest any es manté la mateixa tònica: el creixement el febrer va ser de l’1,5% interanual (vs. 2,2%). Tot i això, la taxa d’atur és inferior a la mitjana: en el 4T 2025, es va situar en el 8,3%, 1,6 punts per sota.

La despesa de les famílies mostrava una evolució més modesta que al conjunt del país, un comportament que sembla revertir-se als inicis del 2026. Així, l’índex de comerç al detall (en volum) va créixer un 2,7% el 2025, (4,0% a Espanya) i un 5,6% interanual el gener d’enguany (vs. 3,6%). Per la seva banda, després de créixer un 8,7% el 2025 (vs. el 12,9% de mitjana), les matriculacions de turismes s’acceleren amb força el gener-febrer del 2026 i anoten un dels creixements més grans de totes les regions (un 23,9% interanual vs. un 4,6%), tot i que segueix molt allunyada dels nivells del 2019 (un –22,6% vs. un –8,1% a Espanya).

La producció industrial gallega va mostrar el 2025 una lleu recuperació, amb un creixement del 0,9%, per sota de l’1,3% anotat per Espanya: l’impuls de les branques de béns d’equipament i de consum no durador va contrarestar el fort deteriorament de les energètiques. L’inici d’aquest any apunta a una lleu millora de l’IPI regional: el gener, va repuntar fins a l’1,9% interanual, un ritme que contrasta amb la reculada del conjunt del país (–2,7%).

Les exportacions de béns, que el 2023-2024 es van comportar millor que a Espanya, van patir un sensible deteriorament el 2025 i van registrar un descens del 0,3% (vs. un 0,7% a Espanya): l’embranzida de les vendes d’automoció, tèxtils i alimentació –sobretot productes pesquers– va ser àmpliament contrarestada pel fort retrocés de les de béns d’equipament (principalment maquinària industrial i material de transport) i productes energètics (derivats del petroli), condicionades per la normalització dels preus.