• El PIB de Galícia és de 81.607 milions d’euros, el 5,1% del total nacional, per la qual cosa ocupa el sisè lloc del rànquing.
• En termes demogràfics, té 2,72 milions d’habitants, el 5,5% de la població d’Espanya. És una de les regions més envellides –el 26,6% de la població té més de 65 anys (20,4% de mitjana)– i amb menys població estrangera (6,1% del total vs. 13,8%).
• El PIB per capita se situa en 30.105 euros, un 7,7% menys que la mitjana espanyola, si bé ha anat recuperant terreny els últims anys, no tant per un creixement destacat del seu PIB, sinó per l’estancament de la població.
• Quant a la seva estructura productiva, Galícia destaca per un major pes relatiu de la construcció (6,7% vs. un 5,9% de mitjana espanyola), la indústria manufacturera (15,1% vs. 11,9%) i el sector agrari (5,0% vs. 2,7%). Per contra, la participació dels serveis lligats a la indústria és molt inferior (23,4% vs. 29,7%).
• Galícia té una notable orientació exportadora: el pes de les exportacions de béns sobre el PIB és el més alt de totes les regions (38,0%, 14 punts més que la mitjana espanyola). El 2024, va exportar béns per valor de 31.020 milions d’euros, el 8,1% de les exportacions espanyoles. Els sectors exportadors principals són el tèxtil (23,3% del total), l’automoció (20,9%) i l’alimentació (13,3%), sobretot, la pesca. La regió exporta el 38% dels productes tèxtils del país i la meitat dels productes pesquers.

Segons les estimacions de CaixaBank Research, el PIB gallec creixerà el 2025 un 2,8%, un ritme similar al del conjunt de l’economia espanyola (2,9%). La recuperació de la indústria, especialment del seu potent sector d’automoció, contrasta amb el comportament una mica més modest de les exportacions i el consum, en línia amb el menor dinamisme de l’ocupació.

Les nostres previsions apunten a un creixement del PIB de Galícia el 2026 del 2,0%, lleugerament per sota de la mitjana del país (2,1%). En un context d’augment dels salaris i contenció de la inflació i dels tipus d’interès, esperem que la despesa de les famílies tingui més empenta. La inversió i l’activitat empresarial es podrien veure impulsades per l’acceleració en el ritme d’execució dels fons europeus i les millors condicions de finançament. Per contra, l’embranzida de les exportacions està condicionada per la debilitat de l’economia europea i l’augment dels aranzels.

El mercat laboral gallec presenta un comportament una mica menys dinàmic que el del conjunt del país. L’afiliació va créixer un 1,6% el 2024, davant del 2,4% a Espanya, mentre que aquest any es manté la mateixa tònica: el creixement de l’1,8% interanual l’octubre (vs. 2,4% de mitjana) es va basar en la creació d’ocupació en activitats administratives, educació i sanitat, davant de la forta pèrdua patida al sector públic. Per la seva banda, la taxa d’atur es va situar en el 3T 2025 en el 8,0%, 2,5 punts per sota de la mitjana nacional.

La despesa de les famílies també mostra una evolució més modesta que al conjunt del país. Així, l’índex de comerç al detall (en volum) va créixer un 1,5% el 2024, (2,1% a Espanya) i un 2,3% interanual al gener-setembre d’aquest any (vs. 3,9%). Per la seva banda, després de créixer per sobre de la mitjana el 2024 (11,9% vs. 7,1%), les matriculacions de turismes pateixen una frenada el gener-octubre del 2025 (7,9% interanual vs. un 14,9%); així doncs, és una de les regions més allunyades dels nivells del 2019 (–26,6% vs. un –9,4% a Espanya).

La producció industrial gallega es recupera, encara que tímidament, del fort impacte dels problemes de subministrament als mercats mundials del 2022. Així, el 2024 va anotar un creixement molt baix del 0,9%, que millorava, en tot cas, els registres del conjunt d’Espanya (0,7%), mentre que, en els nou primers mesos d’aquest any, l’IPI regional repunta lleugerament i anota un augment de l’1,2% interanual (un 1,1% a Espanya): l’embranzida de les branques de béns d’equipaments i de consum no durador contraresta el fort deteriorament de les energètiques.

Les exportacions de béns resisteixen millor que en el conjunt del país. El 2024, van créixer un 3,3% (vs. 0,2%) i, tot i que el gener-agost d’aquest any el ritme es frena sensiblement, continua superant la mitjana (0,5% interanual vs. 0,3%): l’embranzida de les vendes d’automoció, tèxtils i alimentació –sobretot productes pesquers– contrasta amb la forta reculada –la segona consecutiva– de les de productes energètics (derivats del petroli), condicionades per la normalització dels preus.