El creixement econòmic va repuntar moderadament el 2025, fins a l’1,1%, afavorit per la millora del subministrament elèctric, la recuperació del consum privat i l’augment de la confiança després de la formació del Govern d’Unitat Nacional el 2024. No obstant això, l’expansió va continuar sent modesta, llastrada per importants colls d’ampolla en la logística, el transport i les infraestructures municipals.

L’activitat va mantenir un cert dinamisme a principis del 2026, tot i que es va sostenir principalment per la contribució del sector exterior, mentre que la feblesa del consum i la inversió evidencia que la recuperació interna continua sent fràgil.

L’FMI ha revisat a la baixa les seves previsions de creixement, fins a l’1,1% el 2026 i l’1,3% el 2027, davant l’impacte del conflicte al Pròxim Orient i el deteriorament de l’entorn internacional. La recuperació continuarà recolzant-se en les reformes estructurals i la normalització d’algunes infraestructures crítiques, però serà insuficient per reduir significativament l’elevat atur estructural, amb una taxa d’atur superior al 30%.

La condició de Sud-àfrica com a importador net de petroli fa que el xoc energètic afecti negativament l’activitat a través de l’augment dels costos del transport i la producció, la pèrdua de poder adquisitiu de les llars i unes condicions monetàries més restrictives. A això s’afegeix la feblesa de la demanda mundial, la volatilitat dels preus dels metalls i l’augment del proteccionisme comercial.

El rand sud-africà manté una elevada sensibilitat a l’apetència global de risc, els moviments del dòlar i els preus de les matèries primeres. Durant el 2026, el conflicte al Pròxim Orient i la volatilitat energètica han provocat episodis de depreciació, tot i que la credibilitat del marc monetari, la consolidació fiscal i la millora de la percepció del risc sobirà han limitat moviments més abruptes. La flexibilitat del canvi actua com a mecanisme d’absorció dels xocs externs, però una depreciació persistent intensificaria la transmissió dels preus energètics a la inflació i podria obligar a endurir més la política monetària.

El panorama de riscos està esbiaixat a la baixa, amb vulnerabilitats fiscals i externes encara elevades, deficièn­cies estructurals i potencials focus de tensió social i política. L’economia és especialment sensible a un agreujament del conflicte al Pròxim Orient, a l’enduriment de les condicions financeres internacionals, a la feblesa dels seus principals socis comercials i al descens dels preus dels metalls. Un xoc energètic més persistent deterioraria simultàniament el creixement, la inflació, el saldo exterior i el tipus de canvi.

A més, identifiquem els següents riscos idiosincràtics:

• El sistema bancari es manté resilient, ben capitalitzat i amb nivells adequats de liquiditat, tot i que la seva exposició creixent al deute públic reforça el vincle entre els riscos bancari i sobirà.
• La disminució dels talls de subministrament i la millora financera de l’empresa elèctrica estatal han reduït les restriccions energètiques, però encara persisteixen colls d’ampolla en els ferrocarrils, els ports, l’aigua i les infraestructures municipals.
• Una consolidació fiscal insuficient, un creixement inferior al previst o un nou augment dels costos de finançament dificultarien l’estabilització del deute públic i podrien desplaçar recursos destinats a la inversió i la protecció social.
• L’atur, la desigualtat i la pobresa mantenen latent el risc de conflictivitat social, especialment si la recuperació no genera ocupació. Alhora, l’heterogeneïtat del Govern d’Unitat Nacional pot retardar els acords sobre la consolidació fiscal, les empreses públiques i l’obertura de sectors estratègics.
• El país és vulnerable a fenòmens climàtics extrems, especialment sequeres i inundacions, que afecten l’agricultura, la disponibilitat d’aigua i les infraestructures. Una transició energètica desordenada podria, a més, elevar el cost de l’electricitat i dificultar els objectius de descarbonització.