L’economia dels Estats Units ha mostrat una notable capacitat de resiliència el 2025 tot i l’entorn complex marcat per les tensions comercials i elevada incertesa política i econòmica. La primera meitat del 2025, el PIB va créixer a un ritme anual proper a l’1,6%, impulsat principalment per la inversió en tecnologia (IA), que va aportar 1,4 p. p., i per un consum que, tot i que es modera, segueix fent la seva contribució, fins i tot en un context de debilitament de la confiança i repunt dels preus pels aranzels. El cicle inversor seguirà sent el principal motor de creixement i el consum de les llars es recuperarà conforme segueixin relaxant-se les condicions financeres i la incertesa vagi desapareixent. Esperem que l’economia nord-americana creixi al voltant del seu potencial (2%) en els propers dos anys.

La inflació es manté per sobre de l’objectiu del 2%. Encara que els preus dels serveis (els més resistents a baixar) han començat a disminuir, els aranzels introdueixen noves pressions a l’alça i els preus dels béns han començat a repuntar. No obstant això, el traspàs dels aranzels als preus finals dels consumidors ha estat més lent i menor del previst, perquè les empreses van acumular existències a principis d’any i han absorbit en els seus marges una bona part dels majors costos. Esperem que els aranzels causin un increment en el nivell de preus únic i temporal, i el seu l’impacte desapareixerà cap a finals del 2026, sense efectes de segona ronda.

El mercat de treball ha patit un xoc d’oferta per les polítiques migratòries de la Casa Blanca, que han reduït la mà d’obra estrangera. Alhora, la demanda d’ocupació s’ha moderat a causa de l’elevada incertesa. Com a resultat, la creació d’ocupació s’ha alentit, però la combinació del refredament de les condicions de l’oferta i de la demanda ha permès que la taxa d’atur es mantingui en nivells històricament baixos, al voltant del 4,3%. Els riscos es mantenen a la baixa, enmig de retallades de llocs de treball públics, incertesa i adaptació de la IA, a més de la continuïtat de les polítiques migratòries restrictives.

Esperem que la Reserva Federal porti els tipus d’interès cap a nivells neutrals (3,00%-3,25%) encara que el camí és incert, ja que els dos objectius del Banc Central (màxima ocupació i estabilitat de preus) estan en tensió i requereixen tractaments diferents. Dins el Consell de la Fed no hi ha consens clar i les decisions es prendran seguint una estratègia de dependència de les dades, reunió a reunió.

La política fiscal es manté en mode expansiu mentre les perspectives es deterioren. La llei pressupostària One Big Beautiful Big Act aprovada el 2025 perllonga i amplia les rebaixes d’impostos aplicades el 2017. Els nous crèdits fiscals podran impulsar el consum i la inversió a curt termini, però acceleren el deteriorament dels comptes públics, que no es contrarestarà amb l’augment de la recaptació via aranzels. L’FMI estima que el deute públic brut podria superar el 140% del PIB al final de la dècada. Els Estats Units ja han perdut la màxima qualificació creditícia en les tres principals agències, i això, juntament amb l’elevada emissió de deute, manté els tipus d’interès a llarg termini en nivells elevats.

El dòlar s’ha debilitat el 2025, encara que s’ha estabilitzat en el tram final de l’any, després del repunt de finals del 2024, per les baixades de tipus d’interès, unes pitjors perspectives fiscals i el soroll polític. Persisteixen riscos baixistes per un major refredament de l’activitat, incertesa i debilitament institucional. No obstant això, el seu paper com a divisa dominant i actiu refugi limita aquestes pressions, mentre que una Fed menys acomodatícia del previst afegiria pressions addicionals a l’alça.

• Risc comercial. Persisteixen tensions aranzelàries amb alguns socis comercials, i preval la incertesa sobre la temporalitat i legalitat dels aranzels, així com sobre el seu impacte final en l’activitat i els preus. Un escenari de major inflació complicaria la tasca de la Fed i erosionaria la renda disponible de les llars, alhora que actuaria com a llast addicional sobre l’activitat.
• Risc tecnològic. Creixen els dubtes sobre la sostenibilitat de l’auge inversor de les empreses tecnològiques, i encara es desconeix l’impacte de la IA sobre la productivitat i la seva capacitat per generar beneficis sostenibles. Si les expectatives no es compleixen, podria produir-se a mitjà termini una correcció en les valoracions borsàries, amb implicacions financeres que seran més o menys àmplies en funció de l’augment del crèdit i el deute que acompanyi el boom inversor els propers anys.
• Risc fiscal. Els dèficits persistents i el deute públic en augment continu plantegen seriosos dubtes sobre la sostenibilitat fiscal del país, la qual cosa podria elevar els costos de finançament, debilitar el dòlar i provocar noves rebaixes del ràting sobirà.
• Risc de credibilitat institucional. El 2025 s’han observat friccions inusuals entre la Casa Blanca i la Fed, amb intents d’interferència política en la conducció de la política monetària. A més, la dificultat per aconseguir acords al Congrés afecta la governança, i la retirada dels Estats Units de diversos organismes multilaterals erosiona el seu paper com a líder mundial i soci de confiança.