Tot i les tensions comercials derivades de la política aranzelària dels EUA i del conflicte geopolític entre Israel i l’Iran, els indicadors d’activitat econòmica han mostrat un dinamisme significatiu, la qual cosa apunta a un 2T amb un funcionament sòlid. A més a més, la revisió de la dada del PIB del 1T no va canviar el bon resultat agregat (el 0,6% intertrimestral), però sí que va comportar revisions significatives en els components que van reflectir una composició robusta del creixement en estar sostingut pel consum privat (creixement del 0,6% intertrimestral), per la inversió (l’1,6% intertrimestral) i pel sector exterior, amb les exportacions creixent l’1,6% intertrimestral (ritme molt similar al de les importacions), impulsades pel bon funcionament dels serveis no turístics.

De cara als propers trimestres, esperem un pes preponderant de la demanda interna en el creixement econòmic, impulsada per la senda descendent dels tipus d’interès, per una certa recuperació del poder adquisitiu, per la tracció dels fons europeus Next Generation i per la fortalesa del mercat laboral, gràcies al creixement demogràfic. En aquest escenari, els dos principals focus d’incertesa són les tensions comercials vinculades als aranzels i l’evolució del conflicte entre Israel i l’Iran. Tot i que el nostre escenari actual, que preveu un creixement del PIB del 2,4% el 2025, ja incorpora una certa dosi d’incertesa, vinculada a les tensions comercials, aquesta pot acabar tenint un major impacte en funció de com evolucionin en els propers mesos aquests dos focus d’incertesa. Pel que fa a l’agreujament del conflicte entre Israel i l’Iran, la incertesa és elevada, però, a l’hora de tancar aquest informe, tot apunta a una desescalada gradual del conflicte. La probabilitat d’un tancament de l’estret d’Ormuz s’ha reduït, la qual cosa ha contribuït a una certa correcció del preu del petroli, un fet gens fútil per a la nostra economia: Espanya ha d’importar gairebé tot el petroli que consumeix. En conseqüència, un petroli barat és un factor clarament positiu per a l’economia espanyola.

Els indicadors relacionats amb l’ocupació i amb el consum han estat positius en el 2T. El creixement de l’ocupació, mesurada pel nombre de treballadors afiliats a la Seguretat Social, va mantenir un ritme robust i va augmentar en el 2T el 0,6% intertrimestral (corregit per l’estacionalitat), el mateix ritme que en el trimestre anterior. A més a més, la xifra total d’afiliats va pujar a 21.861.095 treballadors, nova xifra rècord i 468.206 més que un any enrere. D’altra banda, l’indicador de consum domèstic del Monitor de CaixaBank Research ha mostrat, en el 2T, ritmes interanuals de creixement superiors als del 1T. Pel que fa als índexs de sentiment empresarial, el juny va ser un bon mes: el PMI de manufactures es va tornar a situar per segon mes consecutiu en zona expansiva (per damunt dels 50 punts), en concret en els 51,4 punts, per damunt dels 50,5 punts del maig. Per la seva banda, el PMI dels serveis es va situar, al juny, en els 51,9 punts, una mica per damunt dels 51,3 punts del maig. Considerant el conjunt de dades disponibles, el creixement intertrimestral del PIB es podria situar al voltant del 0,5% en el 2T. La primera estimació de la dada de PIB del 2T es publicarà el 29 del juliol, després del tancament d’aquesta edició.

La inflació general va pujar 2 dècimes al juny, fins al 2,2%. Aquest augment va respondre, principalment, a la pujada en el preu dels carburants observada després de l’agreujament del conflicte entre l’Iran i Israel –pujada que s’ha moderat després de la signatura d’una treva– i, en menor mesura, dels aliments i de les begudes no alcohòliques. D’aquesta manera, la inflació general torna a repuntar després de tres mesos de baixades, tot i que la subjacent s’ha mantingut estable en el 2,2%. S’albiren alguns riscos a l’alça sobre la previsió del 2,4% per al 2025, per aquesta pujada del preu dels combustibles i per una senda més alcista del que s’esperava per als aliments, en especial dels no elaborats.

La renda bruta disponible nominal de les llars va créixer el 5,1% interanual en el 1T, un ritme notable gràcies, en gran part, a la solidesa del mercat laboral, però més suau que el 2024 (el 8,7% en el conjunt del 2024). Aquest avanç va ser inferior al de la despesa en consum final de les famílies (el 7,1% interanual), la qual cosa va comportar una reducció de 6 dècimes de la taxa d’estalvi (dada estanca i desestacionalitzada), que es va situar en el 12,8% de la renda bruta disponible.

Entre el gener i l’abril, es van registrar 237.458 operacions de compravenda d’habitatges, la qual cosa representa un creixement del 15,9% interanual i el millor començament d’any des del 2007. Aquesta fortalesa de la demanda es fa sentir en una pressió creixent sobre els preus. Així, el valor taxat de l’habitatge publicat pel Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana va augmentar el 9,0% interanual en el 1T 2025 i es va accelerar des del 7,0% registrat al final del 2024. A nivell autonòmic, s’observa una elevada heterogeneïtat. Andalusia va ser l’única regió que va registrar una correcció en els preus (el –0,5% interanual), mentre que les majors revaloracions es van produir a Galícia, a la Comunitat Valenciana i a Castella-la Manxa (increments en el rang de l’11%-14% interanual).