Una eina útil per avaluar la capacitat de resistència de les nostres exportacions davant els xocs externs és la complexitat econòmica. La complexitat econòmica és un indicador que mesura la diversitat i la sofisticació del que produeix i exporta un país. Un país amb un índex de complexitat econòmica (ICE) alt sol fabricar molts productes diferents, en especial béns que pocs altres països poden produir, i indica una economia amb un alt nivell de coneixement. En canvi, un ICE baix significa que el país exporta pocs productes i generalment de tipus comú (que molts països també produeixen) i reflecteix menys diversitat i sofisticació en el seu aparell productiu. Una major complexitat exportadora s’associa a millors perspectives de creixement i a una major resiliència davant les turbulèn­cies globals.1,2

Com si es tractés de les dues cares d’una mateixa moneda, també podem definir la complexitat econòmica d’un producte (PCI, per les sigles en anglès) en lloc de la d’un país. El PCI mesura la sofisticació del producte en funció de la complexitat dels països que el comercien i de quants el poden exportar. En aquest article, utilitzarem les dues perspectives (tant la de l’ICE com la del PCI).

Per enriquir aquesta anàlisi, incorporem també una perspectiva tecnològica. Per fer-ho, vinculem cada producte exportat amb l’activitat econòmica que el genera a partir d’una taula de correspondència elaborada per l’OCDE.3 Aquesta perspectiva ens permet respondre la pregunta de fins a quin punt les nostres exportacions són intensives als sectors manufacturers considerats d’alta tecnologia? En contrast amb l’ICE, el nivell tecnològic de les exporta­cions es determina mesurant l’esforç en R+D i la tecnologia incorporada a les indústries. Així, com a mostra, els productes farmacèutics i aeroespacials serien exemples de béns d’alta tecnologia, mentre que els productes tèxtils caurien dins la categoria de baixa tecnologia. Aquesta doble perspectiva (complexitat i contingut tecnològic) ens permetrà enriquir la radiografia de la competitivitat exterior d’Espanya.

Per valorar el posicionament de les exportacions espanyoles, situem els productes en funció de tres dimensions clau: la seva complexitat, la nostra competitivitat revelada i el seu contingut tecnològic. The Atlas of Economic Complexity4 proporciona dades detallades sobre el nivell de complexitat de les exportacions espanyoles (PCI) i sobre la quota de mercat que Espanya té en cada producte. Considerem que un producte és complex si el seu índex de complexitat, que reescalem perquè adopti valors entre 0 i 100, supera els 50 punts. Així mateix, a partir de les quotes d’exportacions, calculem l’avantatge competitiu revelat, que ens indica si un país exporta relativament més d’un producte en comparació amb altres països.5 Segons aquesta mètrica, un país és competitiu en un producte si l’índex és superior a 1, o 0 si prenem el logaritme de l’índex, com és el nostre cas.

Mostrem la constel·lació de productes que exportem classificats en funció d’aquestes tres dimensions al primer gràfic. L’eix vertical mostra el grau de complexitat dels productes; l’horitzontal, la competitivitat revelada, i el color de cada bombolla, el contingut tecnològic. Finalment, la dimensió de la bombolla mostra el pes d’aquest producte en les exportacions espanyoles.

El 46,9% de les exportacions espanyoles corresponen a productes d’alta complexitat, en què Espanya presenta un clar avantatge competitiu. A més a més, molts d’aquests productes incorporen un alt contingut tecnològic, com s’aprecia al gràfic, on estan representats per punts blaus i verds. El sector de l’automòbil és un punt fort de les exportacions espanyoles. Es tracta de productes d’alta complexitat i de tecnologia mitjana-alta. Les exportacions de vehicles i accessoris representen el 16,7% del total exportat per Espanya. Malgrat que representa una part més petita de les exportacions espanyoles, el 5,4%, el sector farmacèutic també destaca i es relaciona amb productes d’alta complexitat i de tecnologia elevada.

Ara bé, Espanya també és molt competitiva en exporta­cions de baixa complexitat i de tecnologia mitjana o baixa, en especial també en l’àmbit agrícola,6 com les fruites i hortalisses. Alguns productes són clarament distintius del país, com els greixos i els olis animals o vegetals, que inclouen olis tractats per a ús tècnic o industrial (classificats com tecnologia mitjana-alta).7 També destaca el suro i les seves manufactures, on Espanya concentra el 20,1% de les exportacions mundials. En total, les exportacions de baixa complexitat en què Espanya és competitiva representen el 25,5% del total exportat.

Així mateix, el 17,2% de les exportacions espanyoles es concentren en productes d’alta complexitat, en els quals, però, Espanya encara no presenta un avantatge competitiu clar. Aquest grup inclou productes que ja representen una proporció significativa del total exportat, la qual cosa apunta a l’existència d’un cert marge de recorregut en termes de competitivitat. És el cas de les màquines i equipaments elèctrics (el 7,2% de les exportacions espanyoles) i de les màquines i aparells mecànics (el 5,6%). També destaquen els instruments òptics, mèdics i de precisió, productes d’alta tecnologia i complexitat. Aquests sectors, situats a la part superior esquerra del gràfic, representen un espai d’alt potencial per al desenvolupament industrial i tecnològic d’Espanya.

D’aquesta manera, a Espanya, el 64,1% de les exportacions realitzades el 2023 corresponien a productes complexos, dels quals el 76,2% eren competitius. Així mateix, el 10,8% de les exportacions espanyoles estaven relacionades amb activitats d’alta tecnologia.8 Aquestes xifres, tot i ser positives, requereixen un context.