En el marc del programa d’assistència de l’FMI, les polítiques aplicades des del 2024 han contribuït a l’estabilització macroeconòmica, incloses la unificació i la flexibilització del règim canviari, l’augment de tipus d’interès per contenir una inflació rècord i la reducció progressiva de l’elevat pes del sector públic en activitats productives. L’economia va recuperar el 2025 taxes de creixement del PIB al voltant del 4,5%, impulsada pel renovat dinamisme del consum privat, que continua basant-se en la fortalesa del turisme, la reactivació de les remeses internacionals i la creació d’ocupació al sector serveis (la taxa d’atur agregada se situa al voltant del 7%).

El desenvolupament de grans projectes urbanístics –a la península de Ras-Al-Hekma amb fins turístics i finançament dels EAU, i la Nova Capital Administrativa a l’est del Caire– estan contribuint a revitalitzar la inversió privada, alhora que la pública continua ajustant a la baixa el seu pes elevat (75%). Els acords de pau a Gaza podrien suavitzar les disrupcions del trànsit marítim a través del canal de Suez, que han suposat des del 2024 una minva significativa d’ingressos fiscals en divises i un factor de fre al creixement econòmic.

• 1

  FMI (2025), «Arab Republic of Egypt: 2025 Article IV Consultation, Fourth Review Under the Extended Arrangement Under the Extended Fund Facility» IMF Staff Country Reports 25/186.

L’elevada inflació i el desequilibri extern mantenen les pressions per a la depreciació de la lliura egípcia, però s’espera que es produeixi a un ritme contingut en els propers anys (prop d’un 5% anual respecte del dòlar el 2026-2027). Els fluxos de capital de l’exterior, afavorits per la flexibilització del règim canviari en els darrers anys, han permès més estabilitat de la divisa respecte a altres mercats emergents.

El panorama de riscos està esbiaixat a la baixa, amb elevada vulnerabilitat externa, fiscal i bancària, deficiències estructurals i potencials focus de tensió en l’àmbit social.

Condicionada pels seus desequilibris fiscal i extern, unes elevades necessitats de finançament i un fort nexe financer sobirà-bancari, l’economia és vulnerable a riscos globals, com ara nous episodis d’incertesa comercial o geopolítica, un enduriment de les condicions financeres als mercats internacionals i l’evolució dels preus de les matèries primeres. Per altra banda, els riscos regionals han disminuït després de l’acord de pau a Gaza, però la situació continua sent fràgil, amb implicacions rellevants per al comerç amb els seus socis del Pròxim Orient i l’activitat econòmica al mar Roig.

A més, identifiquem els següents riscos idiosincràtics:

• El sistema bancari, tot i que és rendible i líquid, presenta una elevada exposició a deute públic i un pes dominant de la banca estatal (dos terços dels actius), i això limita la intermediació cap al sector privat i pot amplificar riscos en cas de xocs, com el recent increment de préstecs en divisa no coberts a entitats públiques.
• La situació política es manté estable després de la reelecció del president Al-Sisi el desembre del 2023 amb prop del 90% dels vots, però la governança és feble davant de la pràctica absència d’oposició real i amb marge per a la millora en els mecanismes de rendició de comptes.
• En l’àmbit social, el deteriorament de la capacitat adquisitiva de la població i l’elevada desocupació juvenil i la informalitat al mercat de treball condicionen una retirada gradual de subsidis acompanyada de la protecció dels col·lectius més vulnerables. A més, el país ha rebut des del 2023 un elevat volum de refugiats del Sudan i de Gaza, fet que ha afegit pressió demogràfica sobre el preu dels lloguers i la cistella de la compra.