La restauració espanyola comença l’any amb bon peu, malgrat l'apagada
El sector de la restauració manté la seva bona ratxa el 2025, amb un creixement sòlid de la despesa, gràcies a l’embranzida del turisme nacional i internacional. Malgrat que el ritme es modera en relació amb els anys anteriors, les dades mostren una clara resiliència, fins i tot després de l’apagada elèctrica del 28 d’abril, que va representar un cop puntual per a la facturació.
El sector de la restauració a Espanya ha arrencat el 2025 amb bon peu i ha prolongat la tònica ascendent dels anys anteriors.6 No obstant això, el ritme de creixement s’ha moderat: segons les dades de l’INE, la xifra de negocis va créixer el 2,6% interanual en la mitjana del 1T 2025, en relació amb el 6,5% del 2024 i el 9,7% del 2023. La tendència que dibuixa l’indicador de despesa en restauració de CaixaBank Research7 és similar: la despesa en restauració total, que inclou els pagaments presencials i electrònics amb targetes espanyoles i estrangeres, va créixer, de mitjana, el 6,4% interanual entre el gener i el maig del 2025, un avanç inferior al registrat el 2024 i el 2023 (del 6,7% i del 12,9%, respectivament), tot i que més de 2 p. p. per damunt del creixement del consum total, que aglutina totes les partides de despesa.
La granularitat que ofereixen les dades internes permet corroborar que el dinamisme del sector turístic explica el bon funcionament de la despesa en restauració. D’una banda, la despesa turística domèstica en restauració va créixer el 12,8% interanual entre el gener i el maig del 2025 i va superar la dada del 2024 (el 10,6%). De l’altra, la despesa en restauració dels turistes internacionals que van visitar Espanya durant aquest mateix període va créixer de forma molt significativa: el 12,6%. Malgrat que va registrar una certa desacceleració en relació amb el 2024 (el 19,5%), es constata una vegada més que l’embranzida del turisme internacional és clau per a la restauració. Tant és així que, segons les nostres estimacions, al voltant del 30% dels locals de restauració espanyols tenen una elevada dependència de la despesa turística, i, d’aquest percentatge, el 10% depèn del turista internacional.8
- 6
Vegeu «El sector de la restauració a Espanya el 2024: el que revelen les dades de milions de transaccions de pagaments amb targetes», publicat a l’Informe de Turisme del 1S 2025, i «Radiografia del sector de la restauració a Espanya: del bar a l’estrella Michelin», publicat a l’Informe de Turisme del 2S 2024.
- 7
Els indicadors de consum de CaixaBank Research segueixen l’evolució del consum a Espanya, a partir de dades internes, degudament anonimitzades, de pagaments amb targetes emeses per CaixaBank, de la despesa als TPV de CaixaBank i dels reintegraments en caixers de CaixaBank i està disponible a: https://realtimeeconomics.caixabankresearch.com/.
- 8
Es considera que un establiment depèn del turisme si la despesa dels turistes domèstics o estrangers representa, almenys, el 33% de la facturació total anual. Per a una anàlisi del comportament de la despesa en restauració mitjançant les dades internes, vegeu l’article «Un any excepcional per al sector de la restauració a Espanya», publicat a l’Informe Mensual de l’abril del 2024.
Impacte de l’apagada sobre la despesa en restauració
L’apagada del 28 d’abril del 2025 va deixar sense electricitat tot el territori peninsular d’Espanya durant una franja horària que va tenir un impacte directe sobre la facturació dels establiments de restauració.9 La llum se’n va anar al voltant de les 12.30 hores, just abans de l’hora de dinar, i no va tornar, en molts casos, fins a l’hora de sopar. A partir de les dades de pagaments amb targetes, estimem que la despesa en restauració va caure aquest dia el 57% a causa de l’apagada, un descens superior al del consum agregat del conjunt de les llars espanyoles d’aquest mateix dia (el 34%).10 De manera anàloga, els dies posteriors a l’apagada, s’observa una recuperació considerable del consum agregat, que va ser menys intensa per a la restauració per la pròpia naturalesa de la despesa en aquest sector (difícilment els àpats i les consumicions no servits aquest dilluns es van ajornar al dimarts). A partir del 29 d’abril, ja no hi ha diferències substancials entre la despesa en restauració a la península i a la resta del territori.
Si comparem la despesa per hores prèvia a l’apagada a la península i a les illes, a Ceuta i a Melilla, es pot observar que, abans de les 12.30 hores, la despesa és gairebé igual a les dues zones geogràfiques. No obstant això, a partir de les 12.30 hores, es registra una caiguda important del consum presencial en restauració amb targeta al territori peninsular, a diferència de la resta, que va exhibir el patró horari habitual d’aquesta mena d’establiments.
- 9
Cal assenyalar que una limitació d’aquesta anàlisi és que no observem la despesa en efectiu als establiments de restauració, de manera que les xifres s’han d’interpretar com l’impacte màxim estimat.
- 10
Per obtenir aquesta estimació, s’ha comparat l’evolució de la despesa amb targetes del dia de l’apagada amb el patró de despesa habitual dels dilluns i amb la despesa observada a les zones en què no es van produir talls d’electricitat. Vegeu «Valoració de l’impacte econòmic de l’apagada del dia 28 d’abril | CaixaBank Research».