Turisme

El sector turístic serà sostenible o no serà

Una de les conseqüències de l’esclat de la crisi sanitària provocada per la COVID-19 ha estat la major conscienciació de la població i, per extensió, de la classe política sobre la necessitat d’introduir criteris de sostenibilitat en les polítiques econòmiques, amb la finalitat d’impulsar una reactivació de l’economia de forma més sostenible i resilient. El sector turístic no és aliè a aquestes tendències, en primer lloc, perquè la seva pròpia activitat es pot veure perjudicada per les conseqüències del canvi climàtic i, en segon lloc, perquè hi ha un ampli marge perquè l’activitat turística sigui més sostenible. Aquest article tracta de respondre què entenem per sostenibilitat al sector turístic, com es pot mesurar, en quin punt es troba el sector turístic espanyol i cap a on es dirigeix.

Contingut disponible en
p18
De què parlem quan parlem de sostenibilitat al sector turístic?

El sector turístic espanyol ha experimentat, en els últims anys, un desenvolupament excepcional, fins a convertir-se en una de les principals fonts d’activitat, de renda i d’ocupació de l’economia espanyola. Aquest fort desenvolupament ha desencadenat, de manera paral·lela, l’aparició d’algunes conductes crítiques i de rebuig social al paper del turisme en certes destinacions i en certs moments del temps, fins que, el 2020, la crisi del coronavirus va paralitzar l’activitat del sector i va posar sobre la taula la seva rellevància en el sistema econòmic i social de molts territoris espanyols. En l’actualitat, les polítiques posades en marxa per les autoritats europees i pel Govern espanyol apunten clarament cap a una sortida de la crisi sota criteris de sostenibilitat i de resiliència, que, en el cas del sector turístic, adquireixen un doble vessant. D’una banda, l’activitat turística és especialment sensible a l’efecte del canvi climàtic, com ara l’augment del nivell del mar, els fenòmens climàtics extrems, la degradació mediambiental o la pèrdua de biodiversitat. De l’altra, hi ha un ampli marge de millora perquè el sector turístic sigui més sostenible, ja que és una activitat que comporta elevats nivells de contaminació de l’atmosfera i de forta pressió sobre els recursos naturals.

L’Organització Mundial del Turisme defineix

els principis de sostenibilitat en funció dels aspectes mediambiental, econòmic i sociocultural del desenvolupament turístic

En aquest sentit, l’Organització Mundial del Turisme (OMT) defineix els principis de sostenibilitat en funció de tres àmbits: mediambiental, econòmic i sociocultural. El primer persegueix donar un ús òptim als recursos naturals i mediambientals, així com preservar la diversitat biològica. L’aspecte econòmic correspon a l’impacte de l’activitat turística sobre l’economia de la localitat receptora de turisme, de manera que es promoguin activitats viables a llarg termini, amb oportunitats de feina estable i amb l’obtenció d’uns beneficis socioeconòmics ben repartits. Finalment, l’àmbit sociocultural busca conservar i enfortir els actius culturals i arquitectònics i els valors tradicionals de la destinació turística.

Com podem mesurar l’evolució del sector cap a la sostenibilitat?

En tenir en compte els tres aspectes que l’OMT defineix sobre la sostenibilitat del sector turístic, tractem d’establir un indicador rellevant per a cadascun d’ells amb la finalitat de mesurar en quin punt es troba la sostenibilitat al sector i quins haurien de ser els passos que cal fer a partir d’ara. Cal destacar que la nostra anàlisi es realitza amb dades anteriors al 2020, ja que l’efecte de la pandèmia sobre aquests indicadors distorsionaria l’anàlisi que es pretén fer en aquest article.

La major part de l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle

per part del sector turístic es concentra als sectors del transport

En l’àmbit mediambiental, s’utilitza l’evolució de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) cap a l’atmosfera per part dels sectors que aglutina la indústria turística spanyola.66 Per analitzar el sector només tenim en compte l’evolució dels tres gasos que més expulsa a l’atmosfera: diòxid de carboni (CO2), òxids de nitrogen (NOx) i monòxid de carboni (CO). La primera conclusió que es pot extreure és que la major part de l’emissió de GEH procedeix dels sectors del transport (representen al voltant del 12% del PIB turístic), concretament de l’emissió d’òxids de nitrogen derivada de la combustió dels motors. Aquests sectors es troben entre els més contaminants del conjunt de les branques d’activitat. A més a més, els seus nivells de contaminació han augmentat des del 2013 per al cas del transport aeri, mentre que, per al transport terrestre, han disminuït, però es mantenen en nivells molt elevats. Pel que fa als serveis d’allotjament i restauració i a les activitats d’agències de viatges i turoperadors, el monòxid de carboni és el gas contaminant que més s’expulsa a l’atmosfera.7 Tot i que els nivells de contaminació no són alarmants, lluny de moderar-se, entre el 2013 i el 2019, van mostrar un creixement del 78% en el cas de l’allotjament i del 38% en el cas de les agències i dels turoperadors.

  • 6. Per a aquesta anàlisi, es consideren les dades disponibles a l’INE per branques d’activitat: serveis d’allotjament, serveis de menjar i beguda (branca 55-56, segons la CNAE 2009); activitats d’agències de viatges, operadors turístics, serveis de reserves i activitats relacionades amb els mateixos (branca 79); transport terrestre i per canonada (branca 49), i transport aeri (branca 51).
  • 7. Aquest tipus de GEH es produeix cada vegada que s’encén algun combustible com gas natural, gas propà, gasolina, petroli, querosè, fusta o carbó. És a dir, el sector el produeix a conseqüència de l’ús dels sistemes de calefacció i de refrigeració i de l’ús de cuines de combustió.

Emisiones de gases de efecto invernadero en los sectores turísticos

Serveis d'allotjament, serveis de menjar i beguda

Última actualització: 18 gener 2022 - 11:38

Activitats d’agències de viatges, turoperadors i activitats relacionades

Última actualització: 18 gener 2022 - 11:39

Transport terrestre

Última actualització: 18 gener 2022 - 11:40

Transport aeri

Última actualització: 18 gener 2022 - 11:41

Els indicadors de valor econòmic consideren la contribució del turisme a la sostenibilitat econòmica de cada destinació. Per mesurar aquest àmbit, considerem com a variables el nombre mitjà de pernoctacions al mes (volum d’activitat) i la despesa per turista (valor d’aquesta activitat). El volum i el valor del turisme són essencials per a la sostenibilitat econòmica d’una destinació: com més elevada sigui la despesa per dia, més eficient serà la destinació en la generació de valor turístic.

La relació entre el volum (nombre de pernoctacions) i la despesa per turista es pot veure al gràfic següent.8 Entre les províncies més turístiques (aquelles amb més de 10 milions de pernoctacions a l’any), la despesa mitjana se situa al voltant dels 300 euros per turista. Entre aquestes destinacions, destaca negativament el cas de Las Palmas: la segona província amb més pernoctacions, però amb una despesa mitjana modesta. A la resta de províncies, la despesa mitjana per turista se situa per sota dels 175 euros. En aquest cas, destaquen de forma molt positiva, entre d’altres, Girona, Alacant o Guipúscoa, que es caracteritzen per un volum més modest d’estades hoteleres, però que gaudeixen d’una despesa per turista molt elevada.

  • 8. La despesa turística total per província s’aproxima utilitzant els pagaments presencials amb targetes de turistes domèstics i internacionals als TPV de CaixaBank l’any 2019.

Indicadors econòmics: despesa turística vs. pernoctacions

Eix Y: Despesa/turista; Eix X: Pernoctacions (milions)

pag16_turismo2
Font: CaixaBank Research, a partir de dades internes i de l’INE.

Com a indicador bàsic per mesurar l’impacte social i cultural sobre les diferents destinacions turístiques, mesurem la congestió a les diferents províncies, ja que influeix en la satisfacció dels residents i és un indicador bàsic de l’impacte social del turisme sobre una comunitat. Per fer-ho, utilitzem la variable del nombre de pernoctacions en proporció de la població resident, els resultats de la qual es poden observar de forma resumida al mapa següent. En termes generals, no s’observa una pressió turística rellevant a la major part del territori.9 No obstant això, criden l’atenció els casos (i) de les regions insulars, destinació eminentment de platja i de natura, que reben molt turisme internacional;10 (ii) de certes zones pròximes a la frontera amb França, amb un model turístic de platja i de muntanya (Osca, Tarragona i Girona), que tenen una població local reduïda i que reben la visita de països veïns, i (iii) de certes localitats d’Andalusia, que reben tant turisme nacional com internacional (Màlaga, Huelva i Almeria). Evidentment, la congestió de les destinacions més turístiques ha empitjorat en els últims anys, tenint en compte que la població ha crescut, de mitjana, molt menys que l’arribada de turistes.11 

  • 9. A Espanya, la proporció del volum de pernoctacions en relació amb la població resident se situa lleugerament per damunt de set, nivell que pot ser pres com a referència de congestió mitjana per al conjunt nacional. Una congestió per damunt d’aquest nivell pot ser considerada elevada. En el cas de la UE, segons les dades disponibles a Eurostat, se situa al voltant de quatre.
  • 10. De fet, les Illes Balears destaquen com la regió europea amb més congestió pel nombre de visitants anuals que acull, segons les dades regionals disponibles a Eurostat, per davant de la Província autònoma de Bozen (Itàlia), de l’Algarve (Portugal), del Tirol i de Salzburg (Àustria).
  • 11. En els 10 últims anys, la població ha crescut el 2% de mitjana a Espanya, mentre que l’arribada de turistes internacionals ha repuntat gairebé el 60%.

Pernoctacions en proporció de la població resident

p17
Font: CaixaBank Research, a partir de dades de l’INE.
Cap a un nou model més sostenible i competitiu

Atesos els indicadors disponibles, sembla clar que hi ha marge de millora en els propers anys. En l’àmbit mediambiental, els nivells de contaminació, fins i tot, han augmentat en els últims anys, i les línies de millora van des de la promoció de construccions més eficients i amb més qualitat energètica, passant per sistemes de condicionament més moderns, fins a la promoció de mitjans de mobilitat més sostenibles, entre altres aspectes. En termes econòmics, no hi ha dubte de la importància del sector per al conjunt de l’economia espanyola, tot i que caldrà vigilar les destinacions especialment demandades, amb nivells elevats de congestió, on l’aportació econòmica del sector és modesta. Finalment, en termes  socioculturals, hi ha algunes regions amb una sobredemanda turística creixent que provoca malestar en determinades poblacions residents, ja que causa problemes de congestió en localitats petites, amb serveis públics limitats i que no sempre estan preparades per absorbir aquesta ingent demanda estacional. 

A partir d’aquí, l’agenda cap a la sostenibilitat del sector passa per reprendre iniciatives anteriors a la COVID-19 i que permetin, ara, aprofitar els fons procedents d’Europa.12 En concret, el sector turístic espanyol apareix al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Govern a través de la política de «Modernització i digitalització del teixit industrial i de la pime, recuperació del turisme i impuls a una Espanya Nació Emprenedora», on el component 14 traça un Pla de Modernització i Competitivitat del Sector Turístic. Dins aquest Pla, l’eix que rebrà més inversió és l’Estratègia de Sostenibilitat Turística en Destinacions, que compta amb un pressupost estimat d’uns 1.900 milions d’euros per als tres propers anys.13

  • 12. Al començament del 2019, el Govern i la Secretaria d’Estat per al Turisme ja havien començat a treballar en l’Estratègia de Turisme Sostenible d’Espanya 2030, on ja es tenia en compte la necessitat d’introduir criteris de sostenibilitat en el sector i que començava a introduir els objectius i criteris que ara, a través dels fons NGEU, s’han establert en aquesta nova Estratègia de Sostenibilitat Turística en Destinacions.
  • 13. El Govern va realitzar, al novembre, el repartiment de la primera convocatòria extraordinària de Plans de Sostenibilitat: va desemborsar 615 milions a les CA, tenint en compte variables econòmiques (percentatge del PIB turístic en relació amb el PIB autonòmic i caiguda en l’afiliació de treballadors del sector turístic entre el desembre del 2019 i el desembre del 2020), territorials (percentatge de superfície de la comunitat autònoma en relació amb la superfície nacional i densitat de població) i turístiques (nombre de turistes internacionals rebuts el 2019 i despesa d’aquests turistes).
L’objectiu final és tractar de millorar

la competitivitat del sector turístic espanyol mitjançant un nou model amb més valor afegit

Entre els objectius d’aquestes iniciatives no solament hi ha que les destinacions espanyoles siguin capaces d’integrar en la seva oferta criteris de sostenibilitat mediambiental, socioeconòmica i territorial, sinó també desenvolupar estratègies de resiliència davant els reptes actuals (canvi climàtic, sobredemanda turística i crisis sanitàries i de seguretat) i assolir una major cohesió territorial. És a dir, promoure un millor repartiment de les càrregues sobre el territori i consolidar una gestió territorial integral que ajudi a frenar els processos de despoblació. L’objectiu final és tractar de millorar la competitivitat del sector turístic espanyol mitjançant un nou model que sigui més sostenible, de més qualitat i, per tant, amb més valor afegit.

Etiquetas
Turisme
Espanya
Canvi climàtic