El 2025, Polònia s’ha convertit en la vintena economia més gran del món. Després del descens del 2023, causat per la guerra a Ucraïna, el creixement de l’economia polonesa ha estat notable i es preveu que mantingui aquesta solidesa a curt termini. El principal suport del creixement és la demanda interna, que segueix enfortint-se gràcies a un bon comportament del mercat laboral, amb una taxa d’atur baixa i un creixement salarial sostingut. A més, la inversió pública generada a través dels fons RRF (Recovery and Resilience Facility, que representen un 75% del total dels fons NGEU destinats a Polònia) suposarà, els anys 2025 i 2026, un 1% i un 3% del PIB, respectivament.

El Banc Central de Polònia manté una política monetària expansiva des del 2023. Des d’aleshores, ha retallat el tipus d’interès en 225 p. b., dels quals 125 s’han retallat el 2025, fins al 4,5%. Aquest procés s’ha produït conjuntament amb l’alentiment significatiu de la inflació des del 2024, després de superar el xoc negatiu d’oferta energètica generat per la guerra a Ucraïna. Esperem que el 2026 els preus s’estabilitzin i se situïn dins de la banda objectiu del Banc Central 1,5%-3,5%.

El dèficit fiscal polonès es manté elevat (6,6% del PIB), superior a la regla fiscal del 3% que estableix la UE. Això és degut a l’increment notable de la despesa en defensa (propera al 5% el 2025, en programes com l’Eastern Shield), a l’augment de la inversió en infraestructura (projectes de transició energètica i xarxes de transport) i a l’augment de la despesa social (pensions i salaris d’empleats públics). Es preveu que el Govern iniciï un procés de consolidació fiscal i que impulsi el creixement de la recaptació per sobre del de l’activitat, a diferència del que s’ha experimentat en els últims anys. Tot i això, aspectes com l’envelliment de la població i el perfil procíclic de la política fiscal són amenaces per a la consecució dels objectius fiscals. El deute públic es va situar el 2024 en el 55,3% del PIB, tot i que s’espera que sobrepassi el límit del 60% per als països de la UE el 2026.

El 2025, l’zloty s’ha apreciat més d’un 10% respecte del dòlar, com a resultat de la incertesa entorn de l’economia nord-americana. Per als propers anys, tot i la volatilitat derivada dels riscos geopolítics, esperem una lleugera apreciació addicional de l’zloty impulsada per la reducció dels tipus d’interès als EUA i el flux de fons europeus. A més, les reserves del Banc Central acumulen un augment proper al 20% l’any, impulsades per les compres d’or i de divises estrangeres.

El balanç de riscos de Polònia es presenta esbiaixat a la baixa. En destaquen els següents:

• Risc geopolític: Polònia és membre de l’OTAN però, per la seva situació geogràfica i el ferm suport a Ucraïna, és un dels països més vulnerables davant un potencial atac de l’exèrcit rus. El Govern va gastar en defensa un 4,2% del PIB el 2024 i s’estima que el 2025 aquest percentatge pugi al 4,7%, per la qual cosa és el país de l’OTAN que més gasta. Això, però, només es tradueix en un 0,2% de creixement anual del PIB, ja que la majoria de la despesa va destinada a importacions o es perd en la seva debilitat estructural. Així i tot, l’exèrcit polonès ja té el doble d’efectius que el 2020 i les empreses nacionals del sector militar creixen molt ràpidament.
• Risc comercial: tot i que el saldo corrent de Polònia està en superàvit des que es van moderar els preus de l’energia, els aranzels imposats pels EUA afecten la cadena de valor de les empreses alemanyes, en la qual Polònia s’integra com un dels seus principals socis comercials, i pesen negativament en el seu creixement econòmic. Al costat positiu, tot just un 3% de les exportacions poloneses van dirigides als EUA, i això relativitza l’impacte dels aranzels sobre el creixement de Polònia.
• Risc polític: Polònia es troba en una situació d’elevada inestabilitat política. El primer ministre, Donald Tusk, del partit de centredreta reformista Plataforma Civil, observa com la majoria de les lleis proposades pel Parlament són vetades pel president, Karol Nawrocki, del partit de dreta nacionalista Llei i Justícia, elegit el passat juny. Aquesta situació frena les necessàries reformes estructurals que permetrien una millor absorció i velocitat d’implementació de la inversió pública i una millor gestió de la despesa en defensa, que es traduiria en un augment del creixement potencial. En general, Polònia gaudeix d’una bona diversificació sectorial però no regional, i això també podria millorar-se en un context polític adequat. Les pròximes eleccions legislatives seran el 2027 i fins aquell moment (o fins que hi hagi unes eleccions anticipades) aquesta situació es troba lluny de solucionar-se.