Itàlia
El PIB d’Itàlia va créixer el 2022 un 3,9%, un percentatge superior a la mitjana de la zona de l’euro (3,4%) i clarament per sobre dels seus principals socis europeus: Alemanya, que va créixer un 1,9%, i França, un 2,6%, en el mateix període.
|
Previsió |
|||||||||
|
Mitjana |
2016 |
2017 |
2018 |
2019 |
2020 |
2021 |
2022 |
2023 |
|
|
Creixement del PIB (%) |
-0,7 |
1,4 |
1,7 |
0,8 |
0,5 |
-9,1 |
6,7 |
3,9 |
0,5 |
|
Inflació de l’IPC (%)* |
1,6 |
-0,1 |
1,3 |
1,2 |
0,6 |
-0,2 |
1,9 |
8,7 |
5,9 |
|
Saldo fiscal (% del PIB) |
-3,0 |
-2,4 |
-2,4 |
-2,2 |
-1,5 |
-9,5 |
-7,3 |
-5,6(e) |
-4,9 |
|
Saldo fiscal primari (% del PIB) |
1,7 |
1,5 |
1,4 |
1,5 |
1,9 |
-6,0 |
-3,6 |
-2,1 |
-0,8 |
|
Deute públic (% del PIB) |
125,8 |
134,8 |
134,2 |
134,4 |
134,1 |
155,0 |
150,3 |
145,4(e) |
142,7 |
|
Tipus d’interès de referència (%)* |
0,6 |
0,1 |
0,0 |
0,0 |
0,0 |
0,0 |
0,0 |
0,6 |
3,7 |
|
Saldo corrent (% del PIB) |
0,3 |
2,6 |
2,7 |
2,6 |
3,4 |
3,8 |
3,0 |
-0,5(e) |
-0,2 |
Notes: * Mitjana anual. (e): estimació. Previsió de CaixaBank Research per a PIB, IPC i tipus d’interès.
Font: CaixaBank Research, a partir de dades d’AMECO, d’Oxford Economics, del BCE (a través de Refinitiv) i del Govern italià.
- El PIB d’Itàlia va créixer el 2022 un 3,9%, un percentatge superior a la mitjana de la zona de l’euro (3,4%) i clarament per sobre dels seus principals socis europeus: Alemanya, que va créixer un 1,9%, i França, un 2,6%, en el mateix període. Tanmateix, tot i la dada positiva de l’agregat anual, en el 4T 2022 la seva economia va cedir 1 dècima intertrimestral.
- Un dels aspectes clau del bon comportament de l’economia italiana ha estat el nivell elevat de reserves de gas natural que han aconseguit mantenir durant una gran part de l’any. Al gener, el percentatge de les reserves es va situar en el 78% (en comparació amb el 67% de mitjana del mateix mes en els darrers cinc anys) gràcies a un hivern més càlid del que és habitual i al flux d’importacions de gas natural d’Algèria, que van reduir notablement el risc de possibles episodis de racionament energètic durant l’hivern. Aquest factor ha condicionat l’evolució favorable dels indicadors principals d’oferta i demanda agregada, alhora que la recuperació dels indicadors de confiança i clima empresarial allunyen el fantasma d’una recessió profunda i prolongada a Itàlia.
- De cara al 2023, les perspectives són relativament favorables, tot i que el PIB podria tornar a caure en el 1T 2023. Això no obstant, confiem que l’activitat econòmica iniciï una modesta tendència de recuperació a partir del 2T que permetria al país créixer prop d’un 0,5% de mitjana a l’any. Per la seva banda, la inflació podria tocar sostre en el 1T 2023 per després iniciar una tendència descendent fins a prop del 4,0% al final de l’any.
- En aquest context, és factible que es puguin fer passos per començar a normalitzar les condicions fiscals. El Govern de Giorgia Meloni ha elaborat un pla pressupostari per al 2023 que dona força continuïtat a les directrius marcades pel seu predecessor, Mario Draghi. Gairebé dues terceres parts del pressupost consisteixen en mesures per refinançar el dèficit fiscal en què es va incórrer per compensar la forta pujada de la inflació a les empreses i les famílies. A més, el Govern fixa un objectiu de dèficit fiscal prop del 4,9% del PIB el 2023 i vol que se segueixi reduint fins al 3,0% el 2025. Aquesta evolució dels comptes públics permetria una modesta reducció de les ràtios de deute des de més del 145% del PIB el 2022 fins a prop del 140% el 2025.
- El compromís que ha mostrat fins ara el Govern de Meloni respecte a la disciplina fiscal, que s’allunya del seu discurs populista i de confrontació amb Brussel·les, ha permès la reducció de la prima de risc del país en comparació amb Alemanya, des del màxim que es va aconseguir l’octubre de l’any passat, fins a situar-se prop dels 180 p. b. al gener, referència al voltant de la qual creiem que es podria mantenir el diferencial, com a mínim, durant la primera meitat del 2023.